ARA FA 25 ANYS.

ARA FA 25 ANYS...

L'ESTACA; NOSALTRES DECIDIM, SOM UNA NACIO

L'avi Siset em parlava/ de bon matí al portal/ mentre el sol esperàvem/ i els carros vèiem passar./ Siset, que no veus l'estaca/ on estem tots lligats?/ Si no podem desfer-nos-en/ mai no podrem caminar!/ Si estirem tots, ella caurà/ i molt de temps no pot durar,/ segur que tomba, tomba, tomba/ ben corcada deu ser ja./ Si jo l'estiro fort per aquí/ i tu l'estires fort per allà,/ segur que tomba, tomba, tomba,/ i ens podrem alliberar./ Però, Siset, fa molt temps ja,/ les mans se'm van escorxant,/ i quan la força se me'n va/ ella és més ampla i més gran./ Ben cert sé que està podrida/ però és que, Siset, pesa tant,/ que a cops la força m'oblida./ Torna'm a dir el teu cant:/ Si estirem tots, ella caurà.../ Si jo l'estiro fort per aquí.../ L'avi Siset ja no diu res,/ mal vent que se l'emportà,/ ell qui sap cap a quin indret/ i jo a sota el portal./ I mentre passen els nous vailets/ estiro el coll per cantar/ el darrer cant d'en Siset,/ el darrer que em va ensenyar./ Si estirem tots, ella caurà.../ Si jo l'estiro fort per aquí...

XXXXX

Fa 25 anys del concert de Lluis Llach al Camp Nou. L'Estadi va ser un clam, un cop més, no per fets esportius, aquest cop un sentiment més enllà d'uns colors, la reivindicació de que som una Nació. Casualitats de la vida ens portant propera-ment a fer força tots plegats i sortir al carrer per tornar i continuar reivindicant que som una Nació. La indignació que tenim després de la aixecada de camisa perpetrada pel TC en referencia a l'Estatut és un motiu més per ni sentir-nos part d'un país que no ens vol i allunyar-nos cada cop més d'Espanya, un Estat reaccionari sigui del color que sigui el seu Gobern.
Continuarem estirant de l'estaca per una Catalunya lliure.

McQ