QUO VADIS ERC?

JOAN PUIGCERCÖS

¿Sr Puigcercós quí és creu voste per convidar al Sr Carretero a marxar d'Esquerra?
¿Amb quin dred exclueix a una veu escoltada i respectada dins de la branca nacionalista que representa Esquerra Republicana de Catalunya?
¿No recorda voste quan el va propossar com a Conseller de la Generalitat de Catalunya?

Sr. Puigcercós no veu el desmembrament intern que esta provocant en el partit? ¿Tan assedegat de poder i lideratge esta que esta convertint el partit en el seu propi partit?
Porta uns fums massa elevats potser tantas horas passadas al Congreso de los Diputados han fet que agafí aires de la política i la manera de fer dels polítics espanyols, tan donads a fer i desfer al seu gust partits i grups.
Recordí Sr Puigcercós que es voste quí va vendre el país i la decissió d'un poble als socialistes del emigrant Montilla, el President que no té el batxillerat i amb prou feinas parla català.

Considero al Sr Carretero una veu viva, interessant i creible dins del discurs nacionalista que representa Esquerra Republicana. Dins d'un partit és correcte parlar d' una direcció però no deixem de banda totas las veus que conforman la unitat i la essència del partit, amb las sevas ideas i propostas. Independentment de la traició a Catalunya que comporta el tripartit i la unió amb el PSC, el fill bastard del PSOE, Esquerra ha de seguir sent un referent en la identitat política i l'espectre del nostre Parlament.

JOAN CARRETERO.

Sr Puicercós posi els peus a terra, deixi de volar estels i somiar truites, pot ser el lider i el cap visible d'un partit però amb las sevas decissions serà la d'un partit amb una lluita interna que portarà al fracas més absolut en proximas eleccions, i no oblidi que las europees las tenim a tocar, serà el moment de que si Esquerra vol estar a Europa dongui una imatge d'unitat i força com en els moments on com a unica força ha obtingut resultats suficients per ser decissiva en el Gobern espanyolitzat que tenim a dia d'avui i amb la representació a Madird al Congreso.
Reflexioni i uneixi el partit, com a lider ha de fer la seva idea però sense deixar de banda la pluralitat de altres veus que conforman Esquerra.

Al Sr Carretero si opta per obrir una banda radicalment nacionalista independentista escorada al centre dreta serà restar vots tant a Esquerra com a Convergència Democratica de Catalunya i d'aquesta manera seguirem dependend dels socialistes, els titelles de Zapatero, i només quedarà agafar la maneta als inutils de Iniciativa per seguir portant a aquest país a ser la reserva economica i subsidiaria d' Espanya, la que exprimeix la gallina i reprimeix la identitat d'una nació.

JOSEP LLUIS CAROD ROVIRA

Sr Carod, la baixada de pantalons d'aquest cap de setmana, em confirma el concepte que ja fa temps que tinc de voste, es un cagat, un cobard i que per seguir enganxat a la mamella perd tota dignitat apropantse a quí va torpedejar el seu baixell. Com a lider ha estat capaç de portar Esquerra a ser la tercera força i el més important amb força suficient en el Parlament, al Gobern, però no oblidem que ha estat un desastre com a Conseller en Cap, cosa lògica perque no es pot pretendre que quí no sab gobernar ni esta preparat per gobernar, ens goberni; si encara té una mica d'amor propi, cosa que dubto faria bé en fer mutis per l'escenari al final de la legislatura actual i no caure en el que tan va recriminar als seus predecessors i al Gobern del Molt Honorable Jordi Pujol.

Fagi el favor d'agafar la maleteta i retirarse al seu Cambrils, on pot fer entre altres cosas unas memories i ens explica en un capitol ben extens i documentat sobre la seva genial idea d'entrevistarsse amb ETA a Perpinya quan formaba part del primer Gobern del tripartit al costat del inutil Pasqual Maragall, i com va ser possible que en un rampell de protagonisme fes un tracte amb una banda terrorista i criminal com és ETA.

El fet real és que portem cami de vuit anys venen el país a Espanya i perdent la identitat i força que ens van caracteritzar durant els primers anys de democracia, el cami fet perque arribin uns xaquetas de pana i gorra de rociero i esguerrar-ho tot.