POLAR.

*Le 36, quai des Orfèvres est le bâtiment où se trouvent le siège, l'état-major et les services communs de la Direction régionale de la police judiciaire de la Préfecture de la police de Paris, situé sur l'île de la Cité et attenant au Palais de justice de la capitale, face à la rive gauche, dans le 1er. arrondisement.

POLAR.

En l’argot francès, el mot ‘polar’ designa una novel·la policíaca, i també un film d’aquest gènere.

Directors que van des de Clouzot a Melville, abordan el gènere policíac en títols precursors com L’étrange M. Victor (Jean Grémillon, 1938) o els dos clàssics de H. G. Clouzot: Le corbeau (1943) i Quai des Orfèvres (1947), fins la prestigiosa i actual Le petit lieutenant (Xavier Beauvois, 2005).

Un gènere absolutament francès que beu descaradament del cinema negre nordamerica, amb un periode d esplendor que va desde 1955 fins el 1970 on es realitzan veritables obres mestres que donan al gènere una categoria unica dins el cinema europeu; obres fonamentals del gènere com Touchez pas au grisbi (Jacques Becker, 1954), que estableix les bases del màxim període d’esplendor del polar, i Le cercle rouge (Jean-Pierre Melville, 1970), obra de maduresa del cineasta més representatiu d’aquesta corrent. Un altre especialista fou Alain Corneau, recentment desaparegut, amb films com Police Python 357 i Série noire.

Sota la seva gran varietat, el cinema policíac francès té uns signes d’identitat molt específics que el diferencien del cinema negre nord-americà i de la resta de cinematografies. Una major complexitat i ambigüitat en el retrat de personatges; una atmosfera freda i decadent que pronostica l’habitual tendència al final tràgic i uns protagonistes generalment indiferents i resignats a aquest destí fatal que els espera.

A nivell interpretatiu el polar ha dotat a la història del cinema de rostres universals com els de Jean Gabin, Lino Ventura, Jeanne Moreau, Alain Delon o Yves Montand, el star system frances al complert

Le Corbeau
Henri-Georges Clouzot, 1943. Int.: Pierre Fresnay,
Ginette Leclerc, Pierre Larquey, Micheline
Francey, Héléna Manson, Antoine Balpêtré,
Noël Roquevert, Bernard Lancret, Louis Seigner,
Jean Bronchard, Pierre Bertin. França. 92’
«Com que tota la intriga de Le Corbeau gira al
voltant d’una epidèmia de cartes anònimes que
denuncien avortaments, adulteris i corrupcions
diverses, el film proporcionava una il·lustració
bastant fidel del que jo veia al meu voltant, en
aquella època de guerra i postguerra, amb el
col·laboracionisme, la delació, el mercat negre,
l’astúcia i el cinisme» (François Truffaut). El film
fou prohibit després de l’Alliberament.

Quai des Orfèvres
Henri-Georges Clouzot, 1947. Int.: Louis Jouvet,
Suzy Delair, Bernard Blier, Simone Renant, Pierre
Larquey, Jeanne Fusier-Gir, Claudine Dupuis,
Charles Dullin. França. 105’
Film criminalista, que no policíac, segons Clouzot,
Quai des Orfèvres narra la investigació que
un inspector porta a terme per tal d’esbrinar
l’assassinat d’un col·leccionista de fotografies
eròtiques. És la tercera pel·lícula del gran Clouzot,
escrita per ell mateix i l’excel·lent guionista
Jean Ferry, a partir de la novel·la que dóna el títol
a la versió espanyola.

L’Étrange M. Victor
Jean Grémillon, 1938. Int.: Raimu, Pierre Blanchar,
Madeleine Renaud, Viviane Romance,
Georges Flamant. França. 103’
El senyor Víctor és un comprador de joies robades
sota l’aparença d’un honrat comerciant. En
un intent de xantatge mata un còmplice. Un veí
innocent és condemnat en lloc seu, però s’escapa.
El senyor Víctor li ofereix diners...«L’acte criminal
i tot allò que l’envolta, sens dubte formava
part del gust novel·lesc dels anys trenta. Tanmateix,
el “realisme quotidià” de Grémillon
s’imposa per mitjà de l’absència de fets pintorescs;
una mena de simplicitat fonamental, on
la vida, les reaccions humanes, passen al davant
de la construcció dramàtica de la intriga»
(Jacques Siclier).

Police Python 357
Alain Corneau, 1976. Int.: Yves Montand, François
Périer, Simone Signoret, Stefania Sandrelli, Mathieu
Carrière. França-RFA.125’
El comissari en cap de la policia d’Orleans deu la
seva posició social a la seva influent muller, que fa
anys que està en una cadira de rodes. Paral·lelament
té una amant, la Silvia, una noia amb antecedents
delictius. «Polar» de gran interès, obra de l’únic
cineasta que ha sabut recollir la lliçó de Jean-
Pierre Melville i utilitzar-la acte seguit per a la
confecció d’una poètica fílmica pròpia» (Carlos Aguilar)