lunes, 6 de mayo de 2013

ENRIC SAGNIER -INTRODUCCIO-


 Amb ocasió de l'exposició al Caixa Forum sobre la obra d'Enric Sagnier  que s'ha celebrat entre el setembre del 2011 i gener del 2012 i amb l'estima i passió que tinc per Barcelona feia uns mesos que tenia ganes d'escriure sobre aquest arquitecte desconegut i al mateix temps tan present en les vides dels barcelonins.

caixa forum

Enric Sagnier i Villavecchia és el gran oblidat dels arquitectes de la Barcelona de finals del segle XIX i primer terç del XX i tan mateix estem davant l'home que te més obres a la ciutat, per damunt de col·legues contemporanis seus com els tres mosqueters de l'arquitectura modernista (Gaudi, Domenec i Muntaner i Puig i Cadafalc); l'ombra allargada d'aquest genis eclipsa el treball de Sagnier en molts casos de forma alarmant tenint en compte que estem parlant de l'arquitecte que va construir Barcelona a tenor del seu numero d'obres repartides per tota la ciutat.

Sagnier no anava de geni sinó de professional, no va inventar res, va continuar amb la tradició i va ser fidel a un estil ben diferenciat del modernisme que tots coneixem; és potser aquesta austeritat del seu estil el que va fer que no pares de rebre encàrrecs al llarg de la seva vida, la seva obra te catalogades prop de 300 edificis i altres construccions repartides per Barcelona, Catalunya i petites mostres del seu treball a Valencia i Sant Sebastia en cinquanta anys d'ofici.


Una arquitectura sòbria, sensata, austera i mes neogòtica que neobarroc, exempta d'exotismes i banals ostentacions, de profund sentit i esperit religiós en moltes de les seves obres, fou arquitecte del arquebisbat de Barcelona, Enric Sagnier és un arquitecte inclassificable dins d'aquella Barcelona en ple creixement urbanístic.
Persona religiosa i molt conservadora és va conrear la enveja i enemistat de molts col.legues més abraçats a estètiques racionalistes i futuristes; Pio XI el nombra Marques i va ser Diputat durant la dictadura de Primo de Rivera.



La seva obra és tant present a la nostra ciutat que per si sola pot ser la característica urbanística i arquitectònica més rellevant de la construcció a la Barcelona d'aquell període, deixant empremta en estil, manera de fer i linia arquitectònica al llarg dels anys malgrat l'oblit en que se'l ha mantingut durant anys. Edificis públics, privats, religiosos, vi-vendes per obrers, habitatge de mitja-baix nivell, petites reformes, construccions industrials i arquitectura funerària (que mereix un capítol apart).



Malauradament dels més de 300 edificis i obres del arquitecte tenim que moltes han estat enderrocades per diversos motius, tot i aixo la seva obra es tant present a dia d'avui a la nostre ciutat que gairebé  amb tota seguretat si avui heu passejat, caminat o travessat la ciutat de ben segur que haureu topat o creuat amb un edifici d'aquest arquitecte desconegut en nom però no en obra, des-de el cim del Tibidabo fins a la platja de San Sebastià a la Barceloneta us contempla l'obra del qui va fer del gran solar creat per Ildefons Cerdà gran part de la Barcelona que avui dia tots coneixem i (espero) estimem.

Algunes obres de Sagnier fora de Barcelona.

2 comentarios:

Life dijo...

Como te he dicho muchas veces es un placer leerte, y disfrutar de lo que escribes. Los/as que somos de Barcelona podemos apreciar la belleza que nos ha dejado Sagnier.

McQ dijo...

En muchos casos y desgraciadamente sólo aquellos que abren los ojos... Cuanta gente deambula, anda o pasea sin apreciar aquello que le envuelve y forma parte del paisaje urbano en el que se mueve... El patrimonio arquitectonico de Barcelona es mucho más amplio y más variado y no solo se queda en Gaudi, Domench i Muntaner o Puig i Cadafalch... No meto en este saco a los mediaticos Nouvelle, Ghery , Ito etc