viernes, 5 de abril de 2013

ALTAFULLA -3- : TARRACO / LA PUDA.


 El fort vent d'Aquests dies és l única nota negativa, el temps acompanya si no fos per les molèsties que ocasionen les fortes ratxes d'aire, però un sol càlid de primavera acompanya en la visita al casc antic de Tarragona i les runes romanes de la Imperial Tarraco.

Tarragona és una petita ciutat que sempre m'agrada, suposo que el fet de tenir mar, una llum com la de Barcelona i en certa mida és com una Roma en petit ha fet de la capital del Tarragonès un indret que m'agrada visitar de tant en tant.

El barri de la catedral, la plaça del ajuntament, els carrerons medievals on de cop un es pot trobar troços de muralla romana o algun recent descobriment arqueològic conviden a passejar amb ulls ben oberts i gaudir d'una bona passejada, recorre els voltants de la catedral i arribar fins la muralla, o baixar per la rambla fins el balco del mediterrani on Roger de Llúria vigila aquell mar que fou nostre; Tarragona amb la seva llum l'olor de mar i la vida de la gent als carrers convida al visitant a seguir per carres plens d'història.

Magnific l'esquelet estructural que se li veu a la iniciada remodelació del mercat de la ciutat, símbol del comerç d'habituallament camí del foro que ens permet recordar que Tarraco va ser capital i ciutat important de l'imperi roma, el bressol de la nostra civilització i pal de paller de les nostres costums i cultura.
Oda a Tarragona :
Trencat el clos de les fites d’Itàlia,
vas ésser tu la ciutat primogènia
de la gran urbs que fou mare de pobles
pròvida i dura.
Era el teu Camp una imatge del Laci,
i els noms llatins de llinatges i viles
encara són de la sang testimonis,
veus de la raça.
Els camperols que els terrossos remouen
troben sovint i arrepleguen medalles
de romà encuny, i en l’efígie veuen
llur propi rostre.
Antoni Rovira i Virgili



video


Visita obligada a Tarragona és sense cap mena de dubte per gaudir d'un bon àpat el barri mariner de el Serrallo i com sempre que puc sentarme a taula d'un dels que jo crec millors restaurants de la ciutat, La Puda, situat al edifici de la confraria de pescadors tot a tocar dels pantalans de la flota pesquera de la ciutat.



Obert al 1963, la tradició en la bona cuina de mar s'ha mantingut en aquests 50 anys que celebra enguany, la decoració no ens sorprendrà, més aviat no crida la atenció i podem dir que ja necessita un rentat de cara, massa anys 90 es respira en l'ambient dels tres salons que conformen el restaurant.
Bon servei i millor carta i cuina, gràcies a un producte de primera qualitat.
Malauradament no tenen espardenyes, lògic per altre banda ja que és un producte difícil de trobar, però la puda sols tenir (esta en carta), aixi doncs decidim per unes cloïses a la marinera amb una salsa que us farà llepar-vos els dits i uns xipirons arrebossats tendres i frescos que semblen que vagin a saltar del plat; obren boca i papil-les per atacar un arros de bacallà i carxofes que se'm fa curt, l'arros, el cereal tan simple i comú es complicat de cuinar, mes aviat de trobar-lo en el seu punt correcte, avui és un d'aquells dies en que esta sublim en la cocció i havent agafat tot el sabor del brou, el bacallà i les carxofes que l'acompanyen. Reguem aquest dinar de 5 estrelles amb un De Muller, solimar rosat, 2011, DO Tarragona, perfecte per l'àpat, fresc en boca i lleuger de buquet amb un toc lleuger afruitat, cau l ampolla a mida que cauen els plats espectaculars de La Puda, per tancar abans del cafè uns eriçons de xocolata, del tot recomanable desprès d'un menjar com aquest de compartir amb qui seus t'acompanya, és un soci perfecte per la sobre taula.


Preu del tot assumible, en justa mida pel servit i menjat, lleugera sobre taula amb cafè i ganes de fer cigarreta per tancar una opera gastronòmica digne del mateix Verdi. Un sol de primavera en l inici de la tarda convida a baixar un dinar que de ben segur guardaré a la memòria com cada visita al local dels pescadors de Tarragona; malgrat hom pensa que estem parlant d'un restaurant un pel exclusiu, la clientela de la puda es ben variada degut a uns preus del tot raonables però sobre tot per la qualitat d'una cuina de primera.



Per qui gaudeix menjant es del tot recomanable la visita a aquest local amb solera, casta e historia al vell mig del Serrallo.



L’edifici de la Puda es convertirà en un espai cultural i social del barri tot i conservar el restaurant que hi ha a la planta baixa; adquirit per l’Autoritat Portuària té la intenció d’encabir-hi diferents projectes per a la gent del Serrallo.
D’una banda, s’hi traslladaran les oficines de gestió d’espais culturals que hi ha al Museu del Port per tal que aquest disposi de més espai per ampliar continguts. Es vol també recuperar i obrir als ciutadans el teatre d’importants dimensions que hi ha al primer pis de la Puda. A més, s’aprofitarà la part de dalt de l’immoble per instal•lar-hi una zona cultural i social on s’hi podrien veure exposicions però també portar a terme diferents activitats.

El president del Port, Josep Andreu, ha anunciat que caldrà tancar el restaurant de la Puda durant un mínim de 8 mesos per adequar l’edifici. De moment, s’ha encarregat un informe tècnic per conèixer l’estat de la casa. Andreu recorda que volen conservar el teatre que hi ha al primer pis.
D’altra banda, Andreu ha anunciat la creació d’un Museu del Pescador a partir del llibre que s’elabora sobre la història del Serrallo amb el testimoni i material aportat pels propis veïns del barri.
Aquesta mostra permanent s’ubicarà a l’àtic de l’actual llotja i serà realitat en un màxim de 5 anys. A través del col•legi d’Arquitectes es convocarà un concurs d’idees.

Acomiadar-se de Tarragona amb aquest bon gust al paladar convida a pensar en tornar ben aviat per tornar a gaudir dels seus carrers i la seva cuina.

No hay comentarios: