lunes, 8 de noviembre de 2010

STRANGER IN THE CROWD.


STRANGER IN THE CROWD.
-ELVIS-
I'd been standing on the corner /Since a quarter after seven /I was down to my last cigarette /And the clock in the window /Had it quarter to eleven
I was watching all the people /Passing by me, going places /Just the loneliest guy in the town /Looking for a friendly smile /But all that I could see were faces

...
Esperant a la porta
Al voltant de la mitja nit
Observo la gent estranya
Fumant amb delit
Mirant el rellotge de la Plaça

Dos estranys a quarts d'una
es trobaven, silencis trencats
Compartin una cervesa
En mig de gents desconegudes,
somriure de complicitat i mirada càlida.
McQ

domingo, 7 de noviembre de 2010

#30.

#30.
Steve McQueen (24 de marzo de 1930 – 7 de noviembre de 1980)




"Racing is life... anything that happens before or after, is just waiting"








"Correr/competir es vida, todo lo que sucede antes o después, simplemente es esperar"
Steve McQueen

viernes, 5 de noviembre de 2010

TIENE UN CURIOSO SENTIDO DE LA DIVERSION.

TIENE UN CURIOSO SENTIDO DE LA DIVERSION.

Lawrence : - ¿Cómo lo consiguió?
Dryden : - Pregunte más bien por qué me he molestado.
L : - Porque soy el hombre más idóneo.
D : - Me pregunto si lo será.
L : - Naturalmente que lo soy, por cierto, ¿De que se trata?
D : - De encontrar al Príncipe Feisal
L : - Ya ¿Y cuando lo encuentré?
D : - Averiguar que clase de hombre es, averiguar que intenciones tiene, no me refiero a sus intenciones inmediatas, eso es asunto del Coronel Brighton no de usted. Sino a sus intenciones respecto a Arabia en general.
L : - ¡Ah! esto es nuevo ¿Donde están ahora?
D : - En un radio de 300 millas de Medina, son beduinos Hachemitas que pueden atravesar 60 millas de desierto en un día.
L : - Gracias Dryden. Esto va a ser divertido.
D : - Lawrence, solo hay dos especies que se divierten en el desierto, los beduinos y los dioses. Y usted no lo es, creame para un hombre normal el desierto es un horno ardiente.
L : - No, Dryden. Va a ser divertido.
D : - Es cosa sabida. Tiene un curioso sentido de la diversión.
L : - ¡buffff!

jueves, 4 de noviembre de 2010

PEDRA LIQUIDA.


PEDRA LIQUIDA.
Sense ficció emet un documental que mostra com s’ha traslladat a la realitat una de les creacions més sofisticades de l’arquitecte Antoni Gaudí. De la mà dels arquitectes que han agafat el relleu als deixebles de Gaudí, aquest treball recorre les instal•lacions del temple i ens descobreix com s’han resolt els interrogants matemàtics que, sobre paper, havia deixat Gaudí per a la construcció d’un dels edificis arquitectònicament més rellevants i de més llarga construcció de Catalunya.

La Sagrada Família, la creació més ambiciosa d’Antoni Gaudí, va començar a construir-se el segle XIX i encara avui s’està construint. Gaudí va dedicar 43 anys de la seva vida a aquesta obra i, tan bon punt es va adonar que no l’acabaria en vida, va deixar com a llegat un intricat disseny de models codificats, a partir d’un enginyós sistema geomètric, que permetrien, a les generacions futures, completar-lo.



Amb la mort de Gaudí, el 1926, i la destrucció d’aquests models durant la Guerra Civil, s’obria l’interrogant de com continuar les obres per a tots aquells que volien fer-ho; ningú entenia el complex sistema geomètric necessari per interpretar els models de l’arquitecte i traslladar-los a la realitat.


L’any 1979, el neozelandès Mark Burry, arquitecte de 23 anys, va trobar-se amb dos directors d’obra de Gaudí i els va oferir l’oportunitat de desxifrar el codi del mestre. A poc a poc va començar a recrear els dissenys de Gaudí a mà. Després va aplicar-hi un programari d’aeronàutica i va ser llavors quan els dissenys de Gaudí van veure la llum.


El documental ens explica el repte de com completar el temple de la mà del mateix Burry i també de l’equip d’arquitectes i d’artesans que han passat bona part de la seva vida dedicats a descobrir i interpretar l’obra de Gaudí. Mesclant tècniques que els ofereix la tecnologia actual i d’altres més artesanals, per primera vegada en la història s’han descobert les tècniques i mètodes de Gaudí, considerats un dia esotèrics i poc ortodoxos: el famós edifici “inacabable” està a punt de convertir-se en una realitat.


http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php

Al ritme actual de obra, podem preveure la fi del projecte i obra pels voltants del 2026, any del centenari de la mort del geni reusenc Antoni gaudi.

miércoles, 3 de noviembre de 2010

MORITZ SCHELL.



MORITZ SCHELL.
-VIENA, LORCA/COHEN, STACY KENT...-
Now in Vienna there's ten pretty women
There's a shoulder where Death comes to cry
There's a lobby with nine hundred windows.
There's a tree where the doves go to die
There's a piece that was torn from the morning

And it hangs in the Gallery of Frost

Ay, Ay, Ay, Ay
...
Leonard Cohen






En Viena hay diez muchachas,

un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.
¡Ay, ay, ay, ay!

Toma este vals con la boca cerrada.
Este vals, este vals, este vals,
de sí, de muerte y de coñac
que moja su cola en el mar.
Te quiero, te quiero, te quiero,
con la butaca y el libro muerto,
por el melancólico pasillo,
en el oscuro desván del lirio,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.
¡Ay, ay, ay, ay!




Toma este vals de quebrada cintura.
En Viena hay cuatro espejos
donde juegan tu boca y los ecos.

Hay una muerte para piano

que pinta de azul a los muchachos.
Hay mendigos por los tejados.
Hay frescas guirnaldas de llanto.
¡Ay, ay, ay, ay!





Toma este vals que se muere en mis brazos.
Porque te quiero, te quiero, amor mío,
en el desván donde juegan los niños,
soñando viejas luces de Hungría
por los rumores de la tarde tibia,
viendo ovejas y lirios de nieve
por el silencio oscuro de tu frente.
¡Ay, ay, ay, ay!




Toma este vals del “Te quiero siempre”.
En Viena bailaré contigo
con un disfraz que tenga
cabeza de río.



Mira qué orilla tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.
Poema Pequeño Vals Vienés
de Federico Garcia Lorca



LEONARD COHEN : TAKE THIS WALTZ :