jueves, 31 de mayo de 2012

80# 24 HEURES DU MANS


LE MANS 2012... Faltan 16 días...
Promotional clip.

EL CREPUSCULO DE LOS DIOSES -1-


SUNSET BLV.
1950; EEUU.
Director : Billy Wilder. Guión : Billy Wilder, Charles Brackett, D.M. Marshman Jr.
Actores : William Holde, Gloria Swanson, Erich Von Stroheim, Cecil B. DeMille, Buster Keaton, Nancy Olson.
Sinopsis : Joe Gillis es un joven escritor de segunda fila que, acosado por sus acreedores, se refugia casualmente en la mansión de Norma Desmond, antigua estrella del cine mudo, que vive fuera de la realidad, acompañada únicamente de su fiel criado Max. A partir de ese momento, la actriz pretende que Joe corrija un guión que ella ha escrito y que va a significar su regreso al cine. 


Obra maestra del cine, obra maestra de Billy Wilder, sobre la crueldad y la hipocresía que envuelve el Star System y la locura a la que se puede llegar cuando el pedestal se cubre de polvo y telarañas... Acometeré un análisis sobre el film en alguna de mis próximas entradas, no pensé en Sunset Blv. Hasta hace pocos días al comentar el “éxito” de cierto evento...


miércoles, 30 de mayo de 2012

PRIMAVERA SOUND 2012.


Hace ya más de una década que Primavera Sound lleva ofreciendo con acierto indudable espectáculos musicales. Esta promotora musical afincada en Barcelona ha desarrollado desde sus modestos inicios un fuerte compromiso con la música para que espectadores de diferentes generaciones puedan disfrutar al máximo de la experiencia de la música en directo. Esto se refleja en la calidad y novedad de sus carteles, que respiran riesgo, coherencia y eclecticismo.Su festival San Miguel Primavera Sound, que se celebra en Barcelona desde 2001, se ha consolidado como un referente del modelo de festival urbano y es percibido en todos los rincones del globo como un acontecimiento ineludible. Se desmarca del resto de macro eventos musicales y se caracteriza por una línea artística marcada por el pop, el rock y las tendencias más underground de la música de baile. Pixies, Aphex Twin, Neil Young, Sonic Youth, Pulp, Portishead, Pet Shop Boys, Arcade Fire, Pavement, Yo La Tengo, Lou Reed, My Bloody Valentine, El-P, Pulp, Patti Smith, Franz Ferdinand, Public Enemy, Television, Devo, Enrique Morente, The White Stripes, Wilco, Tindersticks, PJ Harvey,Shellac, Fuck Buttons, Swans, Melvins, Psychic TV o Spiritualized son sólo una pequeña muestra de los muchísimos artistas que han pasado a lo largo de todos estos años.

martes, 29 de mayo de 2012

REGARDS DE MODE.

 Revolucionario en su gusto por exteriores soleados, cuando la fotografiá se realizaba en estudios, Georges Dambier  -fotógrafo de moda- era el más aclamado en los años 50. 
Dambier realizo fotografías icónicas de las musas de su era: Brigitte Bardot, Capucine, Dorian Leigh y Suzy Parker.
Algunas de sus mayores obras se expusierón recientemente en la exposición: Who’s That Girl?, en la galería Bonni Benrubi de Nueva York.
En La leyenda cuenta que Georges Dambier se encontró a Rita Hayworth en Le Jimmy’s Nightclub en el Paris de post-guerra. Después de fotografiar a “Gilda”, negoció la venta de las fotos al periódico francés de Pierre Lazareff’s France Dimanche al que le dijo :

No quiero dinero, quiero ser fotógrafo de plantilla”.





sábado, 26 de mayo de 2012

BARCELONA EN 20 COCTELERIAS.


Si hay un arte efímero -lo que dura un sorbo- es el de la coctelería. El maestro de ceremonias se esmera en fraguar la fórmula mágica que case todos los sabores y matices, se esfuerza en convertir el preparativo en una liturgia a veces acrobática, y se desvive por acertar la mixtura que desea -tal vez sin saberlo- el cliente. Esta tremenda labor de corte y confección con licores, refrescos, frutas y aderezos pervive en plenitud solo unos minutos antes de ser devorado. La buena noticia es que, tras un tedioso monopolio del cubata monocolor, la coctelería vuelve a rugir tras las mejores barras. No solo está de moda sino que Barcelona figura entre las mecas mundiales del cóctel, así que no es de extrañar que la prestigiosa marca de whisky escocés de malta The Macallan haya impulsado la edición de un libro con 20 de las mejores barras de la capital catalana.

Barcelona en 20 coctelerías (25euros, de venta en librerías y en www.barcelonaen20coctelerias.com), que firman los expertos Alberto Gómez Font y Juan Luis Recio, representa en el fondo un viaje al alma de la ciudad a través de sus copas. Y es que las coctelerías, más allá de la preciada mercancía líquida que trajinan, son un punto de encuentro extraoficial. Rincones donde se cruzan vidas, se intercambian impresiones, se hacen confesiones al barman y hasta se cierran negocios.
La selección no ha sido fácil, ya que el libro navega entre el ayer y el hoy, entre las paredes añejas donde se multiplican las anécdotas, hasta los bares de hoteles de lujo que despuntan como epicentros de reunión de moda. Ahí va la lista de los diseccionados: Banker's Bar (en el Hotel Mandarin Oriental), Belvedere, Boadas, Bobby Gin, Boca Chica, Cooler, Coppelia Club, Dacksy, Dry Martini, Gimlet, Ideal, Kahala, Milano, Negroni, Ohla, Slow, Tandem, Tirsa, Torre Rosa y Xixbar.
En cada sede se analizan los orígenes, la alineación de barmans reputados o en plena eclosión, las historietas de la casa, horarios, detalles y algunas de sus mejores mezcolanzas. Conviene tener en cuenta, como alertan los autores, que el currículo de un coctelero de moda es casi como el de un pinchadiscos, de aquí para allá, según aperturas y fichajes. Varios casos demuestran que ya ha habido traspaso de estrellas desde que Macallan editó la obra, hace apenas unas semanas.
El volumen es también una guía de viaje para recorrer la metrópolis desde el copeteo (moderado) y con estilo. Entre un sinfín, no hay que perderse ni los gintonics del Ideal (premiados antes del boom de este combinado), ni las continuas innovaciones del Dry Martini, ni la conversión de lo que fue un banco en un bar que impresiona, el Banker's.
Fuente :ePdC
PATRICIA CASTÁN

jueves, 24 de mayo de 2012

A LA VANGUARDIA DE LA TECNICA.


AUDI.
Audi ultra, Audi e-tron y Audi connect. 



El mundo cambia, crece y al mismo tiempo se hace cada vez mas pequeño.
Plantea retos más complejos, cambia el mundo y cambian nuestros sueños.
Para cada desafío hay una tecnología que puede dominarlo.
Tecnología que da forma al futuro. Combina reducción de emisiones con experiencia de conducción única para la nueva generación de conductores.
Tecnología que hace la movilidad mas ligera y segura que nunca. Combina materiales innovadores de manera inteligente, para una mayor deportividad y eficiencia.
Tecnología que conecta los conductores con el mundo y sus muchas posibilidades.
Tecnología que enriquece nuestras vidas y crea una movilidad en armonía con el entorno...

¡Fascinante!




martes, 22 de mayo de 2012

LE MANS 2012 -2-


AUDI; ELIMINATING LUCK.


