Subirachs, l'escultor de la passió.
La notícia de la mort de Josep M. Subirachs automàticament em fa pensar en la Sagrada Família, el conjunt escultòric de l'artista que va crear tanta polèmica i va ser objecte de tantes crítiques a mesura que les escultures anaven decorant les façanes del temple. L'estil de Subirachs a primer cop d'ull denoten una gran diferència de l'estil modernista del Temple d'Antoni Gaudí, mai sabrem que opinaria el genial arquitecte ni quines directrius hagues imposat a l'hora d escollir un escultor per les façanes del gran temple expiatori però segurament el resultat seria diferent del que finalment es va fer.
Per l'immensa majoria de nosaltres, ciutadans anònims, gent corrent, allunyats del coneixement profund de l'art el conjunt escultòric que gaudim al maravellarnos davant l'imponent temple només ens donarà dues opcions, agrada o no agrada i aquí entrarem en diferents matisos i opinions davant les dues obres, si considerem temple i escultura com obres independents o les annexionem en una de sola. Jo vec el conjunt de les dues maneres, en un tot indivisible i en dues parts ben diferenciades, també és veritat que podem acostar nos a l'obra només en l'exterior on és molt perceptible les dues mans que mes empremta deixaran al temple, Gaudi i Subirachs.
Em centraré en aquesta entrada en el conjunt escultòric, una aproximació en forma d'homenatge a Subirachs.
Tenint en compte que L'any 1926, mort de Gaudí, el temple només té acabades la cripta, l'absis i la façana del naixement, polèmica, complexa i heterogènia obra de l'arquitecte, a la mort de l'arquitecte sorgeix l'etern debat sobre la conveniència o no d'acabar l'obra o bé dexarla inacabada, com una ruïna consolidada com a monument... avui tot i que del debat encara persisteix una petita brasa, sabem del cert que les obres es finalitzaran, probablement cap al 2026-2028; els documents deixats per Gaudi són un complex enigma que s'ha anat desxifrant al llarg dels anys sobretot gràcies als nous avanços tecnològics; els estudis inimaginables a l'època dels càlculs estructurals, l'ús de certs materials i l'enrevessat sistema estructural de l'obra feien algú més que un projecte agosarat el fet de continuar amb les obres, la falta de fons, fets històrics i l'onada antimoderniste que va venir a la fi de l'estil van ser veritables entrebancs per agilitzar la construcció del temple; així i tot, certs detalls de l'obra restaven inexistents o bé perduts, com agulla en paller, de documents, estudis i esbossos per l'obra de La Sagrada Família.
60 anys més tard, la Junta Constructora del Temple decideix encarregar la realització dels grups escultòrics de la façana de la Passió a Josep M. Subirachs, escultor en plena maduresa i ja amb un bagatge artístic i professional més que demostrat en molts espais públics de la ciutat de Barcelona //////////////////////. Subirachs accepta el repte, admirador de l'obra del genial reusenc només posa com a condició poder treballar amb total llibertat creativa, deixant clar que respectarà l'obra de Gaudí proposant aconseguir la integració de l'escultura en la gegantina obra arquitectònica amb l'objectiu clar de què sempre es pugui distingir l'autoria de cadascuna de les parts.
La Passió relata els darrers i dramàtics dies de Jesús per la qual l'escultor tornarà a l'estil de l'expressionisme figuratiu per donar una visió altament dramàtica dels fets relatats en aquest capítol de l'història del cristianisme. Com si d'un còmic és tractes, el conjunt escultòric és presentat en forma dels episodis del cruel fi de la vida del fill de Déu; Subirachs acoblarà la seva obra de forma ascendent començant pel Sant Sopar i acabant en l'escena de l'enterrament al Sant Sepulcre.
Entre 1987 i 2005 Subirachs treballarà en aquest conjunt, evidentment sent l'obra cabdal del seu dilatat treball com a escultor; magnitud, originalitat, controvèrsia.... adjectius que defineixen molt bé aquest conjunt escultòric que fa passar a la posteritat a l'artista eclipsant de forma molt evident la llarga producció de Subirachs. Com va dir Xavier Barral : “Es un encàrrec emblemàtic que li valdrà una immensa posteritat”, La Sagrada Família és obra de Gaudí, d'estil preferentment modernista però com gairebé tots els grans temples de la historia la durada de la seva construcció dóna com a resultat que no sigui d'un sol estil ni d'una sola època, en el cas del Temple expiatori a més a més si som justos tampoc serà obra d'un sol home, Gaudí, ja que el conjunt escultòric i ornamentis tic obra de Josep M. Subirachs, enriqueix i augmenta la ja de per si originalitat i magnitud d'una obra única al món, El Temple Expiatori de La Sagrada Família.
Segur estic que a partir d'avui al passar pel carrer Sardenya, entre Provença i Mallorca i de reüll o gaudint de ple de la façana de la Passió la veurem diferent i contemplarem un cop més una obra que siguem del credo que siguem no ens deixa indiferents i que és un orgull per tots els ciutadans de Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario