Esdeveniment instituït per l'OMS i afavorit per Alzheimer's Disease Internacional el 1994.
L'Alzheimer és una malaltia neurològica que produieix un deteriorament progressiu i total de les funcions cognitives (pèrdua de memòria, alteració del llenguatge, pèrdua del sentit de l'orientació i de les funcions executives) sovint acompanyada de canvis en la personalitat i en el comportament, i comporta una minva progressiva de la capacitat de l'individu per dur a terme les activitats de la vida diària.
L'Alzheimer ja és la principal causa de demència en persones majors de 65 anys, i a partir d'aquesta edat, augmenta de forma exponencial la seva prevalença.
Hi ha 36 milions de persones afectades per demències a tot el món, 7 milions a Europa i prop els 600.000 a l'Estat espanyol.
A dia davui encarà es desconeix l'origen i les seves causes i no existeix cap tractament que permeti retardar o frenar el desenvolupament de la malaltia.
XXXXX
Aquesta malaltia afecta normalment al malalt però també als familiars, en especial als curadors principals. Com familiars, patim un impacte afectiu a mesura que el malalt va disminuint les seves facultats. Hem d'aprendre a tenir cura del malalt, a estimular-lo, a evitar riscos, a organitzar i adaptar a cada moment aquesta atenció. Hem de conviure amb la malaltia essent testimoni de la degradació física i intel·lectiva del pacient fins a precisar l'ajut total. Anem perdent la relació amb el malalt, amb sentiment de fracàs, aïllament, solitud, i precisem ser escoltats. Necessitem ajut en la cura del malalt per poder exposar els seus sentiments negatius, en una paraula, necessitem suport total, com el malalt. La major part d'aquests malalts no ingressa a l'hospital, sinó que viu a casa seva o amb la seva família. Els malalts d'Alzheimer requereixen molta atenció i, sovint, la dedicació exclusiva d'una de les persones del seu entorn. Els familiars han de renunciar durant un llarg període de temps a la seva feina i al seu temps d'oci, han d'assumir un alt nivell de compromís individual, adquirir habilitats i coneixements específics, i comprendre com actua la malaltia per poder contribuir a millorar la qualitat de vida dels malalts i fer front als estats d'ànim que l'acompanyen.
4 comentarios:
La por d'Alzheimer només ho supera per la por a patir càncer, encara que en aquests moments no hi ha un tractament mèdic eficaç per disminuir la progressió de la malaltia d'Alzheimer o per determinar si una persona està en les primeres etapes d'Alzheimer i en canvi si coneixem persones que han superat un càncer i segueixen vivint. Necessitem més educació pública del que és aquesta malaltia. Gràcies per compartir i posar petits posits de bones idees en la meva memòria. Somriures i pessigolles.
Gràcies a tu per passar i dir la teva.
Necessitem potser més conscienciació ja no de la malaltia actual sinó també de la progressió que esta adquirint la malaltia en la població, i avui en dia no estem nomes a anys llum de trobar cura sinó que també estem ben lluny d'un fàrmac que aturi o retardi considerablement el degeneratiu procés d'aquesta cruel malaltia.
I el grup de "risc" en principi som tots...
:)
Tots coneixem personas que han passat un cáncer i continuan vivint; es cert.
Comparar enfermetats em sembla un absurd doncs no per estar acotat el cáncer deixa de ser una malatia terrible que fa patir física i mentalment tant a qui ho pateix com als que estàn al seu voltant. El cáncer et planta davant de la possibilitat real de morir sense poder fer mes que patir i amb las facultats mentals en ple funcionament. El cáncer et dona data de mort i ja ho diuen que la veritable condemna de ser condemnat a mort no es la mort en si mateixa sino el temps d'espera.
No m'atreviria mai a dir que un malalt d'alzheimer pateix menys que un de cancer, ni ell ni els seus familiars, pero tampoc em sembla bé dir las cosas com si el cáncer ja fos algo superat i calgues dedicar els esforços a altre cosa.
La educació pública envers la malatia de l'alzheimer està a l'abast de tots nosaltres, una altre cosa es que mentres no ens toca de prop coneixem les coses per sobre, som així de deixats, pero si volem saber la informació està, aixó sí; poca i poc clara perque malauradament l'alzheimer es la gran desconeguda es per aixó que ens asembla que no fan res pero hem de tenir confiança en la ciencia perque en aixó confiar en Deu es tan absurd com comparar malatias.
Disculpa el rollo pero suposso que a cada cual ens toca lo nostre de prop.
Una opinió molt interessant angzalais, un punt de vista assenyat.
Hi han moltes malalties que no sabem més que existeixen i que son cruels i degeneratives no nomes per la persona que ho pateix sinó pel seu entorn, evidentment que la informació sobre aquestes esta a l'abast de tothom, nomes cal mostrar l'interes per saber una mica més i si es cert que nomes sabem d'allò que ens afecta, es com tot en la vida.
Publicar un comentario