LA MORT EN TRES ACTES DE LA DOLORS.

La mort en tres actes de La Dolors, la mare; ben entrat els seixanta van diagnosticar te l'alzheimer, poc després d'aquella complicada operació de ròtula amb ensurt amb l'anestesia i tot plegat, llarga i feixuga recuperació que segons alguns van dir que va ser el desencadenant cap el teu camí lent degeneratiu … La llavor de la malaltia estava sembrada i començava a créixer i ser notable, petits detalls, oblits, manca d'atenció, a poc a poc vas desar els llibres que abans devoraves omplint se de pols a la biblioteca i altres costums que tenies ben arrelada van anar desapareixent de les teves monotonies i rutines i apareixen problemes més greus que finalment van portar a diagnosticar te allò que mai haguéssim volgut... 

L'Alzheimer ja era oficialment el teu company fins als darrers dies de la teva vida, amb pena i coratge vam enfrontar allò no sense maleir la mala astrugància, vam creure que tot aniria lent i que no acabaria com porta camí d acabar... em patit i tingut pena per la malaltia, mals moments i altres en què encara erets tu com en la celebració de les noses d'or, el casament del JM i aquelles passejades amb l'A que ens portaven pels carrers de Barcelona que tantes vegades vas recórrer en la joventut i que tant estimes i ens vas transmetre la passió per Barcelona... acabant el llarg i decadent camí en la teva malaltia l'ultim any ha estat tan dolorós en molts sentits que hi han passat factura en el teu degrad ament... t hem vits morir lenta i agonicament perquè ara ja només ens queda el cos, un cos pel qual sentim llastima i desitjant que no triguis gaire en poder descansar.

Ara a poques hores de què marxis de casa i vagis on acabaran els teus dies, per nosaltres és ja com una segona mort, sabent que mai més tornaràs a casa ni a dormir amb el pare, ni a donar-nos la guerra perquè no vols sopar i coses més greus... Que et queda ja? Només ara veient que nomes queda la carcassa de qui vas ser jo només tinc l'esperança de què no pateixis i que qualsevol dia et quedis ben adormida per emprendre el teu viatge a l'eternitat, per nosaltres ja vas marxar fa tant que el dolor ja no pesa ni es mostra.

Gràcies per tot el que ens has donat al llarg d'aquests anys.