miércoles, 10 de abril de 2013

ALTAFULLA -5- REUS, PARIS, LONDRES.


video


Qui no ha llegit o sentit la frase Reus, Paris, Londres?
Repetida fins a la sacietat —mitificadora d’un passat més «esplendorós» i massa sovint utlitzada per un xovinisme de campanar mal entès—, la frase Reus, París i Londres, defineix, metafòricament, el que va significar l’aiguardent per al desenvolupament econòmic de Reus. Va desenvolupar un important comerç, aquella societat va fer caixa suficient per el desenvolupament de la indústria durant el segle XIX. Reus— hauria de fer un monument a l’aiguardent, ja que la seva importància serà fonamental i permetrà la transformació del país.


Reus, va veure néixer també tres genis que van traspassar les fronteres de Catalunya, em refereixo a Joan Prim, Marià Fortuny el geni més gran de l'arquitectura de tots els temps, Antoni Gaudi. Foren fills d'aquella bonança i desenvolupament industrial de la ciutat i la comarca i la seva empremta es ben visible a tota la ciutat. De Fortuny actualment la ciutat ofereix una mostra de les seves millors pintures i es una bona ocasió per venir a visitar-Reus; Prim ha estat noticia recentment amb la exhumació del seu cadàver i el trasllat a Madrid per fer una autòpsia més acurada sobre les causes de la seva mort i Gaudi, Antoni Gaudi té un centre propi, un museu on gaudir, conèixer i descobrir o bavejar amb la seva obra i apropar-se una mica més al geni, mite i esser humà que va ser l'arquitecte català més universal.





Reus es tant diferent a la seva veïna Tarragona i hom ho percebe-ix en els seus carrers comercials, la seva senyorial i noble presencia, la estoica atmosfera que ensumem en l'aire de la ciutat tan diferent de l'ambient més axalabrat de Tarragona.

Trobem una ciutat de diumenge, assolellat i ben tranquil de carrers semi buides, pau extrema, silenci entre els carrers estrets del casc antic a mida que passegem i aturem a mirar aparadors o petits detalls de l'arquitectura del indret. Ens toparem am el monument a Fortuny i baixarem fins la Plaça Prim, on l'estàtua eqüestre del general regna marcialment en front el teatre Fortuny, escenari recuperat al 1981 i fins la plaça Mercadal on l'ajuntament, l'espai Gaudi i la Casa Navàs obra del mestre de Gaudi, Antoni Domenech i Muntaner, un altre geni de l'arquitectura modernista i prohom de la cultura catalana.

Recomanable la visita a l'espai Gaudi, per temps no ha estat possible aquest cop, ben entrada la hora de dinar i amb el estomac ben saturat dels àpats d'aquest dies un moix al Viena, cafè al Mercadal i tornada a Barcelona, descansat, amb piles carregades i conte enrere activada.



Bcn-Altafulla-Tamarit-Tarragona-Altafulla-Reus i torna a Bcn.

Sorres daurades, terres de vi i oli, seques i dures, pedres que parlen d'homes il·lustres, de fetes i desfetes, banyades per la mediterrània, de carrers empedrats i runes glorioses, sol que escalfa i crema aquesta terra orada. 
McQ

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Gracias por compartir tus andaduras, y dejarnos disfrutar de tus escritos. Como siempre un placer seguirte.

-patufis-

McQ dijo...

Alabanzas que me sonrojan, escribo lo que veo como lo veo y añado algunos detalles que pasan desapercibidos.

Andaduras interesantes cuando se hacen en buena compañía e intento siempre tener buena compañía.

Gracias una vez más.