TIBIDABO.

TIBIDABO.

Accident TIBIDABO .

El Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha estat la Institució designada per l’Ajuntament per elaborar un informe entorn a l’accident ocorregut dissabte a la tarda a l’atracció el Pèndol del TIBIDABO. El Col.legi designarà avui una Comissió de Treball dirigida per Jordi Pedrerol que estarà constituïda per professionals independents dels quals es preservarà l’anominat per garantir un treball amb absoluta independència. La Comissió realitzarà un treball de Camp, que no es podrà dur a terme fins que la jutge aixequi el precinte de la zona i un treball documental per analitzar el projecte (càlculs, disseny, estructura). Posteriorment és possible que s'hagin de realitzar assajos en laboratoris per calcular la fatiga dels materials, etc.El Col•legi d'Enginyers Industrials es compromet a realitzar el treball amb la major diligència possible.

XXXXX

Aquí com a tot arreu tenim el defecte de previndré tragèdies quan ja han passat, l'incendi d'Horta de Sant Joan, las explosions de gas a immobles de Santa Coloma o Viladecans, el túnel del Carmel o la aluminosis del Turo de la Peira per citar els més recents a la memòria; un altre cop l'actualitat ens colpeja i ens afecta, dissabte passat una noia de 14 anys en el que tenia de ser un dia de diversió i esbarjo perdia la seva vida en una atracció del parc del Tibidabo, encara sort que només tenim de lamentar una mort ja que el propi accident i la aparatositat resultant podien haver fet augmentar el nombre de víctimes, a toro passat tot es senzill de dir, ara els polítics i las empresses diran la seva, es reuniran faran comissions, buscaran responsables, els medis ens mal-informaran i treure'm propi-as conclusions però el fet es que res ni ningú podrà tornar la vida a la jove ni esborrar el trauma a familiars i ferits en la tragèdia, una indemnització no serà suficient per tornar la felicitat a las familias i tal com la noticia ens ha colpejat la oblidarem a mida que desaparegui dels titulars, com tota tragèdia.

I ara com membre d'un col-lectiu immers en l'accident veurem com ningú es farà responsable, els perits i els informes tècnics donaran varia's versions, agafaran la més convincent, de fet la causa poda'n ser variàs i els responsables tots.

Garantir el risc 0 hauria de ser una obligació, més quan de la nostra tasca depenen tercers que amb fe cega depositant tota la confiança i las seves vides en las nostres mans, sigui el camp que sigui, des-de una atracció innocent al manteniment d'un avió comercial, després ja dependrem de altres variables que no podem controlar però en la nostra responsabilitat ens hauríem d'exigir el risc 0. No fem cap jurament hipocràtic, tenim la responsabilitat civil com a estri per sentenciar la nostra tasca en cas de negligència o tragèdia, tenim las ferramentes i els coneixements per garantir una feina ben feta, la nostra dedicació i vocació ens obliga a ferla pel bé de la societat, facilitem i servim a aquesta per fer la vida més fàcil, però no som infal·libles i en el cas del Tibidabo només han calgut un parell de dies per que surti tota una bola de declaracions en las quals trobem des-de interessos polítics, a envejàs professionals, rancúnia i venjança, deixadesa i segurament falta de pressupost per fer un manteniment acurat, tothom es renta las mans i ningú n'és responsable, com sempre acabarà pagant algun pringat i els dirigents seguiran asseguts a las seves cadires, a la pròpia directora del Parc se li hauria d'exigir la seva dimissió, la empresa de manteniment hauria de tenir una inspecció de la feina feta fins avui, els operaris haurien de passar un examen per mirar si estan reciclats... Però tot aixo no serveix per res als familiars de la víctima, per ells aixo nomes acaba de començar, portaran arrossegant aquest drama la resta de las seves vides i sempre tindran en la memòria que un 17 de juliol de 2010 van perdre la seva filla.