PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE EL TUNEL SANTS-SAGRERA (4).

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE EL TUNEL SANTS-SAGRERA (4).

A) ESTRUCTURA DE LA XARXA (4).

7.- Per què no és una bona alternativa construir la línea pel Litoral?


Es pot donar per fet, irreversible avui, que la LAV arriba a Sants. Condemnar-la a ser una permanent estació en cul-de-sac significaria la seva desaparició a la llarga:


·Els trens haurien d’invertir la marxa amb passatgers a bord.


·El temps del viatge s’allargaria per fer una marrada de 19 km.


La construcció de la línea pel Litoral presenta nombroses dificultats tècniques d’execució:


·Entre Can Tunis i el Port Vell el traçat és fàcil.


·La zona del Port Vell s’hauria de travessar amb tuneladora sota el nivell del mar en terrenys molt inestables arran de costa.


·Caldria passar sota la ronda Litoral. Per no afectar la Línea 4 de Metro cal passar sota un extrem del Palau de Mar.


·Des de la Meridiana (davant el Teatre Nacional) fins a La Sagrera s’hauria de construir un túnel nou, travessant la plaça de les Glòries, tot ell superficial, ja que és impossible accedir a La Sagrera per sota la Línea 2 del Metro que creua en diagonal a la zona del Clot entre els carrers València i Guipúscoa.


·En el traçat s’afectarien per proximitat edificis i espais públics.


Sovint s’ha presentat aquesta alternativa del Litoral com una manera d’evitar les afectacions a edificis. Doncs bé, d’entre els diferents traçats tècnicament estudiats pel Litoral, forçant els radis de gir al màxim, el darrer traçat contemplat, afectava, passant just per sota, un conjunt d’edificis d’habitatges al llarg de més de 400 metres. Més concretament, el traçat pel Litoral afectaria, passant just per sota:


·Un edifici històric: Palau de Mar (Museu d’Història de Catalunya)


·11 edificis d’habitatges localitzats en quatre illes amb façana al carrer Doctor Aiguadé (entre el Passeig Joan de Borbó i el carrer Cermeño).


·Un edifici d’oficines (Gas Natural).


La redacció i tramitació d’estudis informatius, declaracions d’impacte ambiental i projectes constructius significaria un retard incremental no menor de tres o quatre anys, és a dir, no es podria arribar a La Sagrera abans del 2016.


En resum, un recorregut 10,3 quilòmetres més llarg, amb un tipus de túnel molt més difícil i car, amb majors afectacions a edificis i amb una fortíssima reducció de la capacitat operativa de l’estació de Sants.

8.- Per què no és una bona alternativa la línia pel Vallès?

·Fer anar els trens entre Sants i la Sagrera fent una volta de 65 km i 3/4 d’hora de viatge ja s’evidencia absurd. Els viatgers no l’utilitzarien i els trens anirien buits.

La Línia d’Alta Velocitat surt de Sants, passa pel Prat i remunta el Llobregat fins a Martorell continuant cap a Tarragona.

·La línea del Vallès, d’ample internacional per a les mercaderies, va fins a Can Tunis i el Port pel corredor del Llobregat, paral•lela a la Línia d’Alta Velocitat (LAV), sense connexió entre ambdues.

Per fer passar un tren de viatgers de la LAV a la de mercaderies caldria preveure al Llobregat un encreuament a nivell de vies de circulacions oposades, fet que significaria una forta merma de la capacitat de circulació d’aquestes línies per raons de seguretat. Alternativament un encreuament a diferent nivell per evitar aquest problema significaria la construcció de llargs viaductes a l’àrea del Llobregat, avui no previstos i incompatibles amb l’actual traçat de les línies per sota dels ponts del Llobregat.