sábado, 18 de abril de 2009

SEMPRE JOHN...

SEMPRE JOHN.
Silenci en una nit de primavera, tot fosc, casa freda, encenc la cadena i agafo a John, quí millor que ell per no sentir el fred, la absència, el silenci...
Got ample i un glaço, 2 dids de malta i una cigarreta mentres recordo que John és part de la BSO d'un temps.
I sempre dic que si és John, és bo.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Sempre esta freda la casa, quan arribies i no hi es qui desitjas que et rebi, et treus les sabates, i mires la buidor... ja no la vols...

I ocupes la teva ment, feina, papers, i esperes que algu et besi a la seva arribada... pero mai arriba el peto... i t'agradaria esborrar el que ets, pero no pots... et té, no ho saps, pero et te, ets d'ell.

I t'allites, demà sera un altre dia... pero continua la buidor... ja no vols ocupar la teva ment, i d'una revolada, agafas la claus, i marxes, sense saber on, ni perque pero saps que sera un mati de retrets i ni els vols donar ni els vols rebre... i saps que si et quedes aixi serà... Ara no es el moment... encara hi ha ferides a tancar i la sang ha de deixar de brollar... es algo que costará...

lluna

Anónimo dijo...

el més difícil d'estar sol, és apendre a viure amb un mateix.

per un segon, si em permets, et faig companyia amb un got ample i un glaçó, dos dits de malta i una cigarreta..

(!)

McQ dijo...

Completament d'acord amb las dos.

De vegades mes val ni pensar.

Per aprofitar i si no recordo malament, estimada faith, felicitarte pel teu aniversari que crec que es per aquestas datas. Per molts anys.

Anónimo dijo...

Sovint he pensat que els sentiments de solitud i melangia que patim recordant altres temps, altres persones, són mes forts, que els sentiments d'alegria i felicitat que de veritat vàrem viure.....Bah! pensament de diumenge tarda, no cal fer-ne cas....

Aixeco la copa amb tu!

Caterina.

McQ dijo...

NOOOOOOOOOO. Cap pensament de melangia o solitud es comparable als bons moments, als moments viscuts intensos i de felicitat. Discrepo anonima Caterina.