Video promocional de Audi sobre lo que es y que significa correr las 24 horas de Le Mans. Allan McNish explica que implica una carrera como Le Mans, tanto lo que implica al coche como a los pilotos; 140 pulsaciones por minuto, 80 kilos de fuerza sólo por apretar el pedal del freno, fuerzas laterals de hasta 3 G’s… Todo esto durante 24 horas.

lunes, 21 de mayo de 2012

A L'ALZINA..(2)



Qui de vosaltres no ha passejat o caminat pel Passeig de Gracia? Qui no s'ha parat a gaudir de la bellesa de La Pedrera, La casa Batllo, La casa Amatller, La Casa Mulleras etc etc? Obres d'insignes i brillants arquitectes que van fer del Passseig de Gracia un carrer tan magic com ho pugui ser l'avenue des Champs Elysees de Paris. Però no tot han de ser edificis ni monuments en aquest passeig; una alzina centenària s'aixeca entre plataners i Palaus, símbol d'un passat rural que va desaparèixer fa molts anys. símbol d'un passat rural que va desaparèixer fa molts anys. Aquesta d ara no és l'original a la qual va lloar el poeta Jacint Verdaguer ( L'alzina... ). 
L'alzina del Passeig de Gracia és un d'aquests racons, detalls, elements singulars que no pensem, però que formant part de la ciutat i de la seva historia, amb historia pròpia en molts casos. Veu passar el temps, testimoni del dia a dia de la ciutat, de com creix, cambia, puja i baixa.





A pocs metres de l'estació de Diagonal i molt a prop del Palau Robert, es troba una vella alzina de més de cent anys, amb una petita placa als seus peus que recorda que un dia l'alzina va ser una de les moltes inspiracions del poeta Jacint Verdaguer.
La història comença amb la mort d'una altra alzina, l'original. 
L'any 1903 , el poeta, resident en aquells anys a la ciutat , va escriure : "A l'alzina del Passeig de Gràcia", quan Barcelona creixia i s'expandia, annexionant els petits pobles del voltant. Els espais rurals desapareixien sota l'asfalt i emergia la nova societat imparable i àvida de modernisme i portant el progres, emprenedors que van fer de Barcelona i Catalunya el motor d'Espanya.
L' alzina s'erigia molt abans que el mateix Passeig de Gràcia hi fos; fou quan Mossèn Cinto Verdaguer veient com tots dos eren engolits per la metròpoli va dedicar un escrit a l'alzina on reflectia aquests cambis. Va fer un homenatge a l'arbre i a tot un món que desapareixia i que mai més tornaria. L' alzina que es trobava, de sobte, davant d'un món desconegut i hostil, al qual no pertanyia, testimoni mut d'una ciutat canviant.
L'alzina va morir al 1908, Verdaguer sis anys abans,com també van morir els pobles annexionats per la metròpoli, aquell petit cercle rural va ser devorat per una Barcelona que creixia desmesuradament però amb ordre sota el projecte de Cerdà.

L'esperit de l'alzina, tot i així, va romandre entre els barcelonins guardat per una nova alzina, que la va substituir immediatament, i el poema de Verdaguer.




La nova alzina, ja centenària, és la que a dia d'avui podem veure al Passeig de Gràcia i sembla que per fi, algú l'ha tornat a recordar. L'Institut Municipal del Paisatge Urbà ha decidit recuperar i descobrir als ciutadans aquesta entranyable història i preservar-la per a la memòria ciutadana.

Recentment s'ha inaugurat les obres al voltant de l'alzina, en el paviment s'intenta recrear  l'ombra d'una alzina sobre el paviment, substituint les peces de panot Gaudí per unes noves de color negre, també l'alzina s'il·luminarà de manera escenogràfica i es gravarà sobre pedra un fragment del text que Verdaguer va dedicar: 

"Almogàver indòmit, ja sabràs posar-te de filera amb aqueixa tropa de plàtans, novella, policia, endiumenjada i fatxendera?" 
"A l'alzina del Passeig de Gràcia". 
1903. 
Jacint Verdaguer Santaló.

