“... una posada en escena extraordinàriament extravagant ...”Rupert Christiansen: Dazzling descent into the morass. («Dalily Telegraph», 21 de setembre de 2009)
Òpera en dos actes. Llibret de György Ligeti en col·laboració amb Michael Meschke basat en una obra de Michel de Ghelderode. Música de György Ligeti. Estrenada a Estocolm el 12 d’abril de 1978. La versió revisada es va estrenar el 28 de juliol de 1997 a Salzburg. Estrena a Espanya.
Le Grand Macabre, òpera del compositor hongarès György Ligeti basada en La Ballade du Grand Macabre de Michel de Ghelderode, fou estrenada a Estocolm el 1978 i ha obtingut un lloc molt estimable en el repertori líric contemporani. Des de la seva estrena, se n’han fet nombroses produccions als principals teatres d’òpera mundials. L’obra de Ghelderode (1934), inspirada en les danses de la mort medievals i la pintura flamenca (Pieter Brueghel i Hieronymus Bosch), fou convertida pel llibretista Michael Meschke i el mateix compositor en una brillant i exuberant peça de teatre de l’absurd, amb una gran càrrega irònica i grotesca, centrada en el tema de la fi del món, amb personatges pròxims al Grand Guignol, que el mateix Ligeti qualifica d’«apocalipsi còmica». La música és un brillant collage d’estils (de Monteverdi a Wagner i Verdi, passant per Beethoven i el món del jazz) amb l’orquestra ampliada per instruments insòlits (clàxons i altres elements de percussió), i amb alternança de passatges agressius i salvatges i lírics.
Le Grand Macabre, òpera del compositor hongarès György Ligeti basada en La Ballade du Grand Macabre de Michel de Ghelderode, fou estrenada a Estocolm el 1978 i ha obtingut un lloc molt estimable en el repertori líric contemporani. Des de la seva estrena, se n’han fet nombroses produccions als principals teatres d’òpera mundials. L’obra de Ghelderode (1934), inspirada en les danses de la mort medievals i la pintura flamenca (Pieter Brueghel i Hieronymus Bosch), fou convertida pel llibretista Michael Meschke i el mateix compositor en una brillant i exuberant peça de teatre de l’absurd, amb una gran càrrega irònica i grotesca, centrada en el tema de la fi del món, amb personatges pròxims al Grand Guignol, que el mateix Ligeti qualifica d’«apocalipsi còmica». La música és un brillant collage d’estils (de Monteverdi a Wagner i Verdi, passant per Beethoven i el món del jazz) amb l’orquestra ampliada per instruments insòlits (clàxons i altres elements de percussió), i amb alternança de passatges agressius i salvatges i lírics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario