 |
| IES JUAN MANUEL ZAFRA; C/ Rogent, 51, Barcelona 08026. |
L’Institut Juan Manuel Zafra va ser dissenyat pels arquitectes, Antoni de Falguera i Sivilla i en Pere Falqués i Urpí, tot i que el seu origen no va ser la funció d'Institut, l'edifici va ser construït com a alberg nocturn; un estil modernista amb detalls clars del medievalisme català configuren l'estil únic d'un edifici singular que passa molt desapercebut als barcelonins, destaca la façana d'obra vista, maons rogencs i ceràmica verda que envolten la corona on en un mosaic de ceràmica es representa l'escut de la ciutat comtal, com a signe identitari d'un edifici municipal i el ferro forjat, tan característic del modernisme, destaca en els dos fanals que coronen la porta principal. El nom dels arquitectes el trobem en un detall gravat a la pedra.
Antoni de Falguera i Sivilla va néixer l’any 1876 a Barcelona i va morir l’any 1947 a la mateixa ciutat. Va guanyar el Premi Martorell atorgat per l’Ajuntament de Barcelona a l’obra Arquitectura romànica a Catalunya; va fer moltes obres i una de les principals va ser el Conservatori Municipal de Música de Barcelona, també anomenat Conservatori Superior de Música de Barcelona i antigament Escola Municipal de Música.
En Pere Falqués i Urpí, Barcelona 1850-1916. Arquitecte des de 1873, va aconseguir la plaça d'arquitecte municipal de Barcelona, en competència amb el seu amic Domènech i Montaner, l'any 1889, càrrec que va ocupar fins al 1914. President de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya de 1899 a 1900.
Falqués col·laborar a l’Exposició Universal de 1888, on va dissenyar el palau de les Ciències i el de l'Agricultura. Posteriorment, el 1889 guanyà el concurs per remodelar la plaça de Catalunya, eliminant les construccions que caòticament s'havien instal·lat des de l’enderrocament de les muralles. En la seva etapa d'arquitecte municipal va realitzar notables obres, com el plànol topogràfic de la ciutat, reformes del Gran Teatre del Liceu, la tinença d'Alcaldia dels carrers Bruc/Aragó (actual seu del districte de l' Eixample), va treballar també en la reorganització del Parc de la Ciutadella, una de les zones verdes més grans de la ciutat de Barcelona. Va impulsar la construcció dels túnels del metro quan es va obrir la Via Laietana en 1913, tot i que el metro no es construí fins al 1926 i va dissenyar diversos fanals de ferro com els de l'avinguda de Gaudí i els molt coneguts bancs-fanals del passeig de Gràcia decorats amb trencadís.
Són dos arquitectes amb un pes específic dins la ciutat, en un moment àlgid de la construcció de la gran Barcelona, amb l'obertura i urbanització de la via Laietana que és un dels primers passos que va fer Barcelona en la seva expansió i annexió els pobles del voltant, van viure la Renaixença i el modernisme en una ciutat on els arquitectes tenien treball fins a l'esgotament; el IES Manuel Zafra pot ser considerada una obra petita, menor, discreta però no deixa de ser testimoni viu del moment àlgid de la llavor que va fer de Barcelona una metròpolis que avançava amb pas ferm cap al segle XX.
No hay comentarios:
Publicar un comentario