A L'ALZINA..(2)

Qui de vosaltres no ha passejat o caminat pel Passeig de Gracia? Qui no s'ha parat a gaudir de la bellesa de La Pedrera, La casa Batllo, La casa Amatller, La Casa Mulleras etc etc? Obres d'insignes i brillants arquitectes que van fer del Passseig de Gracia un carrer tan magic com ho pugui ser l'avenue des Champs Elysees de Paris. Però no tot han de ser edificis ni monuments en aquest passeig; una alzina centenària s'aixeca entre plataners i Palaus, símbol d'un passat rural que va desaparèixer fa molts anys. símbol d'un passat rural que va desaparèixer fa molts anys. Aquesta d ara no és l'original a la qual va lloar el poeta Jacint Verdaguer ( L'alzina... ). 

L'alzina del Passeig de Gracia és un d'aquests racons, detalls, elements singulars que no pensem, però que formant part de la ciutat i de la seva historia, amb historia pròpia en molts casos. Veu passar el temps, testimoni del dia a dia de la ciutat, de com creix, cambia, puja i baixa.

A pocs metres de l'estació de Diagonal i molt a prop del Palau Robert, es troba una vella alzina de més de cent anys, amb una petita placa als seus peus que recorda que un dia l'alzina va ser una de les moltes inspiracions del poeta Jacint Verdaguer.

La història comença amb la mort d'una altra alzina, l'original. 

L'any 1903 , el poeta, resident en aquells anys a la ciutat , va escriure : "A l'alzina del Passeig de Gràcia", quan Barcelona creixia i s'expandia, annexionant els petits pobles del voltant. Els espais rurals desapareixien sota l'asfalt i emergia la nova societat imparable i àvida de modernisme i portant el progres, emprenedors que van fer de Barcelona i Catalunya el motor d'Espanya.

L' alzina s'erigia molt abans que el mateix Passeig de Gràcia hi fos; fou quan Mossèn Cinto Verdaguer veient com tots dos eren engolits per la metròpoli va dedicar un escrit a l'alzina on reflectia aquests cambis. Va fer un homenatge a l'arbre i a tot un món que desapareixia i que mai més tornaria. L' alzina que es trobava, de sobte, davant d'un món desconegut i hostil, al qual no pertanyia, testimoni mut d'una ciutat canviant.

L'alzina va morir al 1908, Verdaguer sis anys abans,com també van morir els pobles annexionats per la metròpoli, aquell petit cercle rural va ser devorat per una Barcelona que creixia desmesuradament però amb ordre sota el projecte de Cerdà.

L'esperit de l'alzina, tot i així, va romandre entre els barcelonins guardat per una nova alzina, que la va substituir immediatament, i el poema de Verdaguer.

La nova alzina, ja centenària, és la que a dia d'avui podem veure al Passeig de Gràcia i sembla que per fi, algú l'ha tornat a recordar. L'Institut Municipal del Paisatge Urbà ha decidit recuperar i descobrir als ciutadans aquesta entranyable història i preservar-la per a la memòria ciutadana.

Recentment s'ha inaugurat les obres al voltant de l'alzina, en el paviment s'intenta recrear  l'ombra d'una alzina sobre el paviment, substituint les peces de panot Gaudí per unes noves de color negre, també l'alzina s'il·luminarà de manera escenogràfica i es gravarà sobre pedra un fragment del text que Verdaguer va dedicar: 

"Almogàver indòmit, ja sabràs posar-te de filera amb aqueixa tropa de plàtans, novella, policia, endiumenjada i fatxendera?" 

"A l'alzina del Passeig de Gràcia". 

1903. 

Jacint Verdaguer Santaló.

Al passar per davant del Palau Robert, més o menys a l'alçada de la botiga IMAGINARIUM, trobareu l'alzina, potser serà un bon moment per recordar que fa més de 100 anys que és allà i que un cop va substituir a una altra alzina que va existir molt abans que tots nosaltres i que la mateixa ciutat tal com la coneixem avui, i que possiblement ella seguira allà quan nosaltres ja no hi siguem.