miércoles, 28 de mayo de 2014

I PER FI...


Per fi va arribar el moment, després de tants dies, ansiós no veia el que arribes el moment i de cop tot just aquell vespre érem allà al vell mig d'aquella fosca sala. Vaig fer que és despulles molt lentament, volia gaudir d'aquell moment únic, com quan s'assaboreix glop a glop un vell Malta escosses; meticulós tast, glop curt i sec, pausat... així anava desempallegant se de la feixuga i repressora roba que duia.


De figura menuda, de cabell agitat, mirada serena i delicada de moviments a poc a poc el seu cos va anar deixant-se veure, la pell blanca, neta, pura e innocent tot just abans de ser corrompuda pel desig de ser usada, oferint-se i cedint el seu cos als meus sàdics capricis.

No hay comentarios: