Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,i com m'agradaria d'allunyar-me'n,nord enllà,on diuen que la gent és netai noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç!Aleshores, a la congregació, els germans diriendesaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,així l'home que se'n va del seu indret",mentre jo, ja ben lluny, em riuriade la llei i de l'antiga saviesad'aquest meu àrid poble.Però no he de seguir mai el meu somnii em quedaré aquí fins a la mort.Car sóc també molt covard i salvatgei estimo a més amb undesesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.
A S S A I G D E C A N T I C E N E L T E M P L E.Salvador Espriu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario