LES CONTES DE HOFFMANN -Liceu 16-2-2013-

Offenbach entra en la gran opera amb aquesta obra, aconseguint deixar enrere la seva fama de autor només d operetes, de gran èxit però; opera fantàstica, de un gran romanticisme amb tints sobrenaturals i certa ironia i "esperpento". Les contes de Hoffman es basa en el conte de Jules Barber i Michel Carré; el protagonista narra en una taverna tres faules sobre les seves peripècies amoroses, fantàstiques i tràgiques. Considerada una obra mestra del romanticisme francès.

Pròleg, tres actes i epíleg per gaudir de les narracions de Hoffman en la taverna de Luther, a Nüremberg i de aquí viatjarem a Paris, Munic i Venecia, gaudin d un espectacle musical i visual, on destaca la celebre Barcarola del  segon acte.

No soc cap entès en Opera, però puc entendre i fer un anal-lisi del que significa una posada en escena, actuació e inclòs versió escollida pels  responsables del programa que oferira el Liceu aquesta temporada; per començar... soc contrari a modernitzar les operes, m' agrada enclavar-les en el marc on van ser composades, aquests invents o intents de portar histories clasques a la actualitat del segle XX o XXI mai m han fet el pes, no imagino un barber de Sevilla a la Sevilla d avui... Ni un els anells del nibelungs versionada com si fos la guerra de las galàxies. Però gustos i opinions a part, crec ben encertada la versió que ens ofereix Laurent Pelly mostrant uns contes obscurs, de perfils torbadors, certa atmosfera sinistra.

Havia llegit les critiques de la estrena, no entenc ni puc analitzar la obra com ho fa qui entén, en aquestes la veritat es que no ha deixat ben parada la obra, però des-de els meus ulls carents de coneixements puc dir que dins de tot he asistid a un gran espectacle, una posada en escena genial i bona interpretació dels cantants.

Tot i no ser una obra fosca, Pelly li ha donat aquest caire, que criticat per els experts, per mi es un descobriment i la veritat es que m' ha agradat la visió que ofereix aquesta versió. Tot i aixo si que considero que es un espectacle del tot prescindible, per preu i expectatives no paga la pena... 

Si es cert que per a mi la durada es excessiva, se'm va fer llarga que no pesada, no estic acostumat i suposo que el ritme de la obra passa factura a la meva impaciència per arribar a la fi de la obra, tot i aixo ha valgut la pena assistir un cop més al Liceu ( no son gaires a l llarg de la meva vida), més que el fet de veure una obra la emoció en si és tot el que significa accedir al recinte, la seva màgia i certa atmosfera que t envolta al traspassar la porta i accedir com en un túnel del temps a un espai de estils barrejats per les modificacions que ha sofert l'edifici, des-de el seu vestíbul  d'estil renaixentista, l escala noucentista  que et porta fins el salo dels miralls... Hom en aquest espai te la sensació de ser un figurant en alguna pel-licula del mestre Visconti. 

DIRECCIÓ MUSICAL 
Stéphane Denève

DIRECCIÓ D'ESCENA
Laurent Pelly

DIRECTOR D'ESCENA ASSOCIAT
Christian Räth

ESCENOGRAFIA 
Chantal Thomas

VESTUARI
Laurent Pelly

NOVA VERSIÓ DEL LLIBRET I DRAMATÚRGIA
Agathe Melinand

IL·LUMINACIÓ 
Joël Adam

VÍDEO 
Charles Carcopino

NOVA COPRODUCCIÓ
Gran Teatre del Liceu / San Francisco Opera / Opéra National de Lyon

REPARTIMENT
Natalie Dessay, Kathleen Kim, Tatiana Pavlovskaya, Susana Cordón / Eglise Gutiérrez; Michele Losier / Gemma Coma-Alabert; Salomé Haller; Michael Spyres / Ismael Jordi; Laurent Naouri / Oren Gradus i altres.
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

  

Curiosament, Les Contes de Hoffmann no va ser estrenada al Gran Teatre del Liceu, la estrena de la Opera de Offencbach va ser al Teatre ElDorado el 1924; enderrocat el 1929 estava situat on s'emplaça l' actual edifici central del BBVA a Barcelona. Teatre de gran popularitat en els 44 anys d'activitat teatral i cinematogràfica que va tenir.

Pròleg i epíleg

• Hoffmann, jove Poeta - Tenor
• Nicklaus, amic de Hoffmann - Mezzosoprano
• Stella, cantant d'òpera - Part parlada
• Lindorf, rival de Hoffmann - Baríton
• La musa, musa de Hoffmann - Part parlada
• Andreas, criat de Stella - Tenor
• Luther, cerveser - Baix
• Hermann, estudiant - Baríton
• Nathaniel, estudiant - Tenor

Actes I, II i III

• Hoffmann, jove Poeta - Tenor
• Nicklaus, amic de Hoffmann - Mezzosoprano
• Olympia, nina mecànica, filla de Spalanzani -Soprano
• Spalanzani, físic i inventor, constructor d'Olympia - Tenor
• Cochenille, criat de Spalanzani - Tenor
• Coppelius, esperit del mal - Baríton
• Antonia, tísica, estimada per Hoffmann - Soprano
• Crespel, pare d'Antònia - Tenor
• Dr. Miracle, esperit del mal, doctor d'Antònia - Baríton
• Giulietta, cortesana veneciana, estimada per Hoffmann - Soprano
• Dapertutto, esperit del mal - Baríton
• Schlemil, enamorat de Giulietta - Tenor
• Pitichinaccio, criat de Giulietta - Tenor Còmic
• Cor d'hostes de Spalanzani i de dames i cavallers venecians, etc.