ANY ESPRIU

Detesta el soroll, aspira a l'oci, i li agrada conversar de tant en tant amb un o dos coneguts va deixar escrit el poeta, no un poeta qualsevol, Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners 1913-Barcelona 1985).
S'ha escollit el 2.013 con l'any Espriu coincidint amb el centenari del seu naixament.

Diversos actes culturals al llarg de l'any homenatjaran la figura i obra d'un dels grans poetes del segle XX, el poeta de la contemplació, del amor per un país i un poble. Candidat al Premi Nobel i juntament a Mossen Jacint Verdaguer el poeta nacional de Catalunya per antonomasia.

Figura controvertida, potser aquest any fara veure a Espriu molt més proper del que el propi autor va voler deixar veure, darrera el seu espectre clerical s'amagaba un home de gran sentit del humor i proper als amics i coneguts.





Podriem definir a Espriu com el poeta nacional de Catalunya, ve con anell al did aquesta celebració en la situació actual de aires de nacionalisme i ganes de independentisme, del tant sommiat i desitjat : Adèu Espanya; com bé podriem rellegir la pell de brau per compendre o agafar sentit nacional i mirar les coses amb una perspectiva més ampla ...

Diversos són els homes i diverses les parles,

i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda

parada en la claror damunt els camps.

La terra, amb paranys de mil fines orelles,

ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,

des de les oliveres,

l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:

"Diverses són les parles i diversos els homes,

i convindran molts noms a un sol amor."

Poeta de lectura feixuga, densa i de circunpsecció i reflexio interior, d na contemplació semi mistica i sobretot pesimista davant la realitat que viu l'autor de cert caire existencial en la seva obra i certa visió de la mort com  a element repetitiu en els sesus escrits d'Espriu per a qui desconeix la seva obra aconsellaria Cementri de Sinera i D una vella i encerclada terra