50 anys de las aventures d'Asterix i Obelix, ens fem grans... Qui no ha llegit algun cop alguna de las històries d'aquests gals? A casa mai va entrar un Mortadelo y Filemon ni res de semblant, no ens agradaven, eram subscriptors de Cavall Fort i la mare sempre ens regalava entre d'altres (Tintin, Blake & Mortimer, Spirou i Fantasio, ) l'ultim Asterix, gairebé encarà calent de la editorial, la mare treballava a una llibreria per aquells temps, i nosaltres devorarem incansablement aquests còmics.
Ara fan 50 anys i repasso mentalment las seves aventures, viatges plens d'humor i baralles, tipisme i tòpics de cada regió que visitaven o una mirada acida i totalment chauvinista de la Europa actual, a cada viatge aprenies sense voler coses de cada indret on és desarrollaban las seves tribulacions i sempre amb ganes de poder esbrinar on es podia aconseguir una ampolla de la poció màgica, jeje. L'astucia i l'enginy d'Asterix em porta a pensar en Ulisses i la força brutal d'Obelix en un Hèrcules tant curt de gambals com persona de cor immens, la innocència d'un nen en el cos d'un gegant.
No podria nombrar una en especial, totes tenen algú que las fa divertides però amb una de las que més vaig gaudir va ser la de Bretanya, on en un partit de rugbi bevien poció i aigua calenta amb un núvol de llet, ja que encara no disposaven de las fullàs de te per fer la infusió, o aturar una batalla perquè són las cinc (la hora del te...), vestits de xeviot, boira londinenca...
Són ja un clàssic i mai passaran de moda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario