sábado, 30 de junio de 2012

Sagrada Familia Opus Magnum Gaudi Ed.Luxe

Antoni Gaudi va iniciar el projecte més ambiciós de la seva vida i al qual va dedicar gran part dels seus anys, al 1882 amb 31 anys. Gaudi substitueix al capdavant de l'obra a Francisco de Paula Villar que ja havia construït la cripta subterrània quan Gaudí pren el relleu i refà tot el projecte de De Paula Villar dotant-lo de mes magnitud i ambició, Gaudi s'implica plenament en la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
Coincidint amb el 160 aniversari del seu naixement la editorial Media Minds S.L. Publishers/Editores edita Sagrada Família Opus Magnum Gaudi Ed.Luxe on participen l'associació Amics de Gaudi que signen el pròleg, José Manuel Almuzara, president de l'Associació pro-beatificació de Gaudí, Josep Maria Martí i Bonet, Director de l'arxiu Diocesà, Judith Urbano, Doctora en Història de l'Art i Jordi Bonet i Jordi Faulí, els arquitectes actuals responsables de l'obra.




El llibre enfoca la seva mirada en l'entorn històric, i les seves insuperables aportacions en les estructures de les naus, on plasma de forma única el seu domini sobre els enigmes de la natura i de la llum a través de finestrals, voltes i arcs, fet que fa de Gaudí l'arquitecte que millor va saber treure profit a les estructures de la natura per aplicar-les a l'arquitectura.

El llibre al meu parer te la pega de que esta pensat per aportar raonaments a la beatificació del geni reusenc, com si L'Església es volgués apoderar del geni del arquitecte com a patrimoni seu, com si la seva obra fou nomes tota una plasmació del misticisme i la fe extrema que gaudi professava en la seva existència.

Queda clar en el llibre només amb el pròleg titulat “misticisme” on Almuzara s'atreveix a afirmar que :
«la ciència infusa de Gaudí té caràcter místic, i per tant no és gens estranya la seva profunda religiositat». I afegeix : «fora de la fe» Gaudí és incomprensible. «Va posar la seva vida a disposició de Deu».
No és del tot veritat si tenim en compte la quantitat d'encarrecs privats i laics que va tenir l'arquitecte, tot i que en ells si reflectia els seu misticisme pero no només com a part de la seva religiositat sino també perque comformaben l'ADN del seus estil, potser més arrelat a una visió entre natura i fe que en las creences cristianes del geni, creences que anaren pujant de to amb el pas dels anys, fruit potser de la seva introspecció personal i malaltissa absoluta dedicació a la seva obra i en concret a l'obra del Temple. 
Gaudí va dir sobre la execucio i fi del temple : “El meu client no te pressa”.



La nota de racionalitat la posa Marti i Bonet, director de l'Arxiu Diocesà al opinar sobre el projecte de beatificar a Gaudí : “Es una autèntica bogeria”.
«Era un home amb mal geni, amant de la veritat, que s'enfadava quan veia alguna cosa que considerava incorrecta o pensava que algú defensava una idea falsa. Però tenir caràcter i dir les coses sense embuts també és una qualitat», va dissentir Martí i Bonet.
Crec sincerament en un obscur pla respecte a la beatificació de Gaudí, tot i que no sé a on porta ni quin objectiu te dita beatificació.


Judit Urbano contextualitza el moment historic, la Barcelona de 1882 en plena renaixença i expanssió de la cultura catalana abanderada per la burgessia emprenedora amb la iniciativa d'aixecar Catalunya, la Barcelona de Cerdà i com a simbol de tot aquest progres el Temple Expiatori de la Sagrada Família.
Bonet i Faulí fan seves les paraules del mestre al dir : «En l'obra de la Sagrada Família hi hem de contribuir tots. Ha de ser el temple de tot un poble».




Gaudí va trencar els limits de l'arquitectura, la seva obra no serà entessa fins d aquí uns segles per la seva complexitad, hi ha una absoluta manca d'estudis en profunditad, pensament i filosofia per poder accedir a una visió clara de la seva obra; gràcies a la seva manera de treballar utilitzan planos i maquetes els seus succesors han pogut seguir treballant de la forma més fidedigna als desitjos de Gaudí. 

viernes, 29 de junio de 2012

KM by YSL.


Kate Moss by Yves Saint Lauren. 

30# BLADE RUNNER.


25 junio 1982; Estreno de Blade Runner en 1290 salas de cine; el primer fin de semana fue decepcionante, con una recaudación de 6.15 millones de USD, quizás la competencia con E.T, estrenada el 11 de junio, fue la principal causa de esa mala acogida del público. Con el paso del tiempo Blade Runner se ha convertido en una de esas películas denominadas "de culto", 30 años después sigue revalorizándose y aumentando esa áurea.
  


Roy: Es toda una experiencia vivir con miedo, ¿verdad? Eso es lo que significa ser esclavo.


+Deckard cae, pero Roy logra sujetarlo en el último momento. Le levanta en vilo y le deja sobre la azotea+

Roy: Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir.


+Roy muere. La paloma sale volando hacia el cielo que despeja+

Deckard (voz en off): No sé por qué me salvó la vida. Quizás, en esos últimos momentos, amaba la vida más de lo que la había amado nunca. No solo su vida; la vida de todos, mi vida. Todo lo que él quería eran las mismas respuestas que todos buscamos: de dónde vengo, adónde voy, cuánto tiempo me queda. Todo lo que yo podía hacer era sentarme allí y verle morir.
...



+Apartamento de Deckard. La puerta está abierta+

Deckard: ¿Rachael?, ¿Rachael?, ¿Rachael?
[ Deckard encuentra a Rachael durmiendo ]
Deckard: ¿Me quieres?
Rachael: Te quiero.
Deckard: ¿Confías en mí?
Rachael: Confío.
Deckard: Rachael.


+Rachael roza con su pie una pequeña figura. Deckard la recoge y la observa detenidamente. Es un unicornio de pepel+

Gaff (voz en off): Lástima que ella no pueda vivir, pero ¿quién vive?


+Deckard y Rachael en un coche alejandose de la ciudad+

Deckard (voz en off): Gaff había estado allí y la había dejado vivir. Cuatro años creía él. Estaba equivocado. Tyrell me había dicho que Rachael era especial: no tenía fecha de terminación. Yo no sabía cuánto tiempo estaríamos juntos, ¿Quién lo sabe?



jueves, 28 de junio de 2012

CONCESSIONS I RETALLADES.


Incrementant les tarifes a les autopistes rendibles, entre elles, com no, les que recorren el territori català, on manca una xarxa d'autovies gratuïtes com a alternativa a las de peatge, és una de les solucions que proposar el Gobern Central pel rescat de les autopistes radials de Madrid que estan en "bancarrota", evidentment aixo ha remogut l'estomac del poble català.

Si a aquest fet sumem la retallada d'inversions en infraestructures per part de Fomento al nostre territori, uns pressupostos de crisi que fa que sigui inviable qualsevol proposta raonable d'inversió pública; un cop més Catalunya tindrà una escassa i pobra inversió en el territori, en infraestructures necessàries  per la nostra economia i la d'Espanya. La mala gestió i política de Madrid dona un cop molt dur a Catalunya immersa en intentar sortir de la agònica crisi que patim actualment.

Madrid dona prioritat a Galicia en la inversió a l'AVE, linea que serà un fracàs en tota regla pel baix index de passatgers que transportara, sinó temps al temps... Un nou mal de cap per cobrir costos d'explotació. Segur que la solució passa per augmentar el preu de les lineas més rendibles com la que uneix Barcelona-Madrid.



Reclamar més inversió en infraestructures no es només per fer baixar l'alt index d'atur, també es té la visió mes global de la rendibilitat econòmica a llarg plaç i els avantatges que te tenir una xarxa moderna i actualitzada, i per sobre de tot rentable, de vies de comunicació... Autopistes, xarxa ferroviària, Corredor del Mediterrani, Aeroport ben connectat, Port amb capacitat i bones sortides terrestres (ferreà i rodant).



En tots aquests anys de bonança, no hem estat capaços de fer aquestes infraestructures; ara cal centrar-se i ser més objectius a l'hora de gestionar els diners públics i no malgastar-los en obres com la de l'aeroport de Ciudad Real o el de Lleida. Si ens fixem com a objectiu invertir la despesa en activitats que generin un breu retorn de la inversió haurem fet un pas endavant de cara a col-locarnos en clara ventat-ja quan deixem enrere aquesta crisi mundial, tanmateix crearem condicions de creixement i serem mes competitius en front de mercats emergents com Brasil i Àsia que necessiten una bona porta d'entrada pels seus productes i Que millor que fer-ho a traves de l'eix Algesires-Almeria-Valencia-Tarragona-Barcelona? 
 La política d'excessiva austeritat, plena de retallades i males inversions crea'n un clima fred, una glaciació, una hibernació que només porta a un pou sense fons, a mida que ens anem enfonsant en aquest pou més costarà emergir amb força i el que és més important en aquest moment, trigarem més temps i el temps actual juga en contra de tots nosaltres. 


Després de dècades d'eufòria i excés, la por ha desequilibrat una balança on tots i cadascun de nosaltres hi estem. no ens tanquem la porta a la petita inversió, aquelles de menor cost però amb una alta rentabilitad, inversions menys populars però tant o més importants que las magnes obres del passat (AVE, Aeroports, Túnels...).

Es hora de donar un pas endavant i no ser porucs, emprendre nous camins i acceptar nous reptes, més acords als temps que vivim.


MYTHIC COUPLE -8-

EUROPA.
Marcello Mastroianni & Sofia Loren

Alain Delon & Romy Scheneider

Jean Paul Belmondo & Jean Seberg.

Yves Montandt & Simone Signoret.

Un homme et une femme & Un homme et une femme 20 ans déjà; Jean-Louis Trintignant & Anouk Aimée.

miércoles, 27 de junio de 2012

NUAGES.


Django Reinhardt
et Le Hot Club de France.
-NUAGES-

Django Reinhardt : Guitarra
Stephane Grapelli : Violín
Louis Vola : Contrabajo.
Roger Chaput y Joseph Reinhardt : Guitarras Rítmicas.

Entre 1934 y 1948 la formación liderada por Django Reinhardt y Stephane Grapelli se convirtió en la primera banda europea que influencio y obtuvo éxito en todo el mundo. De Louis Armstrong a Duke Ellington pasando por todos los grandes del swing admiraron la formación originada en el Hot Club de Pierre Nourry.


CATEDRALS DEL VI.

Celler Cooperativa Conca de Barberà.
Cellers Güell


Cellers

Cooperativisme + Modernisme
Del 6 de juliol al 14 d’octubre de 2012


Celler Cooperativa Francoli.
Celler de Gandesa.

Durant els primers anys del segle xx el món del vi pateix una crisi sense precedents. Pagesos i propietaris, que al principi s’enfronten, acaben unint forces. L’eclosió del cooperativisme, que sacseja l’agricultura catalana, i del Modernisme, que impulsa des de la ciutat canvis tècnics i artístics, dóna lloc a la construcció de més d’una trentena de cellers. Són fets a mida i dissenyats per modernitzar el medi rural, però també per reivindicar que el món del vi pren més força que mai.

Aquesta exposició ofereix algunes claus per entendre el valor artístic i la singularitat arquitectònica d’aquests cellers, també coneguts com a cellers modernistes o catedrals
del vi. 

Tot plegat, amb l’objectiu de convertir la visita en una vivència a partir de diferents perspectives fragmentades dels cellers: la històrica, l’arquitectònica o la relacionada amb els personatges que han format part o encara formen part de la seva història.

Font : CaixaForum Barcelona.


martes, 26 de junio de 2012

THE LIQUIDATOR.


THE LIQUIDATOR.

Directed byJack Cardiff
Produced byLeslie Elliot
Jon Pennington
Written byPeter Yeldham
John Gardner (novel}
StarringRod Taylor
Trevor Howard
Jill St. John
Music byLalo Schifrin
CinematographyEdward Scaife
Distributed byMetro-Goldwyn-Mayer
Release date(s)November 1965 (UK)
28 October 1966 (US)
Running time105 minutes
CountryUnited Kingdom

The Liquidator, otra imitación de los films de James Bond que tan de moda se pusieron en los 60 tras el éxito de “James Bond contra el Doctor No”. Con más o menos presupuesto muchos productores se lanzaron tentados por esa moda de las películas de espías que viven vidas de lujo y siempre están rodeados de hermosas mujeres. En esta en particular, el reparto y la trama dan un toque de calidad al genero; un Rod Taylor en la cresta de la ola secundado por una Jill St John que repetiría papel en Diamantes para la eternidad, la ultima entrega de Bond en la piel de Sean Connery, si no contamos el ridiculo remake de Thunderball en el 83 titulado Nunca Digas Nunca Jamás y un Trevor Howard ya maduro como jefe del agente interpretado por Taylor. Una banda sonora espectacular en la voz de otra asidua a la serie de Bond como Shirley Bassey hace de The Liquidator un producto apto para el consumo. 




lunes, 25 de junio de 2012

GRAND PRIX OF EUROPE

La carrera más loca de la temporada será recordada por la magistral actuación de Fernando Alonso. El asturiano sacó a relucir todo su brillante talento para hacer la carrera de su vida y alzarse con un triunfo que lo situá, nuevamente, líder del mundial.

Después de una nefasta actuación en las pruebas de calificación, Ferrari no se clasificó para la Q3, las opciones de puntuar eran prácticamente nulas.


En un circuito muy agresivo para los neumáticos, donde los adelantamientos son bastante complicados y la estrategia de equipo es fundamental para poder lograr algo positivo, Alonso hizo una carrera perfecta, con un ataque constante desde la salida, Alonso es el primer piloto en repetir victoria esta temporada.

Su victoria numero 29 en la F1 la logro con un pilotaje soberbio y esas gotas de suerte que tantas veces le ha dado la espalda a Ferrari. Saliendo en la onceava posición pocas opciones tenia de subir al cajón, por no decir ninguna, pero en una carrera donde Vettel y Hamilton abandonaron, Button no estuvo a la altura y Webber que no tuvo su actuación más destacada durante todo el fin de semana fueron determinantes para que Fernando con una clase magistral de conducción fuera escalando posiciones y aumentara su opción de victoria a medida que iban pasando las vueltas; añadiendo que el Safety Car tuvo que salir a pista permitió dar más durabilidad a los neumáticos cosa que aprovecho Alonso para saber esperar en que momentos atacar y acercarse a sus rivales hasta dar el zarpazo definitivo cuando Sebastian Vettel por problemas con su Red Bull abandona a falta de pocas vueltas, no ha sido el mejor fin de semana para el equipo de Newey que presentaba en su RB8 demasiadas modificaciones que no han acabado de dar la fiabilidad necesaria para alzarse con la victoria.



Capítulo a parte merecen Shumacher y Raikkonen, el kaiser e Iceman subieron al podio tras una actuación brillante, donde se experiencia en carreras tan alocadas en condiciones tan extremas fue determinante para que volvieran a subir al podio.

Meritoria actuación de HRT que van mejorando el coche a medida que avanza la temporada, buen trabajo de Pedro Martínez de la Rosa y su compañero que acabaron la carrera, cosa que en el caso de HRT, hoy por hoy, es su pequeño triunfo. 


jueves, 21 de junio de 2012

DE BABEL A DUBAI -1-.

 DE BABEL A DUBAI.
Caixaforum Barcelona.
Del 20 de juny al 9 de setembre de 2012.

L'exposició ofereix un recorregut per la història de la construcció de torres i gratacels, partint del mite de la torre de Babel, una construcció que desafiava les lleis naturals i el poder diví i que fou una font d'inspiració per a pintors europeus des del segle XIII al XIX, fins als gratacels projectats al segle XXI.






Tanmateix també hom és conscient del etern desig de l'home des de l'albada dels temps de enlairar-se cap  amunt en les seves construccions, com un repte diví en busca de tocar el cel, i la seva natural competitivitat en veure qui construïa més alt com un anhel de eternitzar-se en la historia, ja sigui a traves de les construccions religioses, civils o militars.


Un repte on cada civilització va aconseguir aixecar un edifici de dimensions considerables, mastodòntiques en alguns cassos, moltes d d'elles devorades pel cruel pas dels segles, o desastres naturals, guerres, conquestes i destruccions fetes per aquells que van substituir a aquelles civilitzacions, com a dret de victòria van aniquil-lar els vestigis del seus predecessors, en altres cassos aquests mateixos edificis foren font d d'aprovisionament de la reconstrucció de les ciutats.


Construir, destruir, fer i refer forma part de la nostra historia, el fet mateix de passar a la posteritat com a vencedor ja no sols de la conquesta, sinó vèncer el limit de la naturalesa i el temps, la immortalitat reflexada en una construcció, amb fins diferents.




De la Torre de Babel al Far d'Alexandria, el Colisevm Romà, minarets i pagodes... Testimonis de l'ambició del home, fascinat per la verticalitat, el repte de dominar el material, domar el medi i deixar petjada i rivalitzar amb l'anterior monument.


Al llarg del segles i en cada civilització, a Europa, al mitja i llunyà Orient l'esforç acompanyat dels avenços tècnics han fet que cada cop el repte puges el llisto, el exemple més clar es la gran època a Europa de les catedrals, els gratacels de l'edat mitjana i posteriors, les ciutats rivalitza'n per aconseguir el campanar més alt, com a reflex de la seva prosperitat militar o econòmica, algo que no ha canviat al llarg d'Aquests segles, cambien catedrals per gratacels, ciutats Estat per Empreses i corporacions reflectint en els seus edificis corporatius l'èxit i poder adquirit en el sistema capitalista, com si d'una cursa és tractes.


Al servei de la divinitat o al servei de la Corporació, els arquitectes han pogut fer realitat els seus somnis, desafiant a la natura, aplica'n noves estructures i materials, més lleugers i resistents, noves formes per poder alçar més alt.


Reis i Emperadors, Cardenals i Papes incentivaven aquestes construccions, com a l'Egipte dels faraons les seves obres eren con un sentit als seus regnats, el propòsit de perviure en la memòria de l'home, repte i ambició unides des de l'inici dels temps a la naturalesa megalomaniaca de l'ésser humà.






  La proposta del Caixa Forum es centra molt més en l'obsessió per enlairar-se, accentuant l'època dels gratacels com a paradigma d'aquesta ambició de l'home, amb el domini en nous materials com l'acer hom va veure fet realitat el somni d anar més enllà, reptan ho inimaginable, des de la Torre Eiffel, la primera construcció 100% d'acer i que durant molt de temps va ser admiració i enveja de tothom fent que fos durant més de 30 anys la construcció mes alta del món; fins el Burj Khalifa amb els seus 828 metres recorrerem un petit pas de l'home en gairebé menys de 150 anys ni el limit ni l ambició han estat assedegats, la construcció del més alt encoratja als següents a batre el sostre.
Fins on arribarà l'home?


 L'exposició es una cita inel-ludible per tot aquell a qui interessa l arquitectura, no nomes ja com a obra d'art, més enllà del seu valor artístic l'arquitectura i el repte de pujar cap al cel forma part d'una filosofia, d'un pensament abstracte i per sobre de tot el fet mateix de la pròpia increïble e il·limitada capacitat del home per superar se a si mateix afrontant el repte deixat pel predecessor, la herència i el testimoni, un esgraó per ser pujat.





 Imatges :
1.- Torre de Babel; pintura de Pieter Brueghel, el vell.
2.- Minaret de qutab.
3.- far d'Alexandria.
4.- Colisevm Romà.
5.- Pagoda del temple Nord.
6.- Castell d'Albi, Llangüedoc.
7.- catedral de Colonia.
8.- Torre Eiffel.
9.- Hotel Atraction de NY, projecte d'Antoni Gaudi.











Continuarà...

miércoles, 20 de junio de 2012

JOY DIVISION -SHE'S LOST CONTROL-.


JOY DIVISION 
-SHE'S LOST CONTROL-
1979.


VIDEO : atmosphere

RETRAT D'UN ASSASI D'OCELLS.


L'escriptor Emili Teixidor ha mort aquest dimarts a l'edat de 78 anys a la seva casa de Barcelona, al barri de Sarrià. Nascut a Roda de Ter en 1933, l'autor va aconseguir una enorme popularitat gràcies a la reeixida novel·la Pa Negre (2003), adaptada recentment al cinema, però ja va aconseguir un ampli reconeixement a través de les seves nombroses novel·les dirigides al públic infantil i juvenil.




Teixidor va néixer en la mateixa localitat que el també gran home de les lletres catalanes, el poeta Miquel Martí i Pol, i amb ell van coincidir en el col·legi i van mantenir una llarga amistat. Llicenciat en Magisteri, Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme; va exercir de mestre a Osona.

Malgrat l'èxit de Pa negre, que va amplificar l'adaptació cinematogràfica d'Agustí Villaronga, l'autor era conegut des de fa molts anys gràcies als nombrosos llibres publicats fa més de quatre dècades en l'àmbit infantil i juvenil, des dels rates malaltes, de 1967, a Dídac, Berta i la màquina de lligar boira, de 1969. Durant els setanta, va col·laborar amb les revistes juvenils Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, i en 1972, va publicar una de les seves millors novel·les per al públic d'aquestes edats, L'Ocell de foc.

Una mica més tard, va començar a ser reconegut per obres per a adults com el recopilatori Sic trànsit Glòria Swanson, premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells, El llibre dels mosques, premi Sant Jordi de novel·la, i Pa negre, de 2003, amb la qual va obtenir diversos premis com el Joan Crexells, el Lletra d'Or, el premi Nacional de Cultura de Literatura i el Maria Àngels Anglada. En 1992, se li va concedir la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

"Un dels grans de la lliteratura catalana"

El seu últim títol en l'àmbit de la narrativa és Els convidats, editat en 2010, i estava escrivint una nova novel·la, que, segons la seva editora, Ester Pujol, està molt avançada.

Precisament, Pujol, directora editorial de Grup 62, ha lamentat la mort de l'escriptor, al que ha considerat "un dels grans de la literatura catalana, amb una llengua vivísima i plena de matisos, i la creació d'un territori mític entorn del seu Osona natal". Al seu judici, va retratar amb "mestratge l'ambient de les misèries de la postguerra, les fàbriques de la comarca, la boira i el fred".

Així mateix, ha recordat el seu ofici de mestre, de fundador de l'Escola Patmos, i la seva convicció de "com d'important és pels més joves l'accés a la lectura, pel que tenia petits trucs". Ester Pujol, a més, ha indicat que era un home "d'esperit jove", molt interessat per l'actualitat, que divulgava els seus coneixements a través de la ràdio o en les seves col·laboracions en diversos mitjans escrits com la revista Presencia o els mitjans Avui i El Punt.

Consternació al món literari català

La notícia ha commocionat el món de les lletres catalanes. L'escriptor i dramaturg Jordi Coca ha destacat que després d'Emili Teixidor no només es troba la seva novel·la més coneguda, Pa negre, sinó que "hi ha una obra important i coherent que va construir al llarg dels anys". Coca, que coneixia personalment a *Teixidor, ha assenyalat, en valorar el llegat que deixa aquest autor, que "amb Pa negre li va arribar el reconeixement general", però que "la seva grandesa és haver escrit tot el que hi ha darrere, que li fa un escriptor de primeríssima fila de la literatura catalana".

Per la seva banda, l'escriptor Josep Maria Espinàs ha lamentat també la mort de Teixidor, i ha destacat el tracte personal que sempre havia tingut amb ell i el seu "esperit tranquil i optimista". "Em sap molt mal. No érem íntims, però sempre que ens hem trobat ens hem sentit com a companys i ens identificàvem amb moltíssimes coses", ha assegurat.

També la productora de l'adaptació cinematogràfica de Pa negre, Isona Passola, s'ha sumat a les mostres de desolació i ha destacat la trajectòria literària de Teixidor, al que ha qualificat de "mestre". "Les seves obres són fantàstiques. És molt interessant que la gent busqui tots els seus contes perquè les seves obres van del local a l'universal per la via de l'emoció directa", ha subratllat, i ha afirmat que va aconseguir trencar la frontera que un llibre català culli èxits de venda fora de Catalunya.

Reaccions també des del món de la política. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha elogiat la figura de l'escriptor de Roda de Ter i ho ha descrit com un literat "imprescindible", a més d'una persona "entranyable, generosa i enormement humanista". 

Font : La Vanguardia.

lunes, 18 de junio de 2012

24 HEURES DU MANS 2012 -CARRERA-


El equipo Audi, con dos R18 e-tron quattro híbridos y un R18 ultra, copó el podio en la octogésima edición de las 24 Horas de Le Mans, Marc Gené, con el otro R18 Ultra terminó en la quinta plaza tras una carrera accidentada desde el principio, cuando en las primeras horas de la carrera tuvo un percance que lo dejo sin opciones al triunfo final, Marc en el primer relevo iba con diez vueltas perdidas.

André Lotterer, Marcus Fässler y Benoit Tréluyer, al volante del Audi R18 e-tron quattro número 1, revalidaron el título logrado el año pasado con un R18 TDI, y sellaron el undécimo triunfo, tercero consecutivo, de Audi en su catorce participaciones. Se trata del primer triunfo de un coche híbrido (un motor diesel y otro eléctrico) en esta carrera.

El R18 e-tron quattro completó un total de 378 vueltas al circuito de La Sarthe y acabó con un giro de ventaja sobre el segundo R18 e-tron quattro, el de McNish, Capello, y Mr Le Mans, el danés Tom Kristensen, que se quedó cerca de su novena victoria.

