Eugènne Emmanuel Viollet-le-Duc, arquitecte i teòric francès fou inspirador a través dels seus escrits a revistes com The Studio del iniciador del moviment a Catalunya, concretament a Barcelona, Lluis Domènech i Montaner.
El gran arquitecte català dona tret d inici al moviment amb la publicació d'un article titulat : EN BUSCA D'UNA ARQUITECTURA NACIONAL on posava de manifest la intenció i l'eclecticisme del moviment.
“Apliquemos abiertamente las formas que las nuevas experiencias y necesidades nos imponen enriqueciéndolas y dándoles expresión con los tesoros ornamentales que los monumentos de todas las épocas y la naturaleza nos ofrecen”.
Situem el moviment en el moment just en la historia, Barcelona viu un creixement econòmic, demogràfic i urbanístic mai vist fins aleshores, Cerdà hi ha dissenyat l'Eixample i l'enderrocament de les muralles ofereix un espectacular solar a l'urbanista per ordenar i fer créixer la ciutat per situarla entre les ciutats capdavanteres d'Europa; passem d'una ciutat que era punt estratègic militar a una ciutat febril, comercial, viva que fa créixer una burgesia que abandona el taller per passar a fàbriques, l'onada de gent que arriba a ciutat necessita espai i la burgesia abandona el perímetre que quedava tancat per les muralles per enfilar cap punts més alts de la ciutat; les grans avingudes i passeigs que ben aviat seran urbanitzades per edificis que començaran a mostrar els signes identitaris del moviment modernista.
La burgesia entenia el moviment com un símbol urbà del progres nacional, a la manera dels mecenes de l'art noveau; gent com Eugeni Guell o el marques de Comillas encarregaven obres a arquitectes modernistes, canvien la fisonomia de la ciutat i donant un aire i estil únic que és avui dia enveja del món i patrimoni de la humanitat en algunes obres. El modernisme és arrelat en un nacionalisme i catolicisme propis del conservadorisme de la burgesia, allunyat de l'ideal socialista que té el moviment a Europa.
Els primers deixebles notoris de Domenech i Montaner : Gaudi i Francesc Berenguer per recalcar certs trets regionals s'inspiren i utilitzen el moviment mudejar, ben notori a la Casa Vicens i a les Bodegues Güell, mudejar i invencinos historicistes juntament amb les noves idees estructurals (l'us del ferro a la vista i bovedes de secció en forma de catenària).
Gaudí és el gran geni de l'arquitectura modernista, basa el seu treball en dues senzilles premises:
1.- l'estudi de l'arquitectura ha de començar per les condicions mecàniques de la construcció.
2.- la imaginació de l'arquitecte devia estar lliure de tota convenció estilística.
Així, tenim que l'obra de Gaudí és un compendi d'associació lliure en què les formes evocadores de configuracions animals (mitològics en alguns casos), vegetals o geològiques marquen els trets distintius de la seva obra, com en el cas de la cripta de la Colònia Güell on l'estructura imita les formes irregulars d'arbres i teranyines fent que l'estructura adquireixi inconscienment un fi racional; més tard trobarem aquesta característica al cim de la seva obra, el Temple Expiatori de la Sagrada Família, la façana presenta una visió com mil·lenària, de pedra erosionada pels capricis de la naturalesa o superfícies banyades amb àcids corrosius deixant empremta de la seva corrosiva acció deixant a la imaginació de l'espectador restes incomprensibles d'algun llenguatge perdud.
A la Cripta de la Colònia Güell un troba tot el misteri i surrealisme que envolta l'obra del geni reusenc, l'estructura d'inspiració gòtica es reinterpreta com una formació biològica que ha crescut gradualment en resposta a l'entorn. Gaudí arribarà a fascinar als surrealistes de la dècada dels 30 perquè la seva obra presenta profundes preocupacions culturals i personals com en molts artistes surrealistes (Dalí per exemple).
L'arquitectura modernista, tant intima i personal que arriba a convertir-se en un símbol popular de la identitat nacional i en senya identificativa d'un període de reafirmació i consolidació de la nova societat que impera a finals del segle XIX i principis del XX.
No hay comentarios:
Publicar un comentario