W.F.

"Se puede confiar en las malas personas, no cambian jamás."

William Faulkner

MYTHIC COUPLES -19-

PLACES & CHARACTERS

Breakfast at Tiffany's; Desayuno con diamantes; 1961; Dir.: Blake Edwards. Int.: Audrey Hepburn & George Peppard.

Tiffany & Co. : https://www.google.es/maps/place/Tiffany+%26+Co./@40.76256,-73.973944,17z/data=!3m1!4b1!4m2!3m1!1s0x0:0x22b90f6a701de84f

Rosemary's baby; La semilla del diablo; 1968; Dir.: Roman Polanski. Int.: Mia Farrow & John Cassavetes.
Dakota Building : https://www.google.es/maps/place/Edifici+Dakota/@40.776782,-73.976144,17z/data=!3m1!4b1!4m2!3m1!1s0x0:0x55c1001a16d51309

Rebecca; Rebeca; 1940; Dir.: Alfred Hitchcock. Int.: Lawrence Olivier & Jean Fontaine

Manderley : Fictional State. Localization : Cornualles (England)

Mon Oncle; Mi tio; 1958; Dir.: Jacques Tati. Int.: Jacques Tati, Jean Pierre Zola, Adriene Servantie, Aain Betancourt.

Villa Arpel : Destroyed after film. Designed by : Jacques Lagrange. Localization : Paris

Brideshead Revisited; Retorno a Brideshead; (TV serie);1981. Dir.: Charles Sturridge & Michael Lindsay-Hodge. Int.: Jeremy Irons & Anthony Andrews.

Castle Howard : https://www.google.es/maps/place/Castle+Howard/@54.121803,-0.906128,17z/data=!3m1!4b1!4m2!3m1!1s0x0:0xc2c99b82c0de7561

MYCROFT HOLMES.

"Está usted en lo cierto al pensar que está bajo el Gobierno Británico. Acertaría también, en cierto sentido, si dijera que a veces él es el Gobierno Británico”. 

Sherlock Holmes

-Los planos del submarno Bruce-Partington- 

Sir Arthur Conan Doyle

COLITA, PERQUE SI!

 Colita és la fotògrafa de la Gauche Divine, d'una època interessant de la burgesia barcelonina, de gent amb inquietuds, dels darrers anys d'un període gris.
Fotògrafa de caràcter, d'estil propi hereua de Català-Roca i d'altres cronistes gràfics de Barcelona.

Recull el testimoni de l'exposició que es va fer el 2011 a Català-Roca, com un paralelisme entre les dues obres que es concatenen en el temps.

La Pedrera acull a Colita, espai i fotògrafa icones de la ciutat, embolcalla l'obra plena d'imatges que ens transporten a un moment intens de vida nocturna, de carrers grisos, de la Barcelona viva de finals dels 60 i principis dels 70, on una generació d'intel·lectuals com Terenci-Moix, Ricard Bofill, Jaime Gil de Biedma, Oscar Tusquets i d'altres van fer sense voler un grup de renovació de la vida nocturna de Barcelona.

La Pedrera : Colita, Perque si

«Una imatge val més que mil paraules només quan és tan poderosa que pot crear estat d’opinió. Quan és realment útil.»

Diari de Colita, 11 d’agost de 1999

Paella i el Suquet de l'Almirall

D'arrossos i paelles és fan moltes a tot arreu, algunes són immenjables i no valen el preu que és paga per ells. El barri de la Barceloneta té locals on la paella és el plat estrella, molts cops encarada a un turista que es menja el que li posin sense tenir la capacitat de saber si està menjant quelcom mínimament acceptable, cosa que a vegades va en detriment de la fama que té el barri en quant a restauració. Tots em provat paelles en alguns locals del barri mariner, nostàlgia dels xiringuitos a peu de platja en la Barcelona preolímpica o ja avui en dia en els restaurants redissenyats i amb ínfules de cuina d'autor o els locals tradicionals de tota la vida en el cor del barri com poden ser Can Ramonet, Salamanca i algun altre.

El Suquet de l'almirall és un dels restaurants nascuts amb la febre olímpica i el qual ja he comentat en un parell d'ocasions, és un bon restaurant, qualitat-preu, entre els tops ten, podríem dir, dels de la zona, ha sabut adequar la cuina tradicional marinera amb un punt de modernitat i cuida d'autor sense perdre les arrels del gran receptari català en cuina marinera.

Llegeixo sorprès i amb un pèl de vergonya pels altres el rebombori causat pel xef Quim Marqués en voler patentar la seva Paella Catalana, un dels plats estrella de la seva carta i que presenta etiquetada amb número de serie i DO, és una paella on tots els ingredients son DO Catalunya però d'aquí a voler patentar amb aquest nom un plat que té les seves arrels en la cuina valenciana, ens agradi o no, des del meu punt de vista és una ximpleria que frega el xovinisme i les ganes de cridar l'atenció i fer polèmica amb algú que va més enllà de la gastronomia.

Quan mirem la carta i ens fixem en l'apartat dels arrossos a casa nostra, són poques per no dir gaire bé cap les ocasions en què la paella ve amb el seu nom original, si és que podem dir que s'ha de dir així, és a dir "paella valenciana", trobem en la carta el nom com a paella, paella de marisc...
Que Quim Marques presenti la seva arròs amb aquests productes de la terra, que afegeixi les prunes tan arrelades als nostres rostits, que la presenti amb una senyera o una estelada és el de menys, una paella és una paella i per la llarga experiència que tots tenim al menjar aquest plat sabem que podrà ser millor o pitjor que en altres llocs però que no deixa de ser un plat que d'original no té res... No és qüestió d'entrar en debats sobre si s'ha de dir així o axa, si és un plat típic de Valencià (he vist paella a cartes de restaurants a Euskadi, Madrid, Sevilla...), de llevant o ja forma part de la cuina típica d'Espanya.... A qui se li ocorreria posar als callós una denominació toponomica? Callós a la madrileña.... però qui no ha menjat uns callós al Pinotxo de la Boqueria o a Can Culleretes i no pensem que estem menjant Callós a la barcelonina?
Deixem nos de circs i de buscar polèmiques, la resposta fagocitada des de Valencia era lògica i normal, aquí em servit arrossos des de fa més d un segle i no ha calgut mai posar li nom ni cognoms, seguirem demanant i menjant paella, arròs etc, seguirem encertant o maleint l'elecció perquè s'anomeni com s'anomeni l'arròs sempre tenim el risc de què no estigui en la seva millor cocció o excés de cocció i a vegades això no és qüestió de menjar en un lloc o en un altre.

Josep Pla va dir a la seva obra "El que hem menjat" : Agafant, ara, la cuina de l’arròs en termes generals, hi ha hagut persones que davant el panorama han arribat a una certa síntesi que consisteix a dir que, d’arrossos, només n’hi ha de dues classes: els barats i els cars.

Sibarites del arròs com el Sr. de Perellada no n'hi ha avui en dia, però tots, qui mes qui menys sabem distingir entre una bona paella/arròs i una mala paella/arròs.

Suquet de l'almirall 2.011

Suquet de l'almirall 2009

EdM -1-

Aquells meravellosos anys…

“La muntanya màgica”, així li deien. I era cert.

Tothom qui va tenir l’oportunitat de córrer al traçat de Montjuïc té uns records especials d’aquell circuit.

Una època en la què les carreres eren alguna cosa especial, on els pilots desafiaven a mort cada cap de setmana, on els aficionats, pares i fills, podien apropar-se als vehicles i als seus herois a cada gran premi.
L’esperit de Montjuïc segueix viu, i avui més que mai. I hem volgut reviure-ho al Circuit de Barcelona-Catalunya.

Edició 2013

Un esdeveniment diferent on tu, el públic, pots ser part del mateix y transportar-te, juntament amb els teus fills, nets o amics, a una època que sembla que va succeir ahir, però realment han passat més anys dels que ens agradaria reconèixer.

Un pas màgic al passat per a poder reviure y gaudir dels sons, l’olor, l’entorn… de l’autèntica competició de l’època.

Una manera de mostrar als que no la van viure en directe, com era un cap de setmana de carreres i l’ambient al voltant d’elles.

Edició 2.013

RELEXIONES EN TORNO A LA ARQUITECTURA.

El acto de presentación de la nueva colección de audiovisuales en DVD arquia/maestros reúne a los tres arquitec­tos-maestros de la edición 2013 -Oriol Bohigas, Rafael Moneo y Juan Navarro Baldeweg- con el fin de que mues­tren conjuntamente sus reflexiones y opiniones en torno a la arquitectura, expresando todo aquello que no contaron de forma individual en sus audiovisuales, más centrados en la exposición de sus obras y trayectorias personales.

Mediante el debate-coloquio, coordinado por el también conductor de las entrevistas, Luis Fernández-Galiano, se favorecerá la proximidad y accesibilidad de los maestros al público y a la prensa asistente.
La Fundación de Arquia Caja de Arquitectos ofrece la posibilidad de seguir la retransmisión en directo y en abierto a través de streaming para que la difusión de sus conocimientos se propague ampliamente y alcance a todas aque­llas personas interesadas en su contenido.

La colección arquia/maestros es un programa cultural producido y editado por la Fundación Arquia consistente en las grabaciones (monografías audiovisuales) de entrevistas a arquitectos relevantes de la arquitectura contemporánea.
El objeto de la colección es que destacados maestros de la arquitectura transmitan su pensamiento, de viva voz, a generaciones futuras de arquitectos.

Documentales : BOHIGAS/MONEO/BALDEWEG

PRITZKER 2014

SHIGERU BAN 
-PRITZKER 2.014.-

“Shigeru Ban es un arquitecto incansable cuya obra exhuda optimismo. Donde otros pueden percibir retos casi imposibles de superar, Shigeru Ban ve una invitación a la acción. Donde otros pueden preferir tomar un camino ya probado, él ve la oportunidad de innovar. Es además un profesor comprometido que no sólo representa un modelo a seguir para la generación más joven, sino también una fuente de inspiración”.

 – Jurado Pritzker 2014

WEB de : Shigeruban Architects ( 坂 茂 )

1.- Yakushima Takatsuka

2.- Madrid Paper Pavillion

3.- Camper Soho

4.- Crescent House

5.- Carta Series

6.- Olivari

7.- Zaragoza Tower

TORRE CORTES

Petita joia modernista que passa desapercebuda al costat dels grans edificis del mateix estil pero que dona una amplitud de mires més ample al que va ser el moviment capdavanter dels finals del segle XIX i principis del XX, la Torre Cortés, situada a Pedralbes, districte de Les Corts, és una petita residència particular (actualment als baixos es va establir una entitat bancaria) construïda per l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull (1873-1954) autor d'obres més conegudes com la Casa Comalat a Barcelona.

Salvador Valerí influenciat per Gaudí, aporta un gran ús de la ceràmica vidriada i les formes ondulades en gran part de la seva obra, demostrant un estil molt personal i propi.

La Torre Cortés no és una excepció, a pesar de les seves mides, en ella destaca la façana blanca lleugerament corbada; les garlandes de la part superior de les finestres i l'ornamentació colori da sota la cornisa com a detalls més característics.

Dos frisos decoratius de ceràmica flanquegen la triple finestra dóna al immoble un aire molt original i d 'una gran riquesa ornamental.

Al costat de la Torre Cortés es troba el restaurant "El Mató de Pedralbes" (SGBCN: EL MATO DE PEDRALBES ), restaurant amb molts anys de vida i actualment en certa decadència gastronòmica.

El Mató de Pedralbes.

Adolfo Suárez.

Adolfo Suárez
1932-2014.

La Vanguardia : ADOLFO SUAREZ

Adolfo Suárez -alzheimer-

JOHN EMYRS

FAREWELL FETISH CAFE -2-

Este resumen no está disponible. Haz clic en este enlace para ver la entrada.

COHEN & ALTMAN.

THE STRANGER SONG by Leonard Cohen.
Del Album : Songs Of Leonard Cohen, 1967.
1r album del poeta, cantante y compositor canadiense.
Robert Altman uso esta canción para su pelicula, de 1971, McCabe & Mrs. Miller (los vividores), protagonizada por Warren Beaty y Julie Chrsitie.
Western crepuscular y curioso que aborda el tema de la prosttución en las zonas donde los pioneros buscavan oro.

-----------------

It's true that all the men you knew were dealers Es cierto que todos los hombres que conocías eran jugadores de cartas

who said they were through with dealing que decían que habían acabado con el juego

Every time you gave them shelter cada vez que tu les dabas refugio

I know that kind of man Conozco esa clase de hombre

It's hard to hold the hand of anyone Es duro sostener la mano de alguien

who is reaching for the sky just to surrender, que está buscando alcanzar el cielo sólo para rendirse

who is reaching for the sky just to surrender. que está buscando alcanzar el cielo sólo para rendirse

And then sweeping up the jokers that he left behind Y entonces buscando rápidamente los comodines que el ha dejado detrás

you find he did not leave you very much descubres que no te dejó mucho

not even laughter ni siquiera el que se ríe

Like any dealer he was watching for the card Como cualquier jugador, iba buscando la carta

that is so high and wild que es tan alta y salvaje

he'll never need to deal another El nunca necesitará repartirse otra

He was just some Joseph looking for a manger El era sólo como otro José buscando un pesebre

He was just some Joseph looking for a manger El era sólo como otro José buscando un pesebre

And then leaning on your window sill Y entonces apoyándose en el quicio de tu ventana

he'll say one day you caused his will el te dirá un día que tu causaste su deseo

to weaken with your love and warmth and shelter de debilitarse con tu amor y calor y refugio

And then taking from his wallet y entonces sacando de su cartera

an old schedule of trains, he'll say un viejo horario de trenes te dirá

I told you when I came I was a stranger "Ya te dije cuando vine que era un extraño

I told you when I came I was a stranger. Ya te dije cuando vine que era un extraño"

But now another stranger seems Pero ahora otro extraño

to want you to ignore his dreams parece querer ignorar sus sueños

as though they were the burden of some other como si fueran la carga de algún otro

O you've seen that man before Oh, tu has visto esa clase de hombre antes

his golden arm dispatching cards su brazo dorado repartiendo cartas

but now it's rusted from the elbows to the finger pero ahora está oxidado del codo hasta los dedos

And he wants to trade the game he plays for shelter Y quiere cambiar el juego que conoce por refugio

Yes he wants to trade the game he knows for shelter. Sí, quiere cambiar el juego que conoce por refugio

Ah you hate to see another tired man Tu odias observar otro hombre cansado

lay down his hand dejar caer la mano

like he was giving up the holy game of poker como si estuviera renunciando al sagrado juego del póker

And while he talks his dreams to sleep y mientras el manda a sus sueños a dormir

you notice there's a highway tu notas que hay una autopista que se

that is curling up like smoke above his shoulder. enrosca como humo alrededor de su hombro

It is curling just like smoke above his shoulder. que se enrosca como humo alrededor de su hombro

You tell him to come in sit down Tu le dices que entre y se siente

but something makes you turn around pero algo hace que te des la vuelta

The door is open you can't close your shelter La puerta está abierta, no puedes cerrar tu refugio

You try the handle of the road Intentas el picaporte de la carretera

It opens do not be afraid Se abre, no te asustes

It's you my love, you who are the stranger Eres tu, mi amor, tu quien es el extraño

It's you my love, you who are the stranger. Eres tu, mi amor, tu quien es el extraño

Well, I've been waiting, I was sure Bueno, he estado esperando, estaba seguro

we'd meet between the trains we're waiting for que nos encontraríamos entre los trenes que estamos esperando

I think it's time to board another Creo que es tiempo de subirse a otro

Please understand, I never had a secret chart Por favor, entiéndelo, nunca tuve un mapa secreto

to get me to the heart of this que me llevara al corazón de este

or any other matter o de cualquier otro asunto

When he talks like this Cuando el habla así,

you don't know what he's after tu no sabes lo que busca

When he speaks like this,

Cuando el te habla así,

you don't know what he's after. tu no sabes lo que persigue

Let's meet tomorrow if you choose Reunámonos mañana, si lo quieres,

upon the shore, beneath the bridge bajo el Puente, en la playa,

that they are building on some endless river que están construyendo sobre algún río infinito

Then he leaves the platform Entonces el deja el andén

for the sleeping car that's warm por el coche cama que está caliente

You realize, he's only advertising one more shelter y tu te das cuenta que el está sólo anunciando un refugio más

And it comes to you, he never was a stranger y llega a ti que el nunca fue un extraño

And you say ok the bridge or someplace later. y tu dices: "Vale, el río u otro sitio más tarde"

And then sweeping up the jokers that he left behind Y entonces buscando rápidamente los comodines que el ha dejado detrás

you find he did not leave you very much descubres que no te dejó mucho

not even laughter ni siquiera el que se ríe

Like any dealer he was watching for the card Como cualquier jugador, iba buscando la carta

that is so high and wild que es tan alta y salvaje

he'll never need to deal another El nunca necesitará repartirse otra

He was just some Joseph looking for a manger El era sólo como otro José buscando un pesebre

He was just some Joseph looking for a manger El era sólo como otro José buscando un pesebre

And then leaning on your window sill Y entonces apoyándose en el quicio de tu ventana

he'll say one day you caused his will el te dirá un día que tu causaste su deseo

to weaken with your love and warmth and shelter de debilitarse con tu amor y calor y refugio

And then taking from his wallet y entonces sacando de su cartera

an old schedule of trains, he'll say un viejo horario de trenes te dirá

I told you when I came I was a stranger "Ya te dije cuando vine que era un extraño

I told you when I came I was a stranger. Ya te dije cuando vine que era un extraño"

I told you when I came I was a stranger "Ya te dije cuando vine que era un extraño

I told you when I came I was a stranger. Ya te dije cuando vine que era un extraño"

SONG FOR MY FATHER

Horace Silver és un dels precursors del hardbop, el moviment nascut com a evolució de l'estil que va revolucionar el jazz, el Be-bop de la mà de Charlie Parker, Dizzy i altres genis que van brillar a partir de la segona meitat del segle XX.
Silver, pianista àgil i molt rítmic esta influenciat per la música de Cabo Verde, illa d'origen del pare del prolífic pianista; la seva aliança amb Art BLakey va donar un dels grups més longeus del jazz, els Jazz Messengers, considerada per molts com una autèntica universitat i facultat jazzistica al llarg dels anys que va estar dirigida pel bateria després de què Horace decidís deixar la formació.

Com a lider del seu quintet o quartet, Silver destaca per melodies i ritmes vius, la seva tècnica al piano donen un aire molt marcat en les seves harmonies i melodies, un dels seus grans èxits és Song For my Father, un dels estàndards del seu repertori, un tema amb el qual va rendir homenatge al seu pare. El Hard Bop va ser el contrapunt al west coast, un so més cool i més representatiu dels musics blancs; Silver, Blakey, Sonny Rollins... van portar el HB des de Nova York a tot el món creant un estil renovador i evolucionat que va impregnar i influenciar en els músics de generacions posteriors.

A Song For My Father, el tema repeteix variablement al llarg de tota la composició, Silver marca molt bé amb la mà esquerra el ritme i acompanya la melodia, el fraseig dur, sec és constant i destaca com a característica del Hard Bop principal la riquesa dels voicings per l'extensió cosa que el diferencia notablement del jazz cool que és el seu antítesis.
Aquest tema és extremadament viu, no et canses d 'escoltar-lo, en gravació o live, Silver va compondre un estàndard i un tema que al sonar irremeiablement et diu de qui és i et transporta al Bidland de NY.
Un tema molt adient per un dia com avui.

Album:
Song for my Father (1964)
Written by Horace Silver
Label : Blue Note
Produced by Rudy Van Gelder
Personnel:
Horace Silver — piano 
Carmell Jones — trumpet 
Joe Henderson — tenor saxophone 
Teddy Smith — bass 
Roger Humphries — drums

Recorded live in Copenhagen, Denmark, April 1968