LA CASA DE L'AIGUA.

La Casa de l'Aigua de Trinitat Nova és un clar exemple d'arqueologia industrial a Barcelona, rehabilitada recentment, aquest complexe industrial proveïa d'aigua la ciutat de Barcelona, va deixar de fer-ho fa aproximadament 25 anys. Fou construïda l'any 1915, d'aire modernista i amb l'estil característic de les construccions industrials de l'època La Casa d'Aigua va patir a partir del moment en què deixa de ser operativa, un degradament i abandó que va fer perillar la seva conservació. Una plataforma veïnal va reclamar els terrenys per us del barri amb la intenció de destinar els terrenys i les naus per a equipaments d'us public per un barri que aguditza una gran manca en equipaments cívics i culturals. En les primeres actuacions s'ha reformat l'antic edifici de la companyia Aigües de Barcelona i també s'ha urbanitzat l'entorn amb la instal·lació d'horts urbans. Els veïns reclamen que es faci un pas més, i que tant l'edifici com els voltants es destinin a un equipament per al barri, ja sigui com a centre d'educació ambiental o com a centre de referència en sostenibilitat.

La infraestructura modernista comptava amb un dipòsit amb capacitat per a 10.000 metres cúbics d'aigua, estava connectada amb una de similar a la Trinitat Vella a través d’una galeria per sota la Meridiana, la xarxa també incloïa la conducció Baixa de Montcada, que surt de la galeria cap a la ciutat, i l’aqüeducte Alt de Montcada, previst fins a Vallcarca però que mai no va entrar en funcionament.
Dues edificacions completaven la instal·lació; una, amb diversos instruments de mesura i, l’altra, amb una piscina amb un sistema de murs que renovava l’aigua del dipòsit, abastia d’aigua la ciutat de Barcelona, però amb el sistema de canalització d’aigües modern les instal·lacions van quedar obsoletes. El 31 de març de l’any 1989 els dipòsits de la Companyia d’Aigües de la Trinitat van tancar definitivament.
Petita joia arquitectònica, testimoni d'un passat, cal conservar aquests monuments per recordar d'on venim i al mateix temps enriquir el patrimoni arquitectònic de la ciutat i mantenir viva la memòria, símbol dels primers temps d'urbanització i modernitat a la nostra ciutat.