Vaig tenir la sort de veure a l'Anna
Lizaran al Nacional amb una obra poc coneguda però on demostrava la
seva força damunt del escenari, una obra on la gran actriu portava
el pes de l'obra i feia una classe magistral de actuació.
Galatea és una de les obres menys
conegudes de Josep Maria de Sagarra, un drama per la supervivència
on l amor i el desencant acompanyen al personatge principal, una
domadora de foques enamorada d un pallasso que ha de malvendre's les
foques per poder tirar endavant dins del escenari de conflicte belic
en el que es desar-rotlla la obra.
El nostre teatre perd una de les
figures grans, poc reconegudes o potser sense la força mediàtica d
altres dives de l'escena catalana. Ara amb la seva mort tothom parla
de la seva persona com una gran dona, viva, activa i amb consciencia
de país i per sobre de tot una gran enamorada de la seva feina a la
que ha dedicat tota la seva vida, inclús ja malalta havia agafat el
repte de estrenar una nova obra.
Catalunya és un país on em tingut
monstres de l escena, ja des-de Margarida Xirgu a Nuria Espert i
aquests personatges els fem nostres, formen part del nostre patrimoni
cultural i nacional, l'inmediatesa del teatre a vegades no reflecteix
la dimensió d aquests actors però ens queden en la memòria els
seus grans treballs i les obres on han demostrat la seva vàlua com
actors.
En l hora del seu traspas ens colpeja
emocionalment i sentim la pèrdua com si fos la d un esser proper a
nosaltres, aixi ha estat aquest cap de setmana amb el desenllaç
fatal de l'Anna Lizaran que ha perdut la lluita a mort amb el càncer
que se li va detectar gairebé dos mesos enrere.
Descansi en Pau i recordem-la com ella
hagués volgut, damunt un escenari fent el que millor sabia fer,
interpretar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario