martes, 16 de abril de 2013

ROCXI SANT JOAN DESPI.

El Rocxi de Sant Joan Despí és un restaurant ideal per dinars de tota mena, en aquest cas un dinar de feina amb tocs de confessions de certes maldats, conspiracions i confessions. Decorat amb bon gust, acollidor gracies als colors càlids i la fusta que envolta el local, un al seure es troba a gust i obert a gaudir d'un bon àpat.
Perfectament atesos, una xerrada amb el cap de sala i gerent Carles Gómez que ens recomanara alguns dels plats del dia i certs cambis a la carta del celler a més de treure pit per ser un restaurant on els jugadors, tècnics i directius del Barça i Espanyol acostumen a ser comensals habituals, confirmat amb la presencia de Altamira, Urbano Ortega i Andoni Zubizarreta. 
Escollirem vi, un Augustus del Penedès, negre suau i perfecte per un dinar sense gaires estridències culinàries mentre ens serveixen un petit aperitiu i triem els entrants i segons; cargols a la llauna i xipirons saltejats amb bolets i favetes, racions perfectes per compartir entre dos, ben servides i ràpid, xipirons frescos i favetes de temporada amb bolets variats on destaquen rossinyols, ceps i cama-secs. 

Pels segons ens decantem per una de les especialitats de la casa, el bacallà, un a la Rocxi i l'altre a la llauna, perfecte cocció i gust ben acompanyat de pebrot, patata al caliu i xip d'albergínies que equilibren la peça de bacallà ben presentat al plat sense escatimar en la quantitat.
Conversa llarga i profitosa que ens farà oblidar de la excel·lent carta de postres, finalment un culant de xocolata amb bola de gelat de vainilla preàmbul als cafès que seran companys en el darrer tram de la interessant sobretaula.
Recomanable restaurant aquest de Sant Joan Despí per aquest tipus de dinars, caldrà tornar amb calma i amb un altre caire per seguir gaudint d'una cuina ben elaborada i de producte de mercat que conformen la carta mediterrània amb tocs molt personals de la cap de cuina Eva Guilera, també es un lloc perfecte per un migdia on per feina haguem de compartir taula entre motius professionals i relacions socials...




2 comentarios:

Life dijo...

Fas obrir la gana a qualsevol amb les croniques dels teus apats. Et torno a repetir que es un plaer llegir-te.

McQ dijo...

Gràcies, menjar és un plaer, gaudir de menjar i sobre tot apreciar el que es menja es un fet cultural, com apreciar la bellesa d'un quadre o una obra arquitectònica.