Μέδουσα-3-V.Cat.

Aquí jeu, observant sobre el cel
de la mitjanit, estesa en la nebulosa
cúspide de la muntanya. Allà a baix terres distants
es veien tremoloses; el seu horror i la seva bellesa són divins. Sobre parpelles i llavis sembla
jeure com ombra la bellesa, on brillen
exaltats i ardents, lluitant en el profund,
els turments de l'angoixa i la mort.


Mes és l'horror, no la gràcia, la qual cosa torna
en pedra l'ànima de qui l'observa; és aquí
que es graven les faccions d'aquesta cara morta, fins que els seus trets creixen plenament
i res més pot concebre el pensament;
el que dóna a la contorsió un caràcter harmònic
i humà és el color melodiós de la bellesa
llançat a les tenebres i la dolorosa mirada.




De la seva testa surten, com d'un sol cos,
com ... herba d'una aquosa roca,
pèls que són escurçons, que s'enrosquen, flueixen, s'embullen en llargs embulls i teixeixen
amb infinites volutes una radiant malla,
com si es burlessin de la tortura i la mort
que porten dins i serressin l'aire sòlid
amb una multitud de desgreyades gargamellas.

Des d'una pedra veïna, un verinós llangardaix espia despreocupat aquests ulls de Gorgona;
mentre en l'aire una espectral ratapinyada sense rumb, que s'havia allunyat embogit
de la caverna que aquesta llum espantosa endinçava,
torna precipitat com arna que s'esforça
per aconseguir una espelma; el cel de mitjanit brilla
amb llum més paorosa que la foscor de la cova.

És la fascinació tempestuosa del terror;

en les serps centelleja una mirada abrasadora

i feroç, encesa per aquest inextricable error,

que converteix els angoixants vapors de l'aire

en un ... mirall que trastoca constant

el terror i la bellesa que aquí habiten; un semblant

de dona, amb serpentinosos rínxols, que en la mort

contempla el firmament des d'aquestes roques humides.