jueves, 21 de junio de 2012

DE BABEL A DUBAI -1-.

 DE BABEL A DUBAI.
Caixaforum Barcelona.
Del 20 de juny al 9 de setembre de 2012.

L'exposició ofereix un recorregut per la història de la construcció de torres i gratacels, partint del mite de la torre de Babel, una construcció que desafiava les lleis naturals i el poder diví i que fou una font d'inspiració per a pintors europeus des del segle XIII al XIX, fins als gratacels projectats al segle XXI.






Tanmateix també hom és conscient del etern desig de l'home des de l'albada dels temps de enlairar-se cap  amunt en les seves construccions, com un repte diví en busca de tocar el cel, i la seva natural competitivitat en veure qui construïa més alt com un anhel de eternitzar-se en la historia, ja sigui a traves de les construccions religioses, civils o militars.


Un repte on cada civilització va aconseguir aixecar un edifici de dimensions considerables, mastodòntiques en alguns cassos, moltes d d'elles devorades pel cruel pas dels segles, o desastres naturals, guerres, conquestes i destruccions fetes per aquells que van substituir a aquelles civilitzacions, com a dret de victòria van aniquil-lar els vestigis del seus predecessors, en altres cassos aquests mateixos edificis foren font d d'aprovisionament de la reconstrucció de les ciutats.


Construir, destruir, fer i refer forma part de la nostra historia, el fet mateix de passar a la posteritat com a vencedor ja no sols de la conquesta, sinó vèncer el limit de la naturalesa i el temps, la immortalitat reflexada en una construcció, amb fins diferents.




De la Torre de Babel al Far d'Alexandria, el Colisevm Romà, minarets i pagodes... Testimonis de l'ambició del home, fascinat per la verticalitat, el repte de dominar el material, domar el medi i deixar petjada i rivalitzar amb l'anterior monument.


Al llarg del segles i en cada civilització, a Europa, al mitja i llunyà Orient l'esforç acompanyat dels avenços tècnics han fet que cada cop el repte puges el llisto, el exemple més clar es la gran època a Europa de les catedrals, els gratacels de l'edat mitjana i posteriors, les ciutats rivalitza'n per aconseguir el campanar més alt, com a reflex de la seva prosperitat militar o econòmica, algo que no ha canviat al llarg d'Aquests segles, cambien catedrals per gratacels, ciutats Estat per Empreses i corporacions reflectint en els seus edificis corporatius l'èxit i poder adquirit en el sistema capitalista, com si d'una cursa és tractes.


Al servei de la divinitat o al servei de la Corporació, els arquitectes han pogut fer realitat els seus somnis, desafiant a la natura, aplica'n noves estructures i materials, més lleugers i resistents, noves formes per poder alçar més alt.


Reis i Emperadors, Cardenals i Papes incentivaven aquestes construccions, com a l'Egipte dels faraons les seves obres eren con un sentit als seus regnats, el propòsit de perviure en la memòria de l'home, repte i ambició unides des de l'inici dels temps a la naturalesa megalomaniaca de l'ésser humà.






  La proposta del Caixa Forum es centra molt més en l'obsessió per enlairar-se, accentuant l'època dels gratacels com a paradigma d'aquesta ambició de l'home, amb el domini en nous materials com l'acer hom va veure fet realitat el somni d anar més enllà, reptan ho inimaginable, des de la Torre Eiffel, la primera construcció 100% d'acer i que durant molt de temps va ser admiració i enveja de tothom fent que fos durant més de 30 anys la construcció mes alta del món; fins el Burj Khalifa amb els seus 828 metres recorrerem un petit pas de l'home en gairebé menys de 150 anys ni el limit ni l ambició han estat assedegats, la construcció del més alt encoratja als següents a batre el sostre.
Fins on arribarà l'home?


 L'exposició es una cita inel-ludible per tot aquell a qui interessa l arquitectura, no nomes ja com a obra d'art, més enllà del seu valor artístic l'arquitectura i el repte de pujar cap al cel forma part d'una filosofia, d'un pensament abstracte i per sobre de tot el fet mateix de la pròpia increïble e il·limitada capacitat del home per superar se a si mateix afrontant el repte deixat pel predecessor, la herència i el testimoni, un esgraó per ser pujat.





 Imatges :
1.- Torre de Babel; pintura de Pieter Brueghel, el vell.
2.- Minaret de qutab.
3.- far d'Alexandria.
4.- Colisevm Romà.
5.- Pagoda del temple Nord.
6.- Castell d'Albi, Llangüedoc.
7.- catedral de Colonia.
8.- Torre Eiffel.
9.- Hotel Atraction de NY, projecte d'Antoni Gaudi.











Continuarà...

2 comentarios:

angzalais dijo...

Tocar el cielo con las manos

algo que el ser humano ha buscado, busca y buscará, a veces de manera física fracasando estrepitosamente otras de manera mística consiguiéndolo sólo a ratos...

Un petó buscant el cel

McQ dijo...

Durant segles ha anat de la ma ho fisic i ho mistic... Inclus ara amb alguns mediatics creuen tenir certa aurea divina/mistica quan projecten les noves catedrals, els edificis corporatius.

Al cel només hi han nuvols, i els nuvols son efimers.

Un petó