El Audi R18 ultra de Oliver Jarvis, Bonanomi y Mike Rockenfeller, acabó tercero, confirmando el poderío y la hegemonía de la marca de los aros.

El equipo de Gene con su R18 Ultra tuvo una carrera  muy complicada, un accidente de Dumas a falta de poco más de un cuarto de hora para que se cumpliera la quinta hora de carrera dio al traste con las opciones de Marc Gené, ganador de esta prueba en 2009 al volante de un Peugeot 908 HDI.

Dumas estaba intentando adelantar a un doblado cuando perdió el control del coche y acabó estrellándose contra las barreras de neumáticos de protección en la primera parte del circuito, pudo regresar a la pista, con el coche dañado en la carrocería y el tren delantero, y consiguió llegar a duras penas hasta boxes, los mecánicos consiguieron reparar los desperfectos, pero ya con muchísimo terreno perdido.

El equipo consiguió durante las horas siguientes realizar una remontada epica, pero otro accidente, Gené piso una mancha de aceite y saco su monoplaza de pista, a poco del final acabó por apartarlo de la cuarta plaza, que ocupó el Lola B12/60 Coupé-Toyota del francés Nicolas Prost, el suizo Neel Jani y el alemán Nick Heidfeld que realizó una carrera más que brillante.

El que iba a ser el gran rival de los Audi en Le Mans, el equipo Toyota, con los otros dos híbridos de la carrera, los TS 030, fue un duro adversario en las primeras horas, sin embargo, primero se quedó fuera el Toyota número 8, que, sufrió un escalofriante accidente nada más cumplirse la quinta hora de carrera. Davidson estaba superando a un doblado, el Ferrari número 81 del italiano Piergiuseppe Perazzini, cuando éste hizo un movimiento hacia su derecha e impactó con aquel, que salió volando por los aires, dio una vuelta sobre sí mismo y acabó impactando frontalmente contra la barrera de neumáticos de protección.

La carrera quedó neutralizada con el coche de seguridad y enseguida acudieron al lugar del accidente las asistencias médicas para atender a Davidson, trasladado al centro médico del circuito de La Sarthe. Perazzini resulto ileso. El equipo Toyota informó poco después de que el británico estaba fuera de peligro.

El Toyota número 7, con el austríaco Alex Wurz, el francés Nicolas Lapierre y el japonés Kazuki Nakajima, llegó a situarse en cabeza de carrera tras cinco horas, pero un posterior error del nipón le hizo impactar con el futurista Nissan Delta Wing, al que dejó fuera de carrera, y dañó gravemente su TS 030.
Pudieron continuar en carrera, ya con una hora pedida, hasta definitivamente arrojar la toalla poco antes de las dos de la madrugada, Le Mans es dura y cruel, y en ella la suerte tiene mucho que ver en el exito o fracaso en el excitante desafio que conlleva la carrera más grande de la historia del automovilismo.

El español Lucas Ordóñez, que compartió un Oreca Nissan con Martin y Alex Brundle, acabó en el decimoquinto puesto absoluto y octavo de la categoría LMP2, en la que ganó el equipo formado por los británicos Thomas Kimber Smith y Ryan Dalziel y el venezolano Vicente Potolicchio (Honda HPD-ARX).
Antonio García, con un Chevrolet Corvette y junto al danés Jan Magnussen y el estadounidense Jordan Taylor, fue vigésimo tercero en la general y quinto entre los GTEPro, en la que el triunfo fue para el equipo de los italianos Giancarlo Fisichella y Gianmaria Bruni y el finlandés Toni Vilander (Ferrari 458).




La 80ª edición de Le Mans confirmo la supremacía de Audi, dejo destellos de competitividad en las otras categorías, tuvo lo que todas las ediciones han tenido, abandonos y accidentes, sufrimiento en pista, pero quizás se encendió una luz de emergencia en la LMP1, esa hegemonía de Audi no es solo por su eficacia y poder, a día de hoy no hay ninguna marca que apueste con la convicción que lo hacen los alemanes y ese dominio necesita alguien que les de replica, Peugeot lo intento, Aston Martin soñó en reverdecer viejos laureles pero mientras Porsche, Ferrari, Jaguar... sigan sin presentar un proyecto para Le Mans el único reto que tendrá Audi es vencerse a si mismo, perdiendo la oportunidad, los espectadores y aficionados de disfrutar de un espectáculo único y sin igual en el mundo del motor. La crisis ha afectado a los constructores y plantearse el reto de Le Mans supone un esfuerzo económico al alcance de muy pocos, por otro lado  también esta el interés de las marcas por venir, y no parecen estar por la labor. A pesar del éxito de participación y publico de la cita francesa sería bueno replantearse y analizar las actuales lagunas de esta prestigiosa carrera.

viernes, 15 de junio de 2012

Freakbook & eljueves



Buenisima portada de "eljueves", censurada por freakbook... Otra muestra más de la reprimida mente de esta red social... Y aun hay gente que sigue enganchada y fanática a ella... Como borregos, igual.


NISSAN DELTA WING -1-



DELTA WING ON BOARD 

Nissan Delta Wing & sus parecidos razonables.

Nissan Delta Wing.

USAF Blackbird.

Batmobil by Tim Burton.
Malcom Campbell & his BLUEBIRD (1933).

jueves, 14 de junio de 2012

24 HEURES DU MANS -LIBRES-


 La primera tanda de entrenamientos libres ha confirmado el domino de Audi, ha colocado 4 coches en las primeras 4 posiciones; el mejor tiempo lo ha hecho el híbrido de Lotterer-Fassler-Treluyer con un crono de : 3.25,163 a un segundo quedo el otro Audi e-tron quattro de Kristensen-Capello-McNish. Los R-18 Ultra se han colocado tercero y cuarto respectivamente. 

Toyota ha sido quinto, han tenido problemas con el propulsor y se han visto obligados a cambiar el motor. De la "otra" carrera el mejor ha sido el HPD ARX-03a superando en dos segundos al Dome S102.5 de Pescarolo Team.

En la categoria de  LMP2 el Nissan Delta-Wing sigue trabajando para poder llegar a ser competitivo, en esta categoria el dominio norteamericano de Starworks y su HPD ARX-03b no significa que esta categoría no vaya a estar reñida, entre los seis primeros clasificados hay una diferencia de un segundo.






 El Aston Martin V8 Vantage ha conseguido el mejor tiempo en GT Pro y el Porsche de Fliying Lizard de GT AM se ha quedado tan solo a un segundo del Aston, habrá mucha igualdad en estas categorías durante el fin de semana.

Cabe destacar que Marc Gené, ex-Peugeot, ahora en las filas de Audi como piloto reserva, compagino su pilotaje en los dos R18 Ultra.

  

miércoles, 13 de junio de 2012

TOYOTA TSO30 Hybrid. LMP1


No puedo estrenarse en competición en Spa Francochamps el pasado mes de mayo debido a que en unas pruebas realizadas días antes, destrozo el chasis. Pero el Toyota TS030 Hybrid demostró que puede plantar cara a los Audi en la cita de Le Mans gracias a los resultados de los test realizados hasta la fecha. Toyota ha trabajado duro y ha conseguido un modelo competitivo en tiempo record, el TS030 Hybrid es un monoplaza con motorización hybrida, incorpora el THS-R, un sistema híbrido que recupera energía en las frenadas y añade 500 kilojulios al motor atmosferico V8 de 3.4 litros de cilindrada. Dos motores eléctricos impulsando cada eje por separado Toyota ha diseñado este sistema híbrido diseñando unos supercondensadores que son la parte fundamental de este sistema eléctrico.




Uno de los alicientes de la prueba de Le mans, será ver dos híbridos luchando por la victoria pero con diferente tipo de alimentación, mientras Audi sigue con sus diésel, Toyota presenta un motor alimentado por gasolina, un atractivo más para ver el duelo entre alemanes y japoneses. 
Destaca su chasis de fibra de carbono, con cambio secuencial de 6 velocidades, discos de carbono, suspensión push-rod, llantas forjadas de magnesio de 18 pulgadas y presenta una espectacular aerodinamica.





Toyota inscribirá dos monoplazas en la cita de junio, para ello contará con pilotos de probada talla como Alex Wurz, ex F1, para relegar a los franceses de Peugeot como alternativa al poder alemán de la ultima década. 

 Con la llegada de los japoneses, la LMP1 puede tener más competitividad, algo que tras la renuncia de Peugeot y Aston Martin se nos antojaba algo difícil, pues las escuderías privadas poco pueden hacer para alzarse con la victoria frente a los poderosos alemanes que han depositado en Le Mans todo su poder para seguir reinando en la mítica prueba francesa.