Fa gairebé 20 anys que la vaig trepitjar per primer cop, amb la projecció de Rio Grande, escabullintme de una avorrida classe, una sessió a les 5 de la tarde, només en V.O sense subtítols, i des de aquell dia l'Aquitània, o la Filmo com s'acostuma a anomenar entre els que la trepitgem habitualment es va convertir en refugi de campanes (o peyas que diuen ara...), allà un es podia reunir amb Jhon Wayne, Cary Grant, Bogart o Lawrence Olivier, beure dels còctels que tan be preparaven gent com Hawks, Hitchcock, Lean o Lang i flirtejar amb Veronica Lake, Katherine Hepburn o Maureen O'Hara.
La Filmoteca ens espera a un nou espai, al barri del Raval, escenari que en altres èpoques be podien haver estat uns perfectes exteriors per alguna pel-licula de cinema negre com Panic in the Streets, The Asphakt Jungle o On the Waterfront, un repte per continuar sent la llar de las nostres pel-licules, las pel·lícules de la nostre vida.
Sessions en la més absoluta intimitat, 5, 6 espectadors com a màxim o la sala repleta com el dia que va venir Dennis Hooper a xerrar sobre Easy Rider, amb una cua que arribava a Josep Tarradelles; grans moments de taules rodones amb Romà Gubern i Miquel Porter, sessions mudes amb el piano de Joan Pineda i grans espectadors amb uns coneixements de cinema del que un va anar agafa'n poc a poc el poc que creu saber (mal saber diria jo) sobre el cinema.
A pocs dies per estrenar nou local, la nostàlgia floreix, records i anècdotes d'un temps, segur que serà mes modern, mes condicionat però de ben segur que el caliu, i aquella sala de-mode, emmoquetada, un projector amb mes km que el bagul de la piquer i campanes a mitja tarda reposaran per sempre a la sala de l'Avinguda de Sarrià; baixava el telo amb : A Prairie Home Companion de Altman, The Last Picture Show de Bodganovich i Rio Rojo de Hawks; concatenació més enllà de la projecció en si, com al film de Bodganovich el darrer film es Rio Rojo i de Rio Rojo el final amb la caravana en busca de un nou espai : l'Aquitània tanca portes.
McQ
ENLLAÇ D'INTERES :