Barcelona
és una ciutat rica en patrimoni arquitectònic,
la ciutat amaga
petites meravelles que
passen desapercebudes per la majoria dels ciutadans. Barcelona no és
només la Sagrada Família,
Gaudi, Domenec i
Muntaner o els mediàtics dels últims anys
que han posat Barcelona com a referent del disseny i
l'arquitectura universal; arquitectes de no tanta anomenada
o senzillament oblidats
per la allargada ombra dels genis que han construït a
la ciutat han deixat edificis d'una bellesa i una
singularitat extraordinària,
capaços de acomodar-se entre
les grans obres que trobem per tota Barcelona.
Un d'aquests edificis
es la casa Planells, construïda entre
el 1923 i el 1924, obra del insigne arquitecte i deixeble del gran
mestre Antoni Gaudi, estic parlant de Josep Maria Jujol,
arquitecte, decorador, dissenyador i
pintor tarragoní que col·labora amb
Gaudi en obres com La Pedrera.
La
Casa Planells esta situada en la cruïlla de
la Avinguda Diagonal i el carrer de Sicília,
al eixample ben a tocar del Temple Expiatori de la
Sagrada Família.
Eveli Planells
era el contractista,
volia un habitatge unifamiliar, Jujol va
recrear les formes de La Pedrera per convertir l'edifici en un sòcol
d'una gran estàtua de
la Mare de Déu,
trobem aquí la gran influencia religiosa dels deixebles de Gaudi; un
segon encàrrec també
era per un habitatge unifamiliar, el contractista decideix
vendre una part del solar i construir un edifici d'habitatges a la
resta. Tenim uns dúplex que
ajuden a contrarestar l'escassa superfície del
solar i aixi poder augmentar els habitatges en una tercera
part. Jujol dissenya també
un atic pel germà del contractista,
amb la banda de tribunes a la façana que sostenen una cúpula amb
l'anagrama marià.
Es
un edifici que enllaça amb
cert racionalisme emergent més que en l'estil ja en retirada del
modernisme, combina de manera extraordinària les
influencies de Gaudi amb les noves idees de Le Corbusier que
començava a revolucionar l'arquitectura per aquells
anys.
la genialitat de Jujol va
ser construir en un solar de amb prou feines 80
metres quadrats habitatges de 120, en crear pisos intermitjos plens de formes corbes.
El habitatge, anacrònic i construïd a
força de materials pobres de mampostería i el
sistema de revoltons, ha acabat convertid en símbol de la modernitat, comparable
amb exemples de l'arquitectura expressionista alemanya.
El pas del temps tampoc l'ha perdonat.
Jujol va
abandonar el projecte per desavenien-cies amb
el contractista,
cosa que es nota en el resultat final
de l'obra ja que es veu de manera molt visible els estils confrontats
en el resultat final de
l'obra, aixi i tot, la Casa Planells no deixa indiferent al
passejant, crida l'atenció per
la seva bellesa estètica però també per
la seva reduïda superfície,
com un petit illot en mig dels edificis que la han anat devorant al
llarg de els seus gairebé 100
anys d'existència;
una actuació de restauració urgent deguda a
defectes en la estructura i la degradació de la pedra
han permès salvar
aquesta obra del nostre patrimoni, algú que
em d'agrair
al Dept. patrimonial
de l'eixample i l'Ajuntament de Barcelona.
Conservar el ric patrimoni
no es feina fàcil ni
barata, però es
un dels peatges que s'han de pagar en una ciutat que ha estat
referencia en l'arquitectura a nivell universal, molt abans que ho
fossin les grans metròpolis americanes
con Nova York o Chicago.
La
Casa Planells com ho han fet la casa Batllo,
la casa de les punxes o la Sagrada Família van
posar al mapa Barcelona com ciutat excepcional en l àmbit de
l'arquitectura.
 |
| Josep Maria Jujol (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949) |
1 comentario:
Gracies per portar racons de la nostra ciutat.
:)
Publicar un comentario