LAS RAMBLAS.

LAS RAMBLAS.

La Rambla, qui t ha vist i qui et veu, un dels emblemàtics llocs de la nostra ciutat es ireconeixible avui en dia, gracies a la degradació de tot tipus que esta sofrent des-de fa anys. ¿Qui vol una Rambla on semblis tu l estranger, el que més fora de lloc esta i t incomodi el passejar? Es intolerable acceptar en que em deixat convertir la nostra Rambla, i no podem demanar responsabilitats a ningú ja que som tan responsables com els propis governants de la ciutat en la seva decadència actual.

De Canaletes a Santa Mònica el zoo salvatge, feréstec, t envolta i t empeny, et viola i agredeix en múltiples formàs; últimament nomes la creuo en un sentit o altre, avui m''es impossible passejar-me per la Rambla de la meva ciutat. Odio a las estatuas humanes, disfressada mendicitat de qui s'anomena artista de carrer; odio els trilers, imatge de la Barcelona permissiva amb el petit delicte; odio els carteristes que amarga'n la estada del turista; odio els barrets mexicans i las figueretes de sevillanes, toros, samarreta de “La Roja” i cultura espanyolista massa tòpica i típica;

odio las paradetes de llaminadures que han substituït las miticas parades dels ocells, vam ser massa permissius amb el que finalment podien vendre aquestes... odio els Kebab i els fastfood, els pakis 24 hores i els lateros, odio el captaire i el camell, la rumana amb el cistell el hippie amb el didgeridoo i els comiats de solters, odio la paella a la Rambla i sangria de break, odio las pixades i las pintades, el poeta matusser, la parada antisistema, la promotora de discoteca, odio las putes senegaleses, odio al turista en banyador i la sueca en pareo... Ni amb un miler de litres de zotal desinfectariem l'actual situació de la Rambla... Prou de aquest color fumiguem la nostra Rambla, desparasitem-la, exterminem la merda que deambula, fem-la fora i reconquistem la Rambla.

¿On esta aquell passeig de diumenge, tranquil i ociós? Modelo, La Poma, Viena, Italians, Liceu, Boqueria i Pinotxo, Gimeno, Beethoven... el morbo de las putes d'abans als peus d'en Pitarra, el transvestit transgressor amb el seu show exhibicionista o la folklòrica sonada donant la tabarra com en una piràmide social anaves baixant fins els foscos racons de la ciutat, Escudellers i Nou de la Rambla, Arc del teatre i parada al Pastiche, ambient existencialista de Paris vingut a menys, ressaca desprès de la nit al Karma o extasiat pel concert al Jambo, birra al London i discos a Castello...

desinfectat al Boadas amb un bon BloodyMary. Petons robats pels carrers del xino, costo de tarda de dissabte per fumar amb els colegas al Sidecar amb un parell d'Estrellas, nits de Canaletas festejant el triomf del Barça, diada de Sant Jordi ple de llibres i Roses, Liceu d'estrena, amb la urbana de gala presidint l'acte, un café al Moka abans de entrar al Poliorama, Flotats al cartell quins temps aquells... Colom li dona la esquena, jo fujo d'ella.