Al passar per davant del Palau Robert, més o menys a l'alçada de la botiga IMAGINARIUM, trobareu l'alzina, potser serà un bon moment per recordar que fa més de 100 anys que és allà i que un cop va substituir a una altra alzina que va existir molt abans que tots nosaltres i que la mateixa ciutat tal com la coneixem avui, i que possiblement ella seguira allà quan nosaltres ja no hi siguem.

A L'ALZINA...


A l’alzina del Passeig de Gràcia (Jacint Verdaguer).

Filla de les muntanyes,
¿qui t’ha plantada ací a la vora d’un passeig i enmig l’eixamplament de la ciutat?
Ben segur que ningú. Ets un record de les antigues boscúries que baixaven del Tibidabo, una borla del seu mantell de setí verd que arribava fins prop de la mar.
La Providència t’ha deixada enmig de la nova Barcelona per recordar-li que fou un prat, com els empresaires de les vies fèrrees deixen un montorull de terra de cada desmont, com a testimoni de la feinada feta que diu als viatgers: “mirau on érem i on som”.

Mes, no t’anyores aquí tota sola? ¿No trobes a faltar les teves germanes que estan lluny d’ací a l’altra banda de Collserola o del Montseny, renyides amb aqueixa civilització que et migra, t’escanyoleix i et deshonra?
¿No enyores aquelles immenses ramades d’ovelles que davallaven mandrosament de la collada, com una congesta que esquitlladissa rossola i camina envers la plana? Elles cercarien la teva ombra emparadora i el teu patriarcal redós i amb sos bels planyívols et donarien “grans mercès”.
¿No enyores aquells pastors que semblaven fets de la teva fusta, amb els esclops ferrats als peus, amb la barretina al cap i coberts amb la samarra feta de la pell de bestiar de llana que pastura? Allà tu series la seva amiga i confident; tu els faries de casa, tu series la seva llar. En les llargues i adormidores pluges de l’hivern tu els faries de sopluig;
i en els temperis de l’estiu els serviries de parallamps i de cabanya…().

Pobra filla de l’afrau, ¿com t’avindràs tu a la titànica moda ciutadana?
Aquí tots els arbres, inclinant el cap una vegada a l’any al llenyataire, com les ovelles a la tisora del tonedor, es deixen tondre i esporgar dels brots sobrers o no sobrers, per la destral cruel. Aquí no es permet que els arbres tinguen grops o berrugues, ni que prenguen males jeies impròpies d’arbres civilitzats de jardí.
I tu, bosquerola com ets, sabràs seguir, punt per punt, totes aqueixes molestoses etiquetes? I si les sabesses seguir, ¿ja podria amb la teva embardissada cabellera la podadora, que és la pinta de l’esporgador?
Arbre muntanyenc, ¿ja sabràs formar entre els arbres de viver? Almogàver indòmit, ¿ja sabràs posar-te de filera amb aqueixa tropa de plàtans, novella, polida, endiumenjada i fatxendera?
Tots aqueixos atletes de parada han estat i són encara criats amb biberó; cap d’ells no beu, com tu, la llet i la força de la mamella de la mare terra; ¿ i tu et resignaràs a abeurar-te, com ells, amb l’aigua d’una manguera?
La manguera que t’hauria de regar a tu és la dels núvols, és la del temporal que trona, udola i llampegueja baixant dels Pirineus.

¿Quina sava trobaràs tu en aquest passeig empedreït i arenívol? Ton camp és un altre; ton camp és una vessant de muntanya on pugues enfonsar les arrels fins a les entranyes de la terra.
El reguer que hauries de veure als teus peus és un xaragall cobert d’espessa bardissa; els seients que hi hauries de tenir són els marges herbosos; els teus veïns haurien d’ésser els esqueis i les cingleres.
A tu no et convenen pas els aires pestilents de la ciutat: respiraries millor l’aire lliure de l’obaga. Allí te’n farien d’afalacs els tramuntanals de tres dies; te’n dirien de coses les llevantades de vuit dies i vuit nits. Allí la tempesta escabellada et bressaria entre sos negres braços i el rúfol torb et cantaria la non-non com una mare a un noiet de quatre mesos per què s’adormi.

Aquí sempre seràs una forastera, una estranya, un arbre de res, mirat de reüll per tots els partidaris de la simetria i de l’uniformisme. Aqueix costum que tens de guardar les fulles d’un any per l’altre aquí no és seguit per gairebé ningú. Si vols que t’ho diga clar, això fa pobre. Aquí els arbres menys luxosos, fins els més estalviadors, estrenen un vestit de fulla verda i flamanta cada primavera, i ells mateixos faran córrer que tu no tens sinó un trajo per presentar-te al públic.

Això d’ésser jove a cent anys, això de no envellir mai, aquí tampoc no s’estila entre els arbres. Els del Passeig fan com els homes que van amunt i avall a la teva ombra: viuen depressa i corrents, i a vint-i-cinc anys ja són vells i a trenta són decrèpits.
Tu arribes a la vida ara tot just, i ¿quantes vegades els veieres canviar en aqueixa via? ¿Quantes els veuràs canviar encara si et deixen envellir?
Mes, si creixes gaire, si eixamples gaire la teva copa, no et deixaran pas morir de velluria… et faran la corretgeta.

Jacint Verdaguer.
Publicat a “La Veu de Catalunya”,
Barcelona, 10 de juny de 1903.



viernes, 18 de mayo de 2012

DOMINO by ROLAND KIRK.




Roland Kirk fue un músico al que yo definiría como inclasificablemente original, maestro de la improvisación, y de una técnica exquisita. Este multiinstrumentista genero un aire fresco en el jazz desde sus inicios en el Ryth & Blues que perfecciono y personalizo desde que entra en la banda de Charles Mingus, que influyo de manera palpable en la obra de Roland Kirk.
En 1962 graba Domino para el sello Mercury, posiblemente su obra maestra. Durante los 70 Kirk fue ajeno a los cambios que muchos contemporáneos suyos hicieron para acercarse a una música más comercial; Rashaan, como así se le apodaba, mantuvo hasta su muerte en 1977 una linea de crecimiento creativo propia y muy personal que le hace estar entre los grandes. DOWN BEAT, la prestigiosa revista de jazz, le concedió 4 estrellas y media, siendo uno de los mejores albúms de la década.
En él, Kirk proyecta un concepto elegante, sutil, minimilista incluso y con momentos muy enérgicos pero sin alejarse de la base swing.



ROLAND KIRK - DOMINO - 
1."Domino" (Don Raye, Jacques Plante, Louis Ferrari) 
2.".Meeting on Termini's Corner" (Roland Kirk) 
3."T.ime" (Richie Powell) 
4."La.ment" (J. J. Johnson) 
5."A Stritch in Time" (Kirk) 
6."-in-1 Without the Oil (Kirk) 
7."Get Out of Town" (Cole Porter) 
8."Rolando" (Kirk) 
9."I Believe in You" (Frank Loesser) 
10."E.D." (Kirk) -

Roland Kirk - flute, tenor sax, vocals, stritch, manzello, nose flute, siren 
Henry Duncan - drums 
Herbie Hancock - piano 
Roy Haynes - drums 
Andrew Hill - piano, celeste 
Wynton Kelly - piano 
Vernon Martin - bass 



jueves, 17 de mayo de 2012

LOTUS TEAM -1-.


LOTUS ha sido uno de los más brillantes y carismáticos equipos de la F1 de todos los tiempos, desde que Colin Chapman fundo Lotus Engineering Group en 1952. Construyo varios coches de competición con éxito y en 1958 se lanzó a la aventura de la F1.
Sus mejores años fuerón entre 1963 y 1978, quince años donde obtuvo 6 campeonatos del mundo de pilotos y 7 de constructores.El título se les resiste desde 1979, a pesar de ganar GP's, pero con la muerte del fundador en 1982, la escuderia va a menos, incluso contando en sus filas con pilotos de la talla de Ayrton Senna, ultimo piloto en ganar con la legendaria marca británica.

En 1994, tras una grave crisis financiera, se bajo el telón.
Ahora ha regresado para volver a reverdecer viejos laureles y por el bien del circo esperemos que así sea.

Jim Clark
Graham Hill.
Jim Clark siempre corrió para Lotus, entre 1960 hasta el 7 de abril de 1968 cuando falleció en Hockenheim al salirse de la pista.
Gano los campeonatos de 1963 y 1965. Disputo 73 GP con 31 victorias y 32 podios.

Graham Hill conocido tambien como Mr Mónaco es el único piloto poseedor de la triple corona (Le Mans, Mónaco y Las 500 Millas de Indianapolis), corrió con Lotus en dos etapas, de la 58 a la 59 y entre la 66 y la 70. Gano el campeonato en 1968. Consigio 3 GP y 6 podios. Murio en 1975 en un accidente aereo cuando volaba hacia Paul Ricard el 29 de noviembre de 1975.  
Lotus de los 60.
Jochen Rindt.

 Jochen Rindt, unico piloto que ha conseguido el campeonato a titulo postumo, murió faltando 3 carreras para finalizar aquella temporada, un 5 de septiembre de 1970 en Monza.

Con Lotus corrió dos temporadas, consiguiendo 6 victorias y 8 podios. Rindt era alemán, pero corría con licencia austriaca, país en el que se refugio durante su infancia en el transcurso de La Segunda Guerra Mundial, criado por sus abuelos en la ciudad de Granz, donde inició su carrera en el automovilismo.

La combinación de Rindt y el Lotus en 1970 fue, en mi opinión, invencible. Es ese momento, Jochen era uno de los mejores tres o cuatro del mundo
Jackie Stewart, ex piloto de Fórmula Uno

Emerson Fittipaldi.
El brasileño volador, con 25 años en 1972 se convirtió en el campeón más joven de esos momentos.

Su enclenque condición física la suplía con un gran talento y con una increíble capacidad para soportar las altas temperaturas.


Sus patillas marcarón toda una época en la F1.


Mrio Andretti.
Lotus 1978.

 Mario Andretti, italiano nacionalizado norteaméricano fue el último campeón de la escudería británica, debuto en 1969 pero se tomo un parentesis hasta 1977 para conquistar el campeonato en 1978 con el mitico Lotus JPS. Corrio 79 Grandes Premios con la escuderia de Chapman consiguiendo 11 victorias y 16 podios. Se retiró en 1982 pero ha seguido vinculado al automovilismo en EEUU en el circuito de la Indy Car.

"Si todo parece estar bajo control, significa que vas muy despacio"
Mario Andretti.









martes, 15 de mayo de 2012

BALLET BOOTS.



Somni d'una nit de primavera, 
fet realitat.
Somni d'un cap de setmana 
compartit
Somni d'un cap de setmana
gaudit.

domingo, 13 de mayo de 2012

ARQUITECTURA SINGULAR DE BARCELONA -1-


Imaginem uns camps plens d'horts, barraques a tocar de la Diagonal, carrers sense asfaltar i poc transit rodat, imaginem també que entre aquests camps s han anat construint facultats i residencies d'estudiants, una maternitat i el Camp Nou; imaginem encarà una mica més, cases pairals i masies algunes datades del segle XVI... ¿Ja? 

Bé obrim els ulls... estem a mitjans dels anys 60, Barcelona creix i poc a poc aquella ciutat gris, fosca i trista dels anys 50 es va transformant en una moderna i avançada ciutat; és la Diagonal, la futurista avinguda visionada, pensada i projectada pel millor urbanista de la historia de la humanitat l'il-lustre Ildefons Cerdà. 
La Diagonal és una de las vies principals dins del pla hipòdinamic d'eixample.


...Continuarà

jueves, 10 de mayo de 2012

JAGUAR HERITAGE RACING.


Hi han marques que son un referent en la història de l'automovilisme, les seves fites son part d'un moment on l'automovilisme era molt més que conduir a tota velocitat per un circuit, on els pilots tenien certes qualitads que no tenen els ben preparats d'avui en dia, l'aurea de aventurers, esperit de explorar nous reptes i en molts cassos assolirlos arriscant la vida en cada virada... Una d'aquestes marques emblematiques torna a les pistes de competició, la marca és Jaguar i el programa Jaguar Heritage Racing en serà el testimoni on la marca del feli a traves de l'apassionant món de l'automovilisme històric tornarà a posar a rodar els seus millors models d'abans.




Coincidint amb el nou cicle de desenvolupament de nous productes de la firma i amb l'objectiu de celebrar el llegat d'aquest mitic fabricant Jaguar participarà al llarg de tota la temporada en les competicions de models històrics més importants del món.




Jaguar correrà a la Miglie Miglia, el Pebble Beach Concours d'Elegance, l'E-type Challenge, el Nürburgring AVD Oldtimer Grand Prix o el Goodwood Revival.
Per primera vegada des del 1956, els llegendaris models C-Type i D-Type de Jaguar competiran de nou.
Dona la coincidència que la primera cursa on participaran de nou serà la mitica i renaixida cursa de la Mile Miglia on fa 60 anys Sir Stirling Moss i Norman Dewis van pilotar el primer C-Type equipat amb discos de fre. 



miércoles, 9 de mayo de 2012

POURQUOI ME REVEILLER?



Pourquoi me réveiller, ô souffle du printemps?
Pourquoi me réveiller?
Sur mon front je sens tes caresses,
et pourtant bien proche est le temps
des orages et des tristesses!
Pourquoi me réveiller,

Ô souffle du printemps?


Demain, dans le vallon viendra le voyageur,
se souvenant de ma gloire première.
Et ses yeux vainement chercheront ma splendeur.
Ils ne trouveront plus que deuil et que misère! 
Hélas!
Pourquoi me réveiller, ô souffle du printemps?

Pourquoi me réveiller?
Werther.
Jules Massenet.
Alfredo Krauss.


martes, 8 de mayo de 2012

1-5-12



Si de estas cuerdas mías, de tonos más que rudos,
te resultan en ásperos sus rendidos saludos,
y quieres blandos ritmos de credos idealistas,
aguarda delicados poetas modernistas 
...
Evaristo Carriego


CONSTRUTEC.


C O N S T R U T E C.
Del 8 al 11 de mayo en IFEMA.


La I Semana de la Construcción, que se celebrará en Ifema del 8 al 11 de mayo, unificará tres salones para apostar por la dinamización y la internacionalización del sector, como apuntaron ayer sus responsables. La convocatoria, que integra los salones internacionales Veteco (ventanas y cerramientos acristalados),Piedra (piedran atural) y Construtec (construcción), ofrece un marco imprescindible para el encuentro profesional y una herramienta de apoyo a las estrategias del sector. Además,un intenso programa de jornadas técnicas, realizado en colaboración con las principales asociaciones, aportará valor añadido a esta convocatoria, que plantea para sus tres salones una gestión personalizada y adaptada a las necesidades de las empresas. Esta I Semana prevé la participación de 480 empresas en 26.000 metros cuadrados y nace con la visión de dar coherencia y proyección a los tres sectores, además de contribuir al desarrollo comercial de cada una de las empresas participantes. Paralelamente, tendrá lugar un programa de eventos y jornadas técnicas.