miércoles, 27 de marzo de 2013

LIZARAN, ANNA.



Vaig tenir la sort de veure a l'Anna Lizaran al Nacional amb una obra poc coneguda però on demostrava la seva força damunt del escenari, una obra on la gran actriu portava el pes de l'obra i feia una classe magistral de actuació.

Galatea és una de les obres menys conegudes de Josep Maria de Sagarra, un drama per la supervivència on l amor i el desencant acompanyen al personatge principal, una domadora de foques enamorada d un pallasso que ha de malvendre's les foques per poder tirar endavant dins del escenari de conflicte belic en el que es desar-rotlla la obra.

El nostre teatre perd una de les figures grans, poc reconegudes o potser sense la força mediàtica d altres dives de l'escena catalana. Ara amb la seva mort tothom parla de la seva persona com una gran dona, viva, activa i amb consciencia de país i per sobre de tot una gran enamorada de la seva feina a la que ha dedicat tota la seva vida, inclús ja malalta havia agafat el repte de estrenar una nova obra.

Catalunya és un país on em tingut monstres de l escena, ja des-de Margarida Xirgu a Nuria Espert i aquests personatges els fem nostres, formen part del nostre patrimoni cultural i nacional, l'inmediatesa del teatre a vegades no reflecteix la dimensió d aquests actors però ens queden en la memòria els seus grans treballs i les obres on han demostrat la seva vàlua com actors.

En l hora del seu traspas ens colpeja emocionalment i sentim la pèrdua com si fos la d un esser proper a nosaltres, aixi ha estat aquest cap de setmana amb el desenllaç fatal de l'Anna Lizaran que ha perdut la lluita a mort amb el càncer que se li va detectar gairebé dos mesos enrere.

Descansi en Pau i recordem-la com ella hagués volgut, damunt un escenari fent el que millor sabia fer, interpretar.

No hay comentarios: