CASA PLANELLS.

Barcelona és una ciutat rica en patrimoni arquitectònic, la ciutat amaga petites meravelles que passen desapercebudes per la majoria dels ciutadans. Barcelona no és només la Sagrada Família, Gaudi, Domenec i Muntaner o els mediàtics dels últims anys que han posat Barcelona com a referent del disseny i l'arquitectura universal; arquitectes de no tanta anomenada o senzillament oblidats per la allargada ombra dels genis que han construït a la ciutat han deixat edificis d'una bellesa i una singularitat extraordinària, capaços de acomodar-se entre les grans obres que trobem per tota Barcelona.

Un d'aquests edificis es la casa Planells, construïda entre el 1923 i el 1924, obra del insigne arquitecte i deixeble del gran mestre Antoni Gaudi, estic parlant de Josep Maria Jujol, arquitecte, decorador, dissenyador i pintor tarragoní que col·labora amb Gaudi en obres com La Pedrera.

La Casa Planells esta situada en la cruïlla de la Avinguda Diagonal i el carrer de Sicília, al eixample ben a tocar del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Eveli Planells era el contractista, volia un habitatge unifamiliar, Jujol va recrear les formes de La Pedrera per convertir l'edifici en un sòcol d'una gran estàtua de la Mare de Déu, trobem aquí la gran influencia religiosa dels deixebles de Gaudi; un segon encàrrec també era per un habitatge unifamiliar, el contractista decideix vendre una part del solar i construir un edifici d'habitatges a la resta. Tenim uns dúplex que ajuden a contrarestar l'escassa superfície del solar i aixi poder augmentar els habitatges en una tercera part. Jujol dissenya també un atic pel germà del contractista, amb la banda de tribunes a la façana que sostenen una cúpula amb l'anagrama marià.

Es un edifici que enllaça amb cert racionalisme emergent més que en l'estil ja en retirada del modernisme, combina de manera extraordinària les influencies de Gaudi amb les noves idees de Le Corbusier que començava a revolucionar l'arquitectura per aquells anys.

la genialitat de Jujol va ser construir en un solar de amb prou feines 80 metres quadrats habitatges de 120, en crear pisos intermitjos plens de formes corbes. El habitatge, anacrònic i construïd a força de materials pobres de mampostería i el sistema de revoltons, ha acabat convertid en símbol de la modernitat, comparable amb exemples de l'arquitectura expressionista alemanya. El pas del temps tampoc l'ha perdonat. 

Jujol va abandonar el projecte per desavenien-cies amb el contractista, cosa que es nota en el resultat final de l'obra ja que es veu de manera molt visible els estils confrontats en el resultat final de l'obra, aixi i tot, la Casa Planells no deixa indiferent al passejant, crida l'atenció per la seva bellesa estètica però també per la seva reduïda superfície, com un petit illot en mig dels edificis que la han anat devorant al llarg de els seus gairebé 100 anys d'existència; una actuació de restauració urgent deguda a defectes en la estructura i la degradació de la pedra han permès salvar aquesta obra del nostre patrimoni, algú que em d'agrair al Dept. patrimonial de l'eixample i l'Ajuntament de Barcelona. 

Conservar el ric patrimoni no es feina fàcil ni barata, però es un dels peatges que s'han de pagar en una ciutat que ha estat referencia en l'arquitectura a nivell universal, molt abans que ho fossin les grans metròpolis americanes con Nova York o Chicago.

La Casa Planells com ho han fet la casa Batllo, la casa de les punxes o la Sagrada Família van posar al mapa Barcelona com ciutat excepcional en l àmbit de l'arquitectura.

Josep Maria Jujol (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949)