BAR.

BAR.

Joan Manel Serrat -Barcelona i Jo-

A mida que arriben homes /es va fent gran la ciutat. /A mida que els peus li creixen /se li fa petit el cap. /A mida que creix oblida, /inflada de vanitat, /que sota l'asfalt hi ha la terra /dels avantpassats. /A mida que perd la mida /es va omplint de presoners, /de robinsons d'estar per casa, /nàufrags enmig del merder /que viuen vides petites /en petits móns de formigó. /Així estan les coses entre /Barcelona i jo. /Mil perfums i mil colors. /Mil cares té Barcelona. /La que en Cerdà somnià, /la que va esguerrar en Porcioles, /la que devoren les rates, /la que volen els coloms, /la que es remulla a la platja, /la que s'enfila als turons, /la que per Sant Joan es crema, /la que compta per dansar, /la que se'm gira d'esquena /i la que em dóna la mà. /A mida que la camino /sota els plecs del seu vestit /i li repasso les arrugues /amb la punteta del dit /em xiulen les cantonades /aquella vella cançó /que només sabem la lluna, /Barcelona i jo. /L'estimo nua i sencera /relliscant entre els dos rius, /amb les seves fantasies /i les seves cicatrius. /Me l'estimo amb la fal·lera /d'un caloio enamorat /perquè és viva i perquè es queixa /la meva ciutat.