miércoles, 15 de mayo de 2013

PERE FORMIGUERA


Pere Formiguera (Barcelona, 1952) ha mort aquest dimecres als 61 anys a causa d'una malaltia, segons ha informat la família. Llicenciat en història de l'art per la UAB, va començar a publicar les seves fotografies als anys 70, en exposicions i llibres. Va ser membre fundador del grup Alabern, amb Manuel Esclusa, Joan Fontcuberta –amb qui havia col·laborat anteriorment– i Rafael Navarro, fotògrafs avantguardistes que reivindicaven la fotografia d'autor com a expressió artística.

Nu

El cos és segurament, l'única cosa que, per fi, ens pertany a cada un. L'única que ningú ens pot arrabassar. Ortodòxies al marge, el cos humà és intrínsecament bell perquè conté i transmet la bellesa d'esperit i la dignitat de la persona que el posseeix.


P. F.
Com a artista, ha creat projectes de llarga durada temporal, com ara 'Fauna secreta', que el 1983 va iniciar amb Joan Fontcuberta i que ja qüestionava la veracitat de la fotografia com a mitjà de comunicació –i que es va exposar al MoMA i a altres museus internacionals–. El 1975 era un dels autors que col·laborava de forma habitual a la revista 'Nueva Lente' i ja llavors s'oposava a la classificació de la seva obra dins els límits fotogràfics i reivindicava la funció artística i experimental del creador. Va treballar per "trencar cotilles", deia, i que la fotografia fos considerada un art més. Altres sèries molt conegudes seves són 'Ulls clucs' –on personatges de la cultura catalana apareixien amb els ulls tancats–, 'Infàncies il·lustres', 'Cronos' (1991-2001), en què va retratar 32 persones cada mes durant 10 anys, i sèries on combina pintura i fotografia com 'Porta d'aigua, paisatges del port de Barcelona', 'Portrait de famille' i 'Diàlegs amb la pintura'.

Ulls clucs (1998/2001)

Com totes les de Pere Formiguera, aquesta exposició tampoc deixa indiferent. Les fotografies són contundents, tant pel que vetllen com pel que revelen. Són retrats de persones concretes, però també ho són sobre la condició humana. Per això conviden a la contemplació serena i inciten a la reflexió. (...)
En qualsevol cas, el resultat d'aquesta aventura ha de tenir un final feliç. Sobretot perquè al final de l'aventura és l'anunci que l'aventura de l'art i del coneixement, l'aventura dels humans, no té límits ni té fi.

Josep Maria Terricabras
Extret del text "Intercanvi de mirades" del catàleg de l'exposició "Cronos"

Ha exercit de comissari en mostres com 'Agustí Centelles, fotorepòrter' (1988), 'Porta d'Aigua' (1989), 'Josep Esquirol. La memòria de paper' (1990), 'Temps de Silenci. Panorama de la fotografia espanyola dels anys 50 i 60' (1992), 'Josep Masana 1894-1979' (1994), 'Ricard Terré' (1995), 'Joaquim Pla Janini' (1995), 'Joan Vilatobà' (1996) i 'Introducció a la Fotografia a Catalunya' (2000), entre d'altres.  
Ha sigut membre del departament de Fotografia de la Fundació Joan Miró de Barcelona (1985-87) i del consell assessor del departament de Fotografia del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). També ha escrit llibres com 'Es diu Cos' (Editorial Barcanova), 'Vocabulari corporal per a nens i nenes' (Barcanova), i ha escrit tres novel·les: 'Nirvana', 'El temps del desconcert' i 'HOP'.
A Sant Cugat, on vivia, va formar el col·lectiu Taula 13 juntament amb Sergi Barnils, Pep Codó, Neus Colet, Frederic Gómez i Lluís Ribas. L'objectiu d'aquesta associació és fomentar l'art plàstic a la ciutat i apropar creadors i centres educatius a través de visites dels artistes a les escoles i dels estudiants als tallers.
FONT : ara.cat

Via dolorosa (1989)

Via Dolorosa és una reflexió sobre el dolor i la mort. El projecte es basa en la manipulació de les fotografies obtingudes a principis del segle XX pel Dr. Guillot en el seu consultori de Barcelona.

1 comentario:

Life dijo...

Me quedo con las fotografias de los cuerpos desnudos,la belleza de la mujer, guapa, fea, gorda, delgada, en definitiva mujer. Para gustos colores.