D'arrossos i paelles és fan moltes a tot arreu, algunes són immenjables i no valen el preu que és paga per ells. El barri de la Barceloneta té locals on la paella és el plat estrella, molts cops encarada a un turista que es menja el que li posin sense tenir la capacitat de saber si està menjant quelcom mínimament acceptable, cosa que a vegades va en detriment de la fama que té el barri en quant a restauració. Tots em provat paelles en alguns locals del barri mariner, nostàlgia dels xiringuitos a peu de platja en la Barcelona preolímpica o ja avui en dia en els restaurants redissenyats i amb ínfules de cuina d'autor o els locals tradicionals de tota la vida en el cor del barri com poden ser Can Ramonet, Salamanca i algun altre.
El Suquet de l'almirall és un dels restaurants nascuts amb la febre olímpica i el qual ja he comentat en un parell d'ocasions, és un bon restaurant, qualitat-preu, entre els tops ten, podríem dir, dels de la zona, ha sabut adequar la cuina tradicional marinera amb un punt de modernitat i cuida d'autor sense perdre les arrels del gran receptari català en cuina marinera.
Llegeixo sorprès i amb un pèl de vergonya pels altres el rebombori causat pel xef Quim Marqués en voler patentar la seva Paella Catalana, un dels plats estrella de la seva carta i que presenta etiquetada amb número de serie i DO, és una paella on tots els ingredients son DO Catalunya però d'aquí a voler patentar amb aquest nom un plat que té les seves arrels en la cuina valenciana, ens agradi o no, des del meu punt de vista és una ximpleria que frega el xovinisme i les ganes de cridar l'atenció i fer polèmica amb algú que va més enllà de la gastronomia.
Quan mirem la carta i ens fixem en l'apartat dels arrossos a casa nostra, són poques per no dir gaire bé cap les ocasions en què la paella ve amb el seu nom original, si és que podem dir que s'ha de dir així, és a dir "paella valenciana", trobem en la carta el nom com a paella, paella de marisc...
Que Quim Marques presenti la seva arròs amb aquests productes de la terra, que afegeixi les prunes tan arrelades als nostres rostits, que la presenti amb una senyera o una estelada és el de menys, una paella és una paella i per la llarga experiència que tots tenim al menjar aquest plat sabem que podrà ser millor o pitjor que en altres llocs però que no deixa de ser un plat que d'original no té res... No és qüestió d'entrar en debats sobre si s'ha de dir així o axa, si és un plat típic de Valencià (he vist paella a cartes de restaurants a Euskadi, Madrid, Sevilla...), de llevant o ja forma part de la cuina típica d'Espanya.... A qui se li ocorreria posar als callós una denominació toponomica? Callós a la madrileña.... però qui no ha menjat uns callós al Pinotxo de la Boqueria o a Can Culleretes i no pensem que estem menjant Callós a la barcelonina?
Deixem nos de circs i de buscar polèmiques, la resposta fagocitada des de Valencia era lògica i normal, aquí em servit arrossos des de fa més d un segle i no ha calgut mai posar li nom ni cognoms, seguirem demanant i menjant paella, arròs etc, seguirem encertant o maleint l'elecció perquè s'anomeni com s'anomeni l'arròs sempre tenim el risc de què no estigui en la seva millor cocció o excés de cocció i a vegades això no és qüestió de menjar en un lloc o en un altre.
Josep Pla va dir a la seva obra "El que hem menjat" : Agafant, ara, la cuina de l’arròs en termes generals, hi ha hagut persones que davant el panorama han arribat a una certa síntesi que consisteix a dir que, d’arrossos, només n’hi ha de dues classes: els barats i els cars.
Sibarites del arròs com el Sr. de Perellada no n'hi ha avui en dia, però tots, qui mes qui menys sabem distingir entre una bona paella/arròs i una mala paella/arròs.
Suquet de l'almirall 2.011
Suquet de l'almirall 2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario