lunes, 3 de mayo de 2010

AL FINAL DEL TUNEL.

AL FINAL DEL TUNEL.

Y resulta que pasaron los días
Sin ganas de escribir, ni de leer
Sin ganas de aprender ni de enseñar
Sin ganas de ver, ni de ser visto
Pasaron las semanas en tedio oscuro
Sin mover la ficha del tablero,
peón negro ¿Dónde vas?
¿Coronaras o perecerás?
Y resulta que paso el mes
Un mes extraño, un túnel
al que no veía fin
¿Por qué no perecer?
O acabar diluido
en sombras oscuras.
McQ

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Me alegra saber que vuelves a aportar tus sorprendentes y siempre originales y algo retorcidas entradas para mentes simples como una.
una sonrisa.
Susana.

Anónimo dijo...

Sueles ir variando las imágenes que acompañan a tus entradas, así hemos visto ultimamente los escudos de los clubs de futbol que iban a jugar con el Barça, y el libro de Payasos sin Fronteras donde sale Guardiola. Ahora me llama la atención la imagen que tienes con el titulo de “noia de porcelana“ y me has hecho pensar en un tema de Pau Ribas con el mismo titulo: “Noia de Porcelana” debe ser de los años 70 mas o menos, su autor habla de las muchachas de las que inoportunamente te encaprichas, son preciosidades que te entran por los ojos y que magnificas hasta crear una imagen casi perfecta del amor, representado en ella, pero luego con el tiempo todas tus expectativas se van al traste y todo aquello que buscabas en esa muñeca, se torna frío y vacío, como la porcelana.

Me encanta la versión de Juan Manuel Serrat en su disco Banda sonora d`un temps d`un pais. Noia de porcelana es una muestra de la creatividad y sensibilidad emanada de la Nova Cançò.

NOIA DE PORCELANA

Noia de porcellana
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.

Noia de porcellana
la teva entranya és plena de vent
una brisa de maig
amb pètals de rosa és aire innocent.

Noia de porcellana
tot el teu cos és un recipient
a punt per ser omplert d'aigua
i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.

Noia de porcellana
buscava força en el teu parlar
i això era com buscar
papallones blaves damunt la mar.

Noia de porcellana
d'una mirada et van trecar un braç
semblaves indignada
com una santa sense beats.

Noia de porcellana
tota ets tan fràgil que t'has tancat
sota d'una campana
que sona dolça i és de cristall.

Noia de porcellana
buscava llum en la teva pell
i això era com buscar
papallones d'aire allà on bufa el vent.

Noia de porcellana
tens la mirada ben transparent
la pell de cel-lofana
i la carn translúcida i repel-lent.

Noia de porcellana
què vols que et donin no donant res
ets freda i inhumana
i et preocupes de cinc a set.



PD.: Me disculpo porque lo mismo no es el sitio adecuado para dejar este comentario pero no tengo ninguna otra via de ponerme en contacto contigo ... y has vuelto a dejar esta puerta abierta, así que se siente!! jejejeje.

Susana
enunamano

McQ dijo...

http://themcqfiles.blogspot.com/2008/09/noia-de-porcellana.html

L'original és l'autentic.

McQ dijo...

Referente a la noia de porcellana que aparece en el blog, bueno digamos que lo interpreto diferente a tu desarrollo, la porcelana es un material muy fragil, pero al mismo tiempo muy resistente, los transbordadores espaciales por ejemplo van recubiertos de porcelana, material altamente resistente a las altas temperaturas que se producen en la reentrada en la atmosfera por el efecto de fricción... un ejemplo de que las apariencias engañan si nos limitamos a ver solo lo que queremos ver.

Un saludo.