ARQUITECTURA SINGULAR DE BARCELONA -2-

Av. Diagonal, palmeres i plataners.

Barcelona és una de les ciutats de la mediterranea amb més arbrat, prop de 155.000 arbres repartits per tota la ciutat, carrers, places, parcs i finques privades. Un patrimoni força beneficiòs per els ciutadans, sense oblidar el valor paisatgístic en l'entorn urbà. La ciutat de Barcelona te una riquesa patrimonial contrastada, és un dels seus atractius com a destí turístic i és un orgull pels ciutadans, un dels actius que més ens passen desapercebuts son els nostres arbres, el patrimoni arboris-tic de la ciutat te gairebé 800 arbres catalogats com a arbres de interes local i 138 fitxes de grup on es recullen les dades d'aquest ciutadans vegetals de la ciutat Comtal.

Plaça Prim

Plaça Molina.

Molts cops passem pel costat d'ells i no ens parem ni a mirar-los, alguns resideixen en llocs ben comuns per tots, altres, la gran majoria, estan en parcs i finques privades, però formen part del patrimoni de Barcelona com pot formar part La Pedrera o La Casa de les Punxes. Fa poc en aquest blog vaig escriure sobre l'alzina de Mossèn Cinto Verdaguer, però hi han altres arbres amb la seva historia o els seus anècdotes, com el Pi pinyoner de La Travessera de Les Corts, tot a tocar on abans s'aixecava l'antic camp del Barça, aquest Pi a més de ser centenari, té el valor sentimental de que era el punt de trobada de molts afeccionats abans d'entrar al vell estadi de Les Corts o les fantàstiques Tipuanas de la gòtica plaça de Sant Felip Neri que donen ombre i acullen al visitant forma'n un escenari idil-lic per aturar-se una estona abans de seguir voltant,  

l'acàcia de tres punxes de la Plaça de l'estació a Sant Andreu datada al 1913 que forma part indissoluble del marc arquitectònic d'aquella part del popular barri, les tres washintonianas de Torre Llobeta... Altres ens passen més desapercebuts com l'eucaliptus del parc de l'Oreneta al districte de Pedralbes o els ja protagonistes d'aquest blog ( Els Pescadors ) , els ombues de sud-americà que regnen en la Plaça Prim.

Per entrar a formar part d'aquest selecte grup s'han de reunir uns paràmetres redactats per l'Ordenança General de Medi Ambient Urbà del Ajuntament de Barcelona, i en línies generals son : antiguitat, valor simbòlic i estètic i especie rara. Aquets exemplars es converteixen en part activa del patrimoni per mèrits propis, de de el 1983 que l'Ajuntament cataloga arbres i palmeres. Es un registre actiu i viu on es donen d alta nous arbres però també malauradament hi han baixes, en molts cops per la mort del espècimen com va passar recentment amb una Albizia centenària, tombada pel vent que creixia al jardí d'aclimatació de Montjuïc. 

Travessera de Les Corts.

Molts d'aquest arbres foren plantats per antic indians en el seu retorn a terres catalanes, altres especies foranies han estat adquirides per l'Ajuntament i col-locades en parcs o places de recent inauguració, tots ells formen part de la ciutat per enriquir encara més Barcelona, ciutat amb molta dedicació i preocupació per mantenir els seus espais verds.

Sant Felip Neri.

Potser després de llegir aquesta entrada ens fixarem més en aquests veïns i els mirarem amb altres ulls, tot sabent que formen part de la ciutat i de nosaltres, potser ens pararem a gaudir de la seva majestàtica figura o a parar atenció en que no es nomes un arbre més.