PICASSO VERSUS RUSIÑOL.

PICASSO VERSUS RUSIÑOL.

Del 28 de maig al 5 de setembre de 2010

Museu Picasso de Barcelona

http://www.museupicasso.bcn.cat/

Pablo Picasso. Santiago Rusiñol en un jardí.Arte Joven , n.1 31 de març del 1901; Museu Picasso, Barcelona

Organitzada conjuntament pel Museu Picasso i el Museu Cau Ferrat de Sitges, Picasso vs. Rusiñol explora les connexions de diferent ordre entre els dos artistes. La mostra permet inferir la influència de Rusiñol i del món artístic barceloní sobre Picasso, del qual s’acabà distanciant gradualment a mesura que es consolidava la seva experiència parisenca.

Pablo Picasso. Retrat de Rusiñol, de Rocarol, alguns apunts d’Utrillo i altres croquisBarcelona 1899-1900. Ploma i aiguatinta sobre paper, 22,9 x 33,5 cm.Museu Picasso, Barcelona.

Malgrat que Picasso és l’artista per excel·lència del segle XX, la seva formació acadèmica es va iniciar i tancar durant el segle XIX. Els anys de residència barcelonina –entre 1895 i 1904– van ser decisius en la mesura que van suposar el final del període acadèmic i l’inici de la seva carrera artística. Un dels artistes més representatius i complexos d’aquell temps era Santiago Rusiñol, pintor, literat, col·leccionista, periodista i activista cultural. El seu rol en la formació de Picasso presenta un doble vessant: com a artista pròpiament dit –de qui Picasso va copiar i versionar diverses obres– i també com a referent, i sovint capdavanter, de diversos discursos i temàtiques.

Pablo Picasso. Rusiñol, Utrillo i una venedora de periòdics (Júlia Peraire). Barcelona, 1902-3Dibuix a ploma, dimensions desconegudesEn lloc desconegut.

Pablo Picasso. La Gloria-Critico (Santiago Rusiñol sodomitzat). Barcelona, c.1903Tinta sobre tarjeta, 9 x 13,5 cmCol.lecció particular, Barcelona.

Rusiñol va ser un personatge clau vinculat a destacades iniciatives culturals de final del segle, així com un solvent transmissor a Barcelona de la modernitat artística europea. Tots dos artistes van coincidir físicament en una cruïlla cronològica que era, alhora, una cruïlla personal. Rusiñol era ja un artista reconegut que havia deixat de ser un referent d’avantguarda i Picasso, per contra, era encara un artista incipient a la recerca d’estímuls i referents. Aquest procés picassià focalitzat en Rusiñol consisteix a escollir un model i tot seguit retratar-lo, analitzar-lo, copiar-lo i, finalment, superar-lo. A partir d’aquesta mirada de Picasso personalitzada en Rusiñol es pot inferir un discurs més ampli: la influència del món artístic barceloní sobre Picasso i la seva actitud ambivalent respecte a aquest, del qual s’acabarà distanciant gradualment a mesura que es consolidi la seva experiència parisenca.