ALEXANDRA.

Alexandra, Rambla de Catalunya, 90.

Malament anem quan els cinemes històrics de Barcelona tanquen, després de l'Urgell ara és el torn del Alexandra, el vell cinema que des de 1949 i en ple cor de la Rambla de Catalunya és un referent en la cartellera barcelonina, però els hàbits de consum de cinema hi han canviat o això sembla amb aquestes notícies que ens van culpin als qui ens agrada més les sales d'abans que les d'ara, situades als centres comercials, sales impersonals, fredes, amb exces de merchandasing i una ferum a crispeta que acaba per marejar te.

Cinema Victoria; Passeig de Fabra i Puig a Sant Andreu, enderrocat a principis dels 90

Primer va caure el cinema de barri amb la irrupció dels vídeo clubs, després les grans sales per rentabilitzar el negoci van anar remodelant les sales fent les cada cop més petites i eliminen les grans sales amb grans pantalles on veure el cinema com a un gegantí espectacle visual; l'Alexandra era una d'aquelles sales que va reconvertir el seu espai en un multi sales on jo destacaria l'Alexis, el germà petit dedicat més a cinema d'autor i a alguna restauració i reestrena com el cas de Touch Of Evil d'Orson Welles que vaig poder veure a principis dels 90.

No va ser una de les sales que més he visitat de Barcelona, però anar a l'Alexandra era com un petit viatge en el temps, el seu hall i l'entrada amb les escales que conduïen a la sala, emmoquetada i amb aquella llum càlida i groguenca que et rebia just abans de començar la catarsi que esdevé el asseure a la butaca i veure una pel·licula; malauradament el progrés de vegades és cruel, cert és que no podem ser nostàlgics ni anar en contra d'ell, la moda marca el camí i les sales son negocis que han de rentabilitzar i el vell cinema Alexandra tot i l'esforç de Ramon Colom, en remodelar-lo al 2006, es veu obligat a tancar les portes i posar fi a 64 anys a la vida dels barcelonins.

Si no recordo malament, l'ultima pel·licula que vaig veure va ser El Origen del PLaneta de los Simios allà pel 2011, mala elecció per una sala que romandrà en el record d'una Barcelona que va canviant, una Barcelona cada cop més "marca" i menys real i autentica.

El cinema tancarà amb un gest ple de romanticisme, projectarà Niñera Moderna, un film del 1949 amb Maureen O'Hara i Robert young, que va ser la 1ª pel·licula que va tenir en cartell; el 19 de desembre abaixarà la persiana per no tornar a pujar.