martes, 29 de diciembre de 2009

L'HOME ESTÀTIC.

video

L'HOME ESTÀTIC
Lletra i música: Pau Riba


Sol de llauna, cel de glaç/ dins el calaix d'un armari,/ draps de dona i un infant/ amb un regust enigmàtic,/ ve de néixer, està sorprès,/ té uns grans ulls Modigliani,/ absents, tristos, verds i oberts/ i una vida fins que els tanqui./ És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,/ les orenetes faran nius als seus cabells./ Quan ja té tres anys no surta empaitar les papallones,/ quan un gos lladra no fuig/ i els vestits paguen la broma,/ quan la neu remou el cel,/ ell la mira en lloc de córrer/ i li'n queda el rostre ple/ com les estàtues de Roma./ És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,/ les orenetes faran nius als seus cabells./ Més grandet troba un ocell/ a sobre d'ell, a dalt d'un arbre,/ ell no es mou i un excrement/ li fa blanc a mitja cara,/ troba la nina d'un ull/ i la voldria per companya/ però no la mira ni acull/ i la nina se'n va a França./ És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,/ les orenetes faran nius als seus cabells./ Una noia li ofereix un clavell per la solapa,/ ell se'l mira però no el pren/ i el clavell se l'endú un altre,/ un estiu quan ell ja és gran,/ l'amor ve amb tres candidates,/ ell les mira afalagat/ però l'amor té pressa i marxa./ És l'home estàtic,/ la tristesa el té corprès,/ les orenetes faran nius als seus cabells./ Un bonic dia d'abril/ tot són flors i ell les olora/ però surt l'amo d'un jardí/ i li fa una cara nova,/ descobreix que no està bé/ i vol dir-ho a una senyora,/ la senyora no l'entén/ perquè és mestra d'una escola./ És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,/ les orenetes faran nius als seus cabells./ Han passat anys, s'ha fet gran/ i assegut davant la porta/ i esperant l'enterrament/ d'aquell de la cara nova,/ cel de vidre, lluna d'ordins d'un caixó sense potes/ jeu el cos d'un home mort/ ningú riu i ningú plora./ És l'home estàtic, la tristesa l'ha matat,/ les orenetes d'ell, mort, fred, han emigrat.

No hay comentarios: