jueves, 18 de abril de 2013

G1r0nA-2- La Riba.


 La Plaça Independència és un centre neuràlgic de Girona, plaça neoclàssica amb porxos plena de restaurants, bars i cafes a tocar dels jutjats i del riu Onyar; en ella trobem tota mena de locals, decidim la Riba, un restaurant que conec d'un dinar amb bona companyia ara fa gairebé un any... La Riba és un local curiós, trobem la part moderna anomenada cafè de la Riba, un sushi bar d'ambient modern, japonès i fusió en la seva carta, La Riba et dona la opció de menjar a un canto o a l'altre i decidim la cuina tradicional que és força interessant; tradició, cuina de mercat i tocs d'autor, en justa mida i sense caure en excessos personals del cuiner. Bona carta, destaca'n entrants i arrossos, curta en peix i carns, ben guarnida en postres i carta de vins molt interessant. Local que pot semblar fred per la blancor de les seves parets però las vistes al riu i les cases de l'altra banda fan del local un indret acollidor i perfecte per dinars íntims o de feina.





la riba
cuina de mar

Plaça Independència, 12
17001 Girona
872 08 14 90



Ampli, bon servei, amable i professional, convida a gaudir del escollit per la ocasió. Un aperitiu excel·lent, gamba en tempura i crema de llet amb formatge amb textura de puré, obra l'àpat acompanyat per cava i vi, Lux Brut i Entrelobos; anxoves de L'Escala amb torrada de pa amb tomàquet, sabor de mar, netes, de gust intens, acompanyades amb tomàquet confitat per amorte-ir la salabror de l'anxova, juntament amb uns calamars a la romana frescos i ben arrebossats, entrants de 10 i perfectes "teloneros" del que ve a continuació...

 Arros melós amb vieires i garotes i arros de ceps i escamarlans, plats de traca i mocador, festival culinari d'alt nivell, sabors i textures perfectes, coccions ben mesurades, racions perfectes per gaudir i estar ben menjat, el vi i el cava casen perfectament i cauen les copes a mida que desapareix del plat un arros gustos i ben preparat.








Una copa de mojito amb texture de mousse i cafè tanca'n el dinar a Girona en un solejat dia de primavera, acomiadant per molt de temps el tornar a passejar i gaudir d'una ciutat amb un aire molt especial.

I tornaré a Girona
quan bufi tramuntana
per perdre'm en silenci
pels vells carrers que enyoro.

I tornaré a Girona
sense esperar que em cridin
amb tremolor a les cames
i els ulls oberts com llunes.

Serà un dia de somni
Quan tornaré a Girona.

Miquel Marti i Pol

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Poder gaudir de bona cuina es tot un plaer, i si es en bona companyia encara mes.
Gracies per la teva cronica.

McQ dijo...

Gràcies a tu per passar, comentar i gaudir.