ATOPIA.
ART I CIUTAT AL SEGLE XXI.
Del 25 febrer 2010 al 24 maig 2010
LLOC: CCCB
http://www.cccb.org/ca/exposicio-atopia-33509
ANOTHERMOUNTAINMAN "Lanwei 5 /Big Business, Guangzhou, China", 2006
“Esgotades les temptatives postmodernes, fracassat l’intent de prolongar el dogmatisme de les avantguardes a través de l’estèril substitució de l’art pels processos ideològics, en la primera dècada del segle XXI l’art en certa manera ha tornat a si mateix. Han tornat les idees estètiques, ha tornat l’emoció i ho han fet per la via d’una experiència: el malestar urbà”.
Josep Ramoneda
Josep Ramoneda
ANOTHERMOUNTAINMAN "Lanwei 4 /BFly Away, Guangzhou, China", 2006
NUNO CERA "A room with a view # 1, (Park Inn, Berlin)", 2007La mostra no s’inscriu en els recents projectes basats en «allò social» o reivindicatiu, ni en les creixents exposicions de denúncia sobre l’especulació o els processos de gentrificació de les ciutats. El que interessa els seus comissaris és una agonia més universal i, al mateix temps, més palpable: la de l’individu que sobreviu i la de la seva resistència enfront de l’apoteosi urbana.
CAREY YOUNG "Body Techniques (after Sculpture II, Kirsten Justensen, 1969 )", 2007
XXXXX
Com a ciutadà d'una metròpolis i encara que no és el propòsit de la exposició, si em sento bastant identificat amb las paraules i la visió d'aquesta exposició, soc conscient del paper que ens esta donant la ciutat de Barcelona, però que malgrat el sentit de la mateixa crec que la meva ciutat ha deixat de banda als seus ciutadans en vers un aparador internacional artificial, Barcelona s'ha convertit en un parc temàtic, un gran centre comercial, sense cap arrel, prioritzant el seu rostre fashion i oblidant las seves arrels tan històriques com de relació amb els seus habitants, un camí que s'inicia amb els Jocs Olímpics i que amb el pas dels anys s'allunya de la realitat quotidiana esdevenint un destí on la ciutat es menja als sus habitants, la indiferència dels problemes reals del ciutadà, clars exemples d'aquesta nova urbe son el Fòrum de las cultures, la especulació al 22@, la permissibilitat amb el mobing mobiliari, la pressió fiscal, la manca de recursos en la acció social, el desgast i la falta de acció de las associacions de veïns davant el monstre administratiu que es l'Ajuntament, la obsessió per modificar el skyline de la ciutat amb la empremta dels arquitectes mediàtics, son la crua realitat, l'allunyament de la ciutat respecte al seu ciutadà. L'ultima mala jugada la reordenació de la Diagonal, on en contra dels paràmetres urbanístics actuals i de previsió de visió de futur de las ciutats al llarg del segle XXI, es projecta un espai innecessari i de difícil enquadrament en una ciutat com Barcelona, limitada geogràficament pels seus quatre cantons.
Com un "garrote vil" la ciutat ofegarà als seus habitants agònica i lentament.
La realitat del ciutadà actual de Barcelona és la de una atmosfera claustrofòbica, un aire kafkià que com una ombra cobreix tot el ciment, l'asfalt i la vida dels qui vivim i estimem Barcelona.
McQ
5 comentarios:
Desde la posición de que no vivo en Barcelona y que suelo ir a la ciudad por motivos de trabajo y de “placer”, creía que la apertura al mar que se inicio con las Olimpiadas había hecho que el vivir en Barcelona fuera mucho más agradable y que se seguía manteniendo la esencia de los “famosos” barrios de Barcelona, por lo que veo no es así, que la gente que suele pasear por el Forum debe ser los que vamos de visita que vemos una zona amplia tranquila de paseo y que luego nos vamos.
Lo que comentas es la realidad desvirtuada por un ayuntamiento y la politica del jijijaja. El escaparate perfecto, pero la realidad ciudadana es otra mucho más gris y nauseabunda. Los porblemas reales se esconden bajo la alfombra como cuanmdo las vistas de la suegra y el mal endemico crece en lugar de ser paliado. Los porblemas sociales son más graves de lo que uno ve. No por estas enfermedades cronicas dejara Barcelona de ser un epicentro de vida, pero es evidente que el abismo que se abre entre el ciudadano de a pie y la urbe cada vez es más pronunciado, y el remedio caro, a largo plazo y desde luego deberia ser aplicado con un extremismo casí imposible realmente, debido a los daos colaterales que supondrian para las arcas de todo un tejido creado bajo las premisas y politicas del consistorio.
Estamos de acuerdo que es un centro de vida, pero mi curiosidad me lleva a preguntarte cuales son los problemas, si hablas de sociales entiendo que te refieres a la inmigración, a la prostitución, a la delicuencia, y si hablamos de los arquitectonicos... mejor dimelos tú que ;-) sabes más. Una sonrisa divertida.
Los sociales son a groso modo los que comentas, los arquitectonicos parto de la cruel especulación iunmobiliaria, la falta de una politica de vivienda protegida frente a la proliferacion del alto standing, en zonas emergentes o la sistematica limpieza cruenta e impositiva con el mobing inmobiliario en zonas centricas para dar prioridad al turista de paso, al low cost, a lo fashion y trivial en muchos casos, como el efecto producido en el Rabal o en el Barri de la Riera (El Born) centro de pijos bohemios, politicas agresivas con las infraestructuras y la falta de practica para atajar problemas estructurales y de mantenimiento, vender humo con tranvias, alejar el vehiculo particular sin dar y ofrecer soluciones para evitar el flujo excesivo de estos dentro de la urbe, acotar en los barrios las zonas de aparcamiento con un programa claro enfocado solo al recaudativo...
He entendido los problemas y la verdad si te los pones a pensar (debe ser que no lo solemos hacer) es evidente, pero... ¿tus propuestas para solucionarlas cuales serían?
Publicar un comentario