Incrementant les tarifes a les autopistes rendibles, entre elles, com no, les que recorren el territori català, on manca una xarxa d'autovies gratuïtes com a alternativa a las de peatge, és una de les solucions que proposar el Gobern Central pel rescat de les autopistes radials de Madrid que estan en "bancarrota", evidentment aixo ha remogut l'estomac del poble català.
Si a aquest fet sumem la retallada d'inversions en infraestructures per part de Fomento al nostre territori, uns pressupostos de crisi que fa que sigui inviable qualsevol proposta raonable d'inversió pública; un cop més Catalunya tindrà una escassa i pobra inversió en el territori, en infraestructures necessàries per la nostra economia i la d'Espanya. La mala gestió i política de Madrid dona un cop molt dur a Catalunya immersa en intentar sortir de la agònica crisi que patim actualment.
Madrid dona prioritat a Galicia en la inversió a l'AVE, linea que serà un fracàs en tota regla pel baix index de passatgers que transportara, sinó temps al temps... Un nou mal de cap per cobrir costos d'explotació. Segur que la solució passa per augmentar el preu de les lineas més rendibles com la que uneix Barcelona-Madrid.
Reclamar més inversió en infraestructures no es només per fer baixar l'alt index d'atur, també es té la visió mes global de la rendibilitat econòmica a llarg plaç i els avantatges que te tenir una xarxa moderna i actualitzada, i per sobre de tot rentable, de vies de comunicació... Autopistes, xarxa ferroviària, Corredor del Mediterrani, Aeroport ben connectat, Port amb capacitat i bones sortides terrestres (ferreà i rodant).
En tots aquests anys de bonança, no hem estat capaços de fer aquestes infraestructures; ara cal centrar-se i ser més objectius a l'hora de gestionar els diners públics i no malgastar-los en obres com la de l'aeroport de Ciudad Real o el de Lleida. Si ens fixem com a objectiu invertir la despesa en activitats que generin un breu retorn de la inversió haurem fet un pas endavant de cara a col-locarnos en clara ventat-ja quan deixem enrere aquesta crisi mundial, tanmateix crearem condicions de creixement i serem mes competitius en front de mercats emergents com Brasil i Àsia que necessiten una bona porta d'entrada pels seus productes i Que millor que fer-ho a traves de l'eix Algesires-Almeria-Valencia-Tarragona-Barcelona? 
La política d'excessiva austeritat, plena de retallades i males inversions crea'n un clima fred, una glaciació, una hibernació que només porta a un pou sense fons, a mida que ens anem enfonsant en aquest pou més costarà emergir amb força i el que és més important en aquest moment, trigarem més temps i el temps actual juga en contra de tots nosaltres. 
Després de dècades d'eufòria i excés, la por ha desequilibrat una balança on tots i cadascun de nosaltres hi estem. no ens tanquem la porta a la petita inversió, aquelles de menor cost però amb una alta rentabilitad, inversions menys populars però tant o més importants que las magnes obres del passat (AVE, Aeroports, Túnels...).
Es hora de donar un pas endavant i no ser porucs, emprendre nous camins i acceptar nous reptes, més acords als temps que vivim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario