L’any 1991, Albert i Ferran Adrià van començar a dialogar amb les tapes a elBulli, i van convertir aquest concepte en una cosa molt important per a la seva manera d’entendre la cuina. Des de llavors s’ha produït una evolució contínua.
.JPG) |
| ANAR AL TICKETS I TROBAR AL PEP... |
.JPG) |
| PEP de pas per BCN |
L’origen del projecte neix amb Albert Adrià que, després d’uns anys al bar Inopia, decideix evolucionar una proposta que estava limitada per les dimensions físiques del propi local. En aquesta idea involucra el seu germà Ferran, que queda entusiasmat immediatament amb el projecte per la dimensió cultural que se li vol donar. Amb la mateixa il•lusió implica els germans Iglesias, Juan Carlos, Borja i Pedro, propietaris del Restaurant Rías de Galicia (www.riasdegalicia.com), marisqueria emblemàtica de Barcelona i descendents d’una família de restauradors amb gran trajectòria.
Per a nosaltres, La vida tapa és un concepte global que uneix la gastronomia amb una manera d’entendre la vida. Una forma divertida de menjar que converteix a tothom que hi participa en intèrpret d’una obra de teatre, d’una revista de coristes, d’un vodevil circense, en protagonista d’un entremès cantat. Una posada en escena de la pròpia vida. A La vida tapa no existeix l’avorriment, ni la tristesa ni la soledat, però sí les rialles, la complicitat i les bones companyies.
El local consta de diferents espais. La Presumida és el reflex de la Barcelona mediterrània, la del blau de la mar, la del sol lluminós dels matins. Despertar-se a Barcelona no és el mateix que despertar-se a qualsevol altre lloc; la llum és especial i aquest espai està dotat amb la mateixa llum. Veiem la Barceloneta amb els seus balcons i persianes i ens trobem els cuiners cuinant com si traguessin el cap pel balcó. Pernils tallats amb ganivet, ostres presentades a la gallega, en escabetx, en salsa verda, en amanida d’ostres, naturals, nècores del viver a la planxa, gambetes vermelles i mini escamarlans de la Costa Brava, cargols de mar i navalles de les costes gallegues. Bruños, cloïsses de la ria i musclos. És el nostre destí fer-nos a la mar en aquesta barra, lloc de somnis i mirades sorpreses, on llepar-se els dits i picar les millors coses de cada port.
El segon espai central, una barra anomenada La Estrella, és el centre neuràlgic de la beguda. Està situada a continuació de La presumida i forma part de l’entorn d’estètica mediterrània. És el lloc on, amb una merescuda cura i acaronament, tirem una exquisida Estrella Damm tan brillant de color com el blat banyat pel sol i tan freda com un iceberg de primavera. La mateixa recepta original de 1876 que li dóna el seu característic sabor envolupant i suau. Una bona canya com la companyia perfecta d’ una bona tapa.
La tercera barra, coneguda entre nosaltres com el galliner o el Camarote de los Marx, és un espai petit per als més canalles i truans. I en coneixem uns quants. Ben atapeïts, a l’entrada del local, hi presideixen el pas cerimoniós dels clients que entren i tiren floretes, com Romeo al balcó de Julieta, als nois i noies que s’ho mereixen. I brinden pels nous temps que arriben a Barcelona.
La quarta és Nostromo 180286, una barra alta de còmodes tamborets i estètica futurista, on es serviran els xuxis. Els xuxis són un estil de portar-se un bon menjar a la boca. Un mos, o dos, o tres, que acariciarem amb els dits. El pa a la nostra cultura mediterrània és com l’arròs en d’altres, ho acompanya a tot, i aquí el fem servir per muntar davant dels clients diferents tipus de tapes amb productes frescos. És la zona on es dóna llibertat a la creativitat. Xuxis de garota amb alvocat i gelatina de menta, de sipietes amb tinta i ceba i pasta d’ametlles, de tall de gelat de formatge manxec, de cansalada amb salsa de mostassa i cogombre cruixent. Aquesta barra és també on les amanides adquireixin protagonisme. Carxofes amb sèrum de Idiazábal fumat, oli d’avellanes i fresa de llissa, menjar blanc d’ametlles amb consomé de pernil ibèric, síndria a la graella amb tomàquet concassé, festucs i alfàbrega i un ventall d’idees més a les quals l’Albert i en Ferran li donen voltes.
El Garatge, amb l’estètica industrial d’un contenidor del port de Barcelona, és el lloc on, entre d’altres coses, es fa allò més senzill i a la vegada allò més complicat, el pa amb tomàquet. En aquesta barra allò que no falta són tomàquets. Si, com a la història del Baró de Münchhausen, a algú li diguessin que s’emportés el seu pes en tomàquets aquí encara en sobrarien. A més és una font d’acaronament a tot tipus de carns, de broquetes, planxats, de pa al vapor farcit o acompanyat de pinyes o síndries a la graella i per resumir, de tots aquells productes que tenen una eterna sintonia amb una bona brasa.
I per últim, la nena bonica, La Dolça, la de les tapes dolces. La màgia de les postres al país de les meravelles. Era obvi el pes de les postres en la vida creativa de l’Albert. És una fira, amb les bombetes penjants, la carpa de circ, les màquines de cotó de sucre, d’orxata, de granissats i els aparadors plens de postres de colors. Per quedar-se amb la boca oberta si ets un nen. I si no ho ets, també. Vull d’això, i d’això, i una mica d’això i un bocinet d’allò. Tall de neules farcides de praliné amb gelat de torró, arrop i tallaetes amb gelat de canyella i gingebre, granissat de taronja amb vermut blanc, mató de drap amb mel cruixent, maduixes cruixents banyades amb xocolata blanca i iogurt i moltes més postres. Un carret de gelats d’abans amb gelats elaborats com els d’abans. Compartir, conversar, tastar i il•lusionar, això és Tickets La vida tapa. Una manera d’entendre la vida a través de la gastronomia
Font : web del tickets.
Me engancho mi extraña nostalgia por una decada no vivida ni conocida; las mujeres elegantemente vestidas para cada ocasión, femeninas hasta extremos insospechados, trajes cool, coctels antes de comer y el ambiente cargado de Old Spice, el LIFE como escaparate de los acontecimientos, JFKy Jackie en la cresta de la ola y un mundo que cambiaba a ritmo de rock&roll, magnicidios y una guerra que destrozo no solo a una generación si no la oportunidad de que el mundo fuera mucho mejor, bipolaridad tensa, misiles en Cuba y el hombre rumbo a la luna; y dentro de ese contexto asistimos a toda una variopinta y representada fauna de cierta clase de sociedad y personajes.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
L’origen del projecte neix amb Albert Adrià que, després d’uns anys al bar Inopia, decideix evolucionar una proposta que estava limitada per les dimensions físiques del propi local. En aquesta idea involucra el seu germà Ferran, que queda entusiasmat immediatament amb el projecte per la dimensió cultural que se li vol donar. Amb la mateixa il•lusió implica els germans Iglesias, Juan Carlos, Borja i Pedro, propietaris del Restaurant Rías de Galicia (www.riasdegalicia.com), marisqueria emblemàtica de Barcelona i descendents d’una família de restauradors amb gran trajectòria..JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
