UNA DONA NEFASTA.

UNA DONA NEFASTA.

NEUS BONET I LA CAIGUDA DE CATALUNYA RADIO.

La caiguda de Catalunya Radio és molt significativa del que és viu a un país que esta gobernat per qui no va guanyar las eleccions. L'aparell socialista ràpidament va col-locar als mitjans personas de la seva orbita i així lis ha anat. L'article d'en Salvador Sostres es el pensament obert de molts que escoltem la radio, i preferim escoltar al aburrit i soporifer Basté al Món de RAC1 que a la nul-litat més absoluta de las onas catalanas.

L’únic drama de Catalunya Ràdio no és la Neus Bonet, però això no vol dir que la Neus Bonet no sigui un drama. Qui va posar la Neus Bonet a fer els matins de la ràdio nacional de Catalunya no només hauria de ser fulminantment cessat sinó que hauria de ser denunciat i inhabilitat. És una vergonya. És un escàndol. És ser molt tonto o molt miserable posar aquesta dona a dirigir res i molt menys un programa on se suposa que la intel·ligència, el bon gust i la capacitat de seducció personal importen. La Neus Bonet té rictus i maneres de funcionària soviètica, aquella grisor amb so de llauna, aquella caspa infinita. I encabat no té cap imaginació ni cap talent, i el seu programa és segurament el més nefast que s’hagi escoltat mai, el més avorrit, el més mancat de qualsevol ritme. Ja quan feia les tardes de Catalunya Ràdio, en l’era convergent, va eixugar les audiències d’una manera insòlita. Quan es va encarregar de fer els matins d’Ona Catalana, l’emissora, en molt poc temps, va haver de tancar. Cal dir, però, que tots els rècords els ha batut aquesta vegada: ensorrant aquesta franja sagrada en què l’emissora de la Generalitat no havia perdut mai el lideratge. Si jo fos la Neus Bonet m’amagaria sota un piano i no en tornaria a sortir jamai com no fos per demanar perdó i per tornar-m’hi a amagar. El seu matinal, a més de nefast, és indigne i l’únic amb què un govern socialista s’hi podria sentir a gust perquè aquesta dona no té cap mena de principi ni de final ni d’ètica ni de moral que no sigui obeir qui mana. Vull dir que per escoltar-lo, a part de molt mal gust, cal no concedir cap mena d’importància a la dignitat de la persona que t’està parlant Neus Bonet no és l’únic drama de Catalunya Ràdio, però és una dona nefasta que tot el que ha tocat ho ha enfonsat. Qualsevol persona que aspiri a dirigir una tele o una ràdio hauria de passar per la prova imprescindible de no tenir el número d’aquesta calamitat amb potes al seu telèfon portàtil.

Salvador Sostres per El Matí Digital.

Sota el gobern del emigrant Montilla acabarem cel-lebrant la feria de abril en lloc de la Diada, cambiant la barratina pel sombrero cordobes i en lloc de que la Guarra Civil passi a Mossos seran els Mossos qui pasin a la benemerita, el pare del Sr Carod estaria ben orgullòs ja que era del Cuerpo...