No soc cap entusiasta del jazz fusió, experimental o mediterrani o diga-li com vulguis a la musica que fa Pegasus, però si he de reconèixer que el grup català va obrir nous camins dins de la renovació que el jazz vivia per allà la fi dels 70 i principis dels 80 quan ja Miles experimentava amb la electrònica, Chic Corea incorporava el piano elèctric i Jaco Pastorius esdevenia tot una revolució amb el baix elèctric, dies en que el jazz es barrejava amb noves corrents musicals New age, funky...
Pegasus és un d aquest grups que sense ser gaire conegut és tot un referent, un grup de culte, en els seus gairebé 15 anys de formació oficial van fer àlbums d una gran qualitat on el talent dels seus membres, en especial de kitflus i de Santi Arisa, es palpa en tota una amplia gama de temes que son un referent en la corrent que van protagonitzar.
Celebra'n el 30 aniversari de la formació del grup i recupera'n la banda sonora que van composar el 1986 per la pel-licula muda Berlin, Die Symphonie der Großstadt
Del 1927, Pegasus va actuar al Coliseum dins del 43e Festival Internacional de Jazz de Barcelona en un espectacle realment encisador, la possibilitat de veure l'excel-lent film alemany i escoltar en directe la llegendària banda es D'aquelles coses úniques a la vida. Un film realment sorprenent per las imatges, el que Berlin era al 1927, una metròpolis moderna, viva, activa plena de contrastos però amb una modernitat que res tenia a envejar a ciutats com Paris o Nova York, la musica acompanyava las escenes variades d'un dia a la capital germànica on las maquines tenen un protagonisme important i reflecteix ho avançada que era Alemanya en aquells llunyans temps. La percussió del Dani Arisa acompanyat pel seu pare i la magnifica interpretació al teclat de Max Sunyer caçaven perfectament amb las imatges a la pantalla, amb moments sublims entre musics i film amb comptades gotes la melodia es feia repetitiva o retòrica, las variacions sobre el tema principal anaven sorgint en diferents moments de la projecció revifa'n el tempus de la formidable execució dels musics que en una hora i escaic (62 minuts) van donar una lliçó magistral d'entusiasme per la seva feina, descarrega'n una energia envejable un cop acabat el film i dedicant a un amic desaparegut recentment un public agraït els va dedicar un llarg i càlid aplaudiment fent que retornessin als seus llocs per delitar-nos amb el seu tema més emblemàtic : Camí de Rupit, el bis i cloenda d 'una nit especial amb un memorable film i un grup mític de l'escena musical catalana dels anys 80.
Un concert viscut en bona companyia, la dona que estimo, que comparteix amb mi inquietuds i altres coses, amb qui dona gust poder acudir a aquest tipus d actes, una nit de 9.9 i dic 9.9 perquè la idea era tancar-la al Boadas amb un còctel però com gairebé sempre el local estava ple així que ens vam re-ubicar a la Plaça Bonsuccés per fer una birra i un piti m'entres destil-labem encara las sensacions viscudes amb el concert de Pegasus.
McQ
enderrock:
Pegasus recupera la seva obra més ambiciosa... El grup presenta el muntatge audiovisual 'Berlín, simfonia d'una gran ciutat'
Santi Arisa, Rafel Escoté, Josep Mas 'Kitflus' i Max Sunyer han tornat a conjurar-se sobre el mític nom de Pegasus i han recuperat l'espectacle on posen música a les imatges del documental històric de Walter Ruttmann.
El retorn de Pegasus al directe l'any 2007, després d'una dècada sense aportar novetats, ha acabat reactivant l'esperit d'un grup que és llegenda del jazz-rock per aquestes terres. El DVD que, encartat amb el número d'abril-maig de la revista Jaç, recull el seu concert a l'Auditori de Barcelona de l'any 2009 i per primera vegada fa públiques les imatges de la mítica actuació de la banda al Festival de Montreux l'any 1984, és una mostra del pes històric que legitima aquesta formació. Amb motiu del seu trentè aniversari la banda va oferir un concert de celebració el passat 10 de maig a la sala Luz de Gas de Barcelona i ara torna als escenaris amb el replantajament de l'obra Berlín, simfonia d'una gran ciutat que van presentar originalment l'any 1986. En aquell moment ni l'edició en disc, desproveïda de la part visual, ni els directes que vam poder fer –amb projeccions accidentades arran dels condicionants tècnics d'un muntatge d'aquelles característiques– van satisfer les expectatives de la formació. Era doncs un deute pendent que ara semblen disposats a cobrar-se...
The Project:
PEGASUS
Berlín, simfonia d´una gran ciutat
En plena celebració dels seus 30 anys d’història, Pegasus, un referent del jazz-fusió al nostre país, recupera i posa al dia una vella i engrescadora aventura: la projecció del clàssic del cinema alemany Berlín. Simfonia d’una gran ciutat (1927), amb una celebrada banda sonora interpretada en directe que també serveix per donar la benvinguda al festival a una nova sala, el Teatre Coliseum.
Santi Arisa, batería
Josep Mas “Kitflus”, teclats
Max Suñé, guitarra
Rafael Escoté, baix
Dan Arisa, percussió
Cuadernos de Jazz:
Ocho discos entre los años 1982 y 1997 e hitos como los de haber actuado en el festival de Jazz de Montreux y en el Carnegie Hall de Nueva York, hicieron de Pegasus uno de los referentes máximos del jazz-fusión en España y, sin lugar a dudas, uno de los grupos catalanes con más proyección alrededor del mundo. Santi Arisa, Rafel Escoté, Josep Mas Kitflus y Max Sunyer, músicos ya todos ellos con una gran experiencia a la hora de crear el grupo, lo tenían claro: libertad para experimentar con las inquietudes de cada uno de los cuatro músicos, la que hiciera falta: pero protagonismos, ni uno. Pese a que su disolución nunca fue oficial, Pegasus vuelve a los escenarios con la certeza de que la evolución artística de sus cuatro integrantes ha abierto nuevos horizontes en la música del grupo. Un retorno esperadísimo.
2 comentarios:
Primera trobada real amb el jazz i la opció va ser mes que encertada, el film espectacular i la música va tenir moments sublims que em van deixar el regust de voler més.
El pero es que el Coliseum no va estar a la alçada de la elegancia i amabilitat de Pegasus, ni en formas ni en fondo.
Compartir amb qui s'estima ens suma emocions a las emocions del moment.
Cert que tot i que el Coliseum no es va comportar si que per mi te certa relevancia el fet de veure el film en aquella sala, una de las sales més antigas de Barcelona, adient pel film, la resta... detalls que poden deixar un mal regust de boca pero que pasa en las mejores familias...
Publicar un comentario