Sagrada Familia Opus Magnum Gaudi Ed.Luxe

Antoni Gaudi va iniciar el projecte més ambiciós de la seva vida i al qual va dedicar gran part dels seus anys, al 1882 amb 31 anys. Gaudi substitueix al capdavant de l'obra a Francisco de Paula Villar que ja havia construït la cripta subterrània quan Gaudí pren el relleu i refà tot el projecte de De Paula Villar dotant-lo de mes magnitud i ambició, Gaudi s'implica plenament en la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Coincidint amb el 160 aniversari del seu naixement la editorial Media Minds S.L. Publishers/Editores edita Sagrada Família Opus Magnum Gaudi Ed.Luxe on participen l'associació Amics de Gaudi que signen el pròleg, José Manuel Almuzara, president de l'Associació pro-beatificació de Gaudí, Josep Maria Martí i Bonet, Director de l'arxiu Diocesà, Judith Urbano, Doctora en Història de l'Art i Jordi Bonet i Jordi Faulí, els arquitectes actuals responsables de l'obra.

El llibre enfoca la seva mirada en l'entorn històric, i les seves insuperables aportacions en les estructures de les naus, on plasma de forma única el seu domini sobre els enigmes de la natura i de la llum a través de finestrals, voltes i arcs, fet que fa de Gaudí l'arquitecte que millor va saber treure profit a les estructures de la natura per aplicar-les a l'arquitectura.

El llibre al meu parer te la pega de que esta pensat per aportar raonaments a la beatificació del geni reusenc, com si L'Església es volgués apoderar del geni del arquitecte com a patrimoni seu, com si la seva obra fou nomes tota una plasmació del misticisme i la fe extrema que gaudi professava en la seva existència.

Queda clar en el llibre només amb el pròleg titulat “misticisme” on Almuzara s'atreveix a afirmar que :

«la ciència infusa de Gaudí té caràcter místic, i per tant no és gens estranya la seva profunda religiositat». I afegeix : «fora de la fe» Gaudí és incomprensible. «Va posar la seva vida a disposició de Deu».

No és del tot veritat si tenim en compte la quantitat d'encarrecs privats i laics que va tenir l'arquitecte, tot i que en ells si reflectia els seu misticisme pero no només com a part de la seva religiositat sino també perque comformaben l'ADN del seus estil, potser més arrelat a una visió entre natura i fe que en las creences cristianes del geni, creences que anaren pujant de to amb el pas dels anys, fruit potser de la seva introspecció personal i malaltissa absoluta dedicació a la seva obra i en concret a l'obra del Temple. 

Gaudí va dir sobre la execucio i fi del temple : “El meu client no te pressa”.

La nota de racionalitat la posa Marti i Bonet, director de l'Arxiu Diocesà al opinar sobre el projecte de beatificar a Gaudí : “Es una autèntica bogeria”.

«Era un home amb mal geni, amant de la veritat, que s'enfadava quan veia alguna cosa que considerava incorrecta o pensava que algú defensava una idea falsa. Però tenir caràcter i dir les coses sense embuts també és una qualitat», va dissentir Martí i Bonet.

Crec sincerament en un obscur pla respecte a la beatificació de Gaudí, tot i que no sé a on porta ni quin objectiu te dita beatificació.

Judit Urbano contextualitza el moment historic, la Barcelona de 1882 en plena renaixença i expanssió de la cultura catalana abanderada per la burgessia emprenedora amb la iniciativa d'aixecar Catalunya, la Barcelona de Cerdà i com a simbol de tot aquest progres el Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Bonet i Faulí fan seves les paraules del mestre al dir : «En l'obra de la Sagrada Família hi hem de contribuir tots. Ha de ser el temple de tot un poble».

Gaudí va trencar els limits de l'arquitectura, la seva obra no serà entessa fins d aquí uns segles per la seva complexitad, hi ha una absoluta manca d'estudis en profunditad, pensament i filosofia per poder accedir a una visió clara de la seva obra; gràcies a la seva manera de treballar utilitzan planos i maquetes els seus succesors han pogut seguir treballant de la forma més fidedigna als desitjos de Gaudí.