JA FA TEMPS...

JA FA TEMPS QUE...

Ja fa temps que vas marxar, on es perden els records i la memoria, on ja no sabs quí ets ni sembla importarte, cada cop trigas més en tornar i la teva estada és curta, ja fa temps que ja fa temps que olvidas i et perds.

Ja fa temps que et vas quedar en ombras del passat que es difuminan i per tu de vegades son reals i de vegades irreals. Parlas amb els que ja fa temps que no estan, i no reconeixes als presents, ombra de tu mateixa vegetant per l'espai que t'envolta, un espai que t'es completament desconegut i extrany.

Ja fa temps que tenim un somni, un somni que sabem que no es produira, ja fa temps que ho sabem i així i tot seguim somiant. Desitjem inocentment en que tornis, ja fa temps. Ja fa temps que no ets qui vas ser, ja fa temps. Temps cruel que castiga a qui t'estima, temps que lentament s'esmuny i no controlem.

Ja fa temps que cada dia nomes és nit, si surt el sol ni t'adones que t'escalfa. Quan fa fred tens calor i quan tens calor et refredas, ja fa temps. Ja fa temps que per la primavera no floreixen els arbres ni las flors per tu. Ja fa temps que tot és sec.

Ja fa temps que lluitem, contra un dimoni invisible que t'ha atrapat en un cruel destí, viva per fora morta per dins. Un purgatori que compartim, ja fa temps. Ja fa temps que no som fills teus, ni tan sols coneguts, ja fa temps. Ja fa temps que l'avi et parla de las corregudes per l'hort i de antigas entremeliaduras que feies, ja fa temps que l'avi no hi és, tampoc l'avia que et renyaba per portar brut l'uniforme. Ja fa temps que vas deixar la llibreria, ni recordas l'ultim llibre que vas dur a casa per llegir i ser llegit, ja fa temps. Ja fa temps que ens donavas de berenar darrera la botiga plena de caixes i llibres vells on vam començar a fer las nostres primeres lecturas, ja fa temps.

Tots aquets records que son vivencies nostres, junts las vam viure, ara per tu no son més que petits retalls, flaixos esporadics de lucidessa breu que ens sorpren cada cop més, ja fa temps que son records olvidats per tu.

Ja fa temps que ens ho vares dir, ja fa temps que el món es va derruir, ja fa temps que vam caure al pou, ja fa temps que no vas sortir, ja fa temps que el tunel es fosc, ja fa temps que no veus la llum, ja fa temps que has de saber... que mai més la tornaràs a veure.

Avui fas 71 anys, per tu tan poden ser 71 com 350, la messura l'has perdud, el temps te la va robar, avui és el teu aniversari, nomes nosaltres ho sabem, per tu és un dia més en el pou sec i fosc. La malatia forma part de las nostres vides, tu no pateixes, ho fem nosaltres per tu, la compartim amb tu com tu vas compartir i ensenyarnos.

Per molts anys